Perpinyà es pot allunyar més de Girona, així com tot Catalunya Nord del conjunt del Principat, Barcelona ben compresa. El tema és important i crec haver sabut preveure'l des de fa anys, gràcies al Diari de Girona. Ara hi ha una nova i aclaridora dada, que la Generalitat ha callat. La vegada que fa milers ha "oblidat" un fet important, tapant-lo amb collonades, que diria Josep Pla, o mentides.

No revelaré cap secret. Essencialment, exposaré el que afirmà el passat dia 14 el president François Hollande en el seu magma roda de premsa. Tothom hi va destacar que no havia dit res del seu problema sentimental. Per tant, era més important que, per primera vegada, s'hagués declarat formalment socialdemòcrata, propugnant un autèntic i allí inèdit "pacte social". Com vaig destacar, oferí als empresaris una forta rebaixa d'impostos a canvi d'una substantiva creació de llocs de treball.

Deliberadament - sabia que no m'ho aixafaria ningú - vaig fer només una pinzellada sobre l'anunci d'una nova llei gal·la de regionalització. Ara en donaré una primera capa, que haurà de ser seguida per altres. El procés començarà tot seguit però durarà temps.

En síntesi, el govern gal vol reduir el nombre de regions. De les 22 que hi ha a la França metropolitana es pensa passar a una quinzena. Es vol reduir el cost i millorar el seu funcionament.

Tot seguit ha aparegut la voluntat de fusionar la regió del Llenguadoc Rosselló, amb capital Montpeller, i incloent el Departament dels Pirineus Orientals (dit aquí Catalunya Nord) amb l'actual regió de Midi Pyrénées, amb capital Tolosa de Llenguadoc.

Per pura lògica, Perpinyà passarà a mirar més a Tolosa que no pas a Girona i a Barcelona. De moment una enquesta entre els seus lectors a Internet del diari perpinyanès L'Indépendant ha mostrat una preferència per al canvi. Necessitarà el suport del legislatiu gal, on no sembla que hi hagi d'haver problemes insuperables. El Senat ja ha dut a terme una "missió d' informació".

Ara bé, alguna cosa hi haurà perquè l'organització territorial francesa, amb 600.000 elegits és el pitjor milfulls d'Europa. Precisament això fa força indefensable l'immobilisme.

Malgrat que costava imaginar que la cultura i la llengua catalana deixessin de ser residuals a Catalunya Nord, les coses podien i havien d'haver anat millor. Però la Generalitat en general i CDC molt en particular han obrat horriblement, desastrosament. Els lectors del Diari de Girona n'estigueren millor informats que cap altre.

Primer, CDC va designar cap de la Casa de la Generalitat Maryse Olivé. Ho feu tot tan malament, amb una ignorància i una prepotència embafadores, que després va ser designada delegada de la Generalitat a París, càrrec que encara ocupa. Molts sabem que a la Generalitat es practica aquell adagi irònic anglosaxó segons el qual "si no pots gestionar una empresa petita, intenta-ho amb una altra de més gran".

Allò només fou un primer mal pas. Després arribà, de la mà d'Olivé, un tsunami, amb la creació de la sucursal de CDC a Catalunya Nord, designant-se'n president Jordi Vera, antic dirigent d'organitzacions marxistaleninistes. Ha passat de tot, excepte evitar el ridícul. El modest microcosmos catalanista de Perpinyà no se n'ha recuperat, ni potser se'n podrà recuperar més. Vera ha instaurat el ridícul i, per descomptat, el buit. Les realitats geogràfiques, amanides de les històriques, culturals, lingüístiques, econòmiques i les de mer veïnatge fraternal no s'havien d'haver menystingut ni injuriat, des de la CDC de Barcelona, l'única que ha de pagar el mullader. S'entén que el govern de Paris pugui tenir una actitud d'autodefensa. No tenir-la seria irracional, com ho ha estat tota l'acció de la cúpula de CDC, en una zona que comença a quinze quilòmetres al nord de Figueres. Ara podrà semblar que queda més lluny, més nord enllà, que és vers on han de fugir, justificadament, molts joves catalans.