Barcelona va acollir ahir la presentació del llibre Economia de Catalunya. Preguntes i respostes sobre l'impacte econòmic de la independència, impulsat pel Col·legi d'Economistes amb l'objectiu de donar respostes a un procés que marca el dia a dia de la societat catalana. L'estudi l'han coordinat Oriol Amat i Modest Guinjoan, hi compta amb aportacions de més d'una desena d'economistes catalans de prestigi -Antoni Castells, Xavier Quadras, David Ros, Roger Fatjó, Núria Bosch, Marta Espasa, Jordi Galí, Anton Gasol, Francesc Granell, Àngel Hermosilla, Oriol Martínez, Vicent Pastor, Josep Pedrol, Miquel Puig, Francesc Raventós i Xavier Segura-, la majoria d'ells professors en universitats catalanes.
Conclouen que una Catalunya independent és viable i la majoria apunta que la secessió li portaria avantatges i major benestar. El Col·legi d'Economistes destaca la transversalitat política dels autors, on n'hi ha a favor de la independència i d'altres que no ho estan. L'estudi també posa algunes reserves sobre el procés que s'ha obert a Catalunya i sobretot a curt termini aquests interrogants depenen molt de com es resolguin diversos temes cabdals com ara la consulta, l'encaix a la Unió Europea, la moneda o el repartiment d'actius i deutes. Aquestes són algunes de les qüestions a les quals han intentat donar resposta:
Milloraria el potencial econòmic català amb la independència?
Oriol Martinez Alòs-Moner i Vicent Pastor, i també Francesc Raventós, argumenten que hi ha diversos fonaments (tradició i diversificació industrial, excel·lència científica, fortalesa exportadora, sector turístic, capacitat d'atraure inversió estrangera, ...) que atorguen un extraordinari potencial
a una Catalunya estat. A més, assenyalen que la independència permetria als catalans decidir la gestió dels recursos fiscals, de les infraestructures i de la política econòmica, cosa que maximitzaria el potencial de l'economia catalana.
Es necessiten instruments d'Estat?
Antoni Castells assenyala que Catalunya necessita instruments d'Estat per fer les polítiques que convenen a la societat catalana, atès que el model centralitzat, radial i basat en Madrid no és el que convé a Catalunya.
És viable econòmicament la independència?
Castells i altres autors argumenten que Catalunya pot ser viable econòmicament ja que ho són països molt més petits, amb menys potencial, menys renda per càpita, menys diversificats i molt més dependents.
Catalunya estaria dins de la Unió Europea?
Hi ha consens sobre la necessitat que Catalunya segueixi dins la UE per tal de garantir-ne la viabilitat com a Estat independent. Miquel Puig conclou que Catalunya naixeria dins de la UE. També considera que en cas de veto espa?nyol, seria d'interès per a totes dues parts (i particularment per a les multinacionals presents a Catalunya) que Catalunya s'associés a la UE mitjançant un tractat bilateral que garantís el manteniment
de la lliure circulació de productes, persones i capitals. Antoni Castells preveu dues fases. Una primera en la qual la UE intentaria evitar la independència, perquè introdueix inestabilitat i perquè afebleix la solvència d'Espanya; i una segona, si la independència esdevé inevitable: En aquest cas la UE intentaria que es produeixi amb els menors danys possibles i buscaria un pacte.
I dins de l'euro?
Jordi Galí diu que amb la cooperació de totes les parts implicades, i amb un temps de preparació raonable, res no hauria d'impedir la continuïtat plena del marc de relacions econòmiques i financeres actuals. Miquel Puig dóna per fet que Catalunya seguiria a l'euro.
El sistema financer seria viable?
Anton Gasol i Xavier Segura afirmen que per tenir un sistema financer factible en el marc d'una Catalunya independent és imprescindible el manteniment de la pertinença de Catalunya a la UE i que Catalunya continuï essent membre de la zona euro.
Es crearia ocupació?
Josep Padrol compara Catalunya amb altres països europeus de població i renda per càpita similars, i conclou que Catalunya té un sector públic poc dimensionat. Per això calcula que l'administració estatal catalana podria crear entre 51.000 i 71.000 llocs de treball.
Com seria l'endeutament i el repartiment d'actius?
David Ros i Roger Fatjó han calculat que l'endeutament del nou Estat se situaria entre un 52% del PIB, en el cas que no s'heretés Deute espanyol, i un 103 % del PIB, en el pitjor dels escenaris analitzats depenent del resultat de les negociacions de repartiment d'actius i passius.
Es podrien pagar les pensions?
Núria Bosch i Marta Espasa demostren que les pensions dels jubilats i altres col·lectius són més sostenibles en una Catalunya independent que a la resta de l'Estat espanyol, atès que la seva activitat econòmica fa que el nombre de cotitzants sigui elevat amb relació als pensionistes.
Es podria suportar un boicot comercial?
Xavier Cuadras, Modest Guinjoan i Antoni Castells creuen que qualsevol boicot quedaria compensat per l'eliminació del dèficit fiscal. Segons Castells, l'impacte positiu de la independència faria augmentar el PIB un 3% a curt termini i entre un 7% i un 8,5% a llarg termini
I què farien les multinacionals?
Francesc Raventós exposa que gràcies a la gran diversitat sectorial, a la imatge internacional que tenen moltes marques i al pes decreixent de les vendes al mercat espanyol, les consequ?ències negatives de la independència no serien d'especial gravetat i durada.
