L'alcalde de Lleida i diputat del PSC al Parlament, Àngel Ros, va anunciar ahir que renunciava al seu escó perquè no volia votar en contra de la petició de traspàs de la competència per convocar referèndums, mentre que la resta de "crítics" van mantenir la incògnita sobre el seu vot. La renúncia d'Àngel Ros i la reunió dels diputats crítics va eclipsar la trobada celebrada a Madrid entre els líders del PSOE i del PSC, Alfredo Pérez-Rubalcaba i Pere Navarro, respectivament, que tenia com a objectiu presentar una proposició no de llei en la qual s'insta el Govern central a reunir de forma urgent la Comissió Bilateral Estat-Generalitat.
Ros, que dirigeix el corrent crític Agrupament Socialista, va confirmar en una roda de premsa l'abandonament del seu escó, que va justificar per les seves discrepàncies amb l'actual direcció del PSC, però també pel seu desig de no trencar la disciplina de vot quan avui sigui sotmesa a votació la proposta de petició de traspàs de competències a la Generalitat.
"La meva renúncia està basada en el fet que no comparteixo, però respecto, la decisió dels òrgans de direcció, basada en un acord del Consell Nacional, per votar "no" a aquesta proposta. Sabem que no arribarà a res, però té un valor simbòlic", va assenyalar Ros. CiU, ERC i ICV-EUiA aprovaran avui, amb l'abstenció de la CUP, la proposta de demanar el traspàs de la competència per convocar referèndums a través de l'article 150.2 de la Constitució, que comptarà amb l'oposició de PPC, Ciutadans i PSC, una postura que els corrents crítics d'aquesta última formació no comparteixen.
En roda de premsa al Parlament després de reunir-se amb altres diputats crítics en un restaurant barceloní, Ros va reiterar: "No puc compartir el sentit del vot elegit per la direcció, per l'origen i pel programa electoral del PSC".
"Per coherència amb els meus principis, per compromís amb els ciutadans de la meva circums?cripció i per fidelitat als simpatitzants del PSC que pensen com jo, he comunicat al primer secretari la meva renúncia a l'escó de diputat. Ha estat una decisió difícil, molt complexa. Sentimentalment no ha estat fàcil", va dir un emocionat Ros. Una decisió en la qual "la coherència, el compromís i la fidelitat han tingut molt més pes que el càrrec de diputat", va explicar Ros, que tampoc no "volia materialitzar una ruptura de disciplina, que afecti les relacions institucionals". "El fet de ser alcalde marca que pugui permetre'm menys graus de llibertat en les relacions, tensions i eventuals polèmiques entre la meva posició i la de la direcció", va esgrimir el dirigent, que va assegurar que la seva intenció era presentar-se a la reelecció com a alcalde "si el partit així ho considera". És per això que, malgrat renunciar al seu escó, el seu "compromís amb el PSC seguirà plenament vigent i es manifestarà en una dedicació més intensa com a alcalde i càrrecs orgànics del PSC, a la comissió executiva i la primera secretaria de Lleida".
Mesures disciplinàries
Preguntat sobre si entendria que el partit prengués mesures disciplinàries en cas que altres diputats crítics trenquessin la disciplina de vot del grup parlamentari, Ros va ser contundent: "Evidentment no compartiria ni entendria en absolut sancions, i segueixo pensant que en el partit hi cabem tots, independentment de la postura". "No sé quina decisió prendran -va afirmar-. Demà -avui per al lector- ho comunicaran, però en qualsevol dels casos, el meu més profund respecte, ja que tenim entre nosaltres unitat de pensament, compartim la visió sobre societat catalana i les estratègies respecte al PSC".
Ros va lamentar "la falta de cintura" en el si del PSC per trobar una fórmula que evités el xoc entre cúpula i sectors crítics: "Tots som necessaris en el projecte socialista". "No hem estat prou àgils per trobar fórmules, per gestionar la complexitat amb la qual la política aspiracional dels catalans més es manifesta. Si una organització no és plural, no pot gestionar ni liderar un procés d'integració de la societat civil", va opinar, reconeixent que el "preocupa" que el PSC es "debiliti a ulls dels catalans" si es produeixen més baixes. "Crec en el diàleg, la concòrdia, la recerca d'acords. Crec que parlar, escoltar i buscar consens i pacte és la millor estratègia per fer efectiu el dret a decidir. El debat enriqueix i és un dels signes identitaris del PSC, que sempre s'ha caracteritzat per la seva pluralitat de veu. Hem intentat amb molts companys buscar fórmules d'encaix per trobar des del PSC el mínim comú denominador", va lamentar.
