La direcció del PSC va persistir ahir en les seves pressions perquè els tres parlamentaris díscols del partit renunciessin a la seva acta de diputats al Parlament, una demanda que aquests es resisteixen a acceptar, mentre recullen cada vegada més suports entre els sectors més catalanistes del partit. La bretxa en el si de la formació socialista sembla lluny de tancar-se després de la votació de la proposta per demanar al Congrés el traspàs de competències per a referèndums, en què tres diputats del PSC -Marina Geli, Joan Ignasi Elena i Núria Ventura- es van desmarcar del seu grup i van votar al costat de CiU, ERC i ICV-EUiA.
Encara que la direcció del partit va aconsellar als dissidents reflexionar durant el cap de setmana, termini "més que raonable" per lliurar les seves actes de diputat voluntàriament, el portaveu del grup parlamentari socialista, Maurici Lucena, va insistir novament en què "seria la sortida més digna, responsable i noble". "A la vida has d'acceptar que a vegades pots pensar que tens la raó, però que majoritàriament el col·lectiu decideix una altra cosa. I si després de decidir pel teu compte no fas cas a la majoria del col·lectiu, el que em sembla més noble i el que faria jo, segur, és lliurar la meva acta de diputat", va assenyalar Lucena. La cúpula socialista "no contempla" un altre escenari a la renúncia dels tres diputats, com va reconèixer de la seva banda el secretari d'Acció Política del PSC i número dos del PSC, Antoni Balmón, que els va demanar "coherència" i els va advertir que "el PSC no pot ser esclau de tres diputats".
Avui, Balmón formarà part de la representació del PSC a la reunió del Comitè Federal del PSOE a Madrid, acompanyant el primer secretari del PSC, Pere Navarro, que ha preferit mantenir un perfil secundari en aquesta polèmica interna, en espera que es produeixi la renúncia. Mentrestant, la vicesecretària general del PSOE, Elena Valenciano, va dir que estava "en mans del PSC" la decisió d'expulsar els tres diputats, encara que va subratllar que allò "raonable en democràcia era acceptar el que decideix la majoria" i que, quan no s'accepta, "el risc d'expulsió hi és". "No hi ha cap pressa", van explicar fonts del PSC consultades, que van assenyalar que en cas de no produir-se la renúncia abans del cap de setmana, s'impulsarien els mecanismes reglamentaris de forma "escrupolosa". Però el lliurament de l'acta sembla ara lluny d'escenificar-se, com van deixar clar reiteradament al llarg del dia els tres crítics, la "voluntat dels quals és seguir sent diputats socialistes".
La resposta
"Sóc diputada del PSC i espero seguir sent-ho", va explicar l'exconsellera Geli. "El que ha de decidir el PSC -va afegir- és si vol tenir una representativitat plural. Si fos tan fàcil com deixar l'acta de diputat i resoldre el tema, m'ho plantejaria. Però el debat és de fons. La solució del PSC ara no pot ser de maquillatge". Núria Ventura, de la seva banda, va reiterar que "el seu lloc" era el PSC: "Continuaré lluitant per introduir els canvis que considero que necessita el partit per ser útil a la societat. Tots hem d'asserenar una mica el debat i reflexionar. Tenim l'oportunitat de reconstruir el partit si tots hi posem voluntat", va dir. "Veure això com una decisió de tres persones aïllades és un error, és no contemplar-lo en la seva dimensió", va apuntar Joan Ignasi Elena, que va ressaltar que "no es tracta que tres diputats, a la brava, han decidit votar una cosa diferent per interessos personals", sinó que representen molts regidors i militants.
Mentrestant, els suports als dissidents es multipliquen entre els sectors catalanistes del partit, el manifest a favor del referèndum i els diputats del qual, amb el suport de personalitats socialistes com els exconsellers Joaquim Nadal, Antoni Castells i Montserrat Tura, així com diversos membres de l'executiva socialista, ha passat de 122 a 600 firmes en tan sols 24 hores.
També un altre exconseller socialista, Ernest Maragall, líder de Nova Esquerra Catalana i qui va trencar dues vegades la disciplina de vot en la seva etapa com a diputat del PSC, va proposar crear una "gran força d'esquerres progressista, que sigui protagonista de la construcció de Catalunya en un Estat i en un país equitatiu, just i digne".
