23 de febrer de 2014
23.02.2014
Diari de Girona

Unió limita els mandats dels seus dirigents sense afectar el lideratge de Duran

La formació diu que no decidirà el sentit del vot de la consulta fins que es convoqui

23.02.2014 | 00:00
Unió limita els mandats dels seus dirigents sense afectar el lideratge de Duran

Unió ha aprovat uns nous estatuts que limiten els mandats dels seus dirigents i obre la porta a primàries en una jornada en què el president del Consell Nacional, Ramon Espadaler, va subratllar que el seu partit decidirà "democràticament" -sense especificar com- el sentit del vot en la consulta sobiranista quan aquesta es convoqui.
Unió va explicar que els estatuts estableixen mesures de transparència, participació, qualitat democràtica, un codi ètic, auditories externes, la moció de censura en òrgans interns i la limitació de mandats de càrrecs electes i públics, alhora que obren la porta a celebrar primàries. En qualsevol cas, les primàries només servirien per escollir els caps de llista a ajuntaments de més de 30.000 habitants, a candidat a president de la Generalitat i a encapçalar la llista a les Corts.
En els càrrecs electes, els estatuts fixen un màxim de tres mandats, encara que amb la possibilitat de repetir si tres cinquenes parts de l'assemblea que va escollir el candidat en qüestió així ho aprova.
Per als càrrecs orgànics s'estableix que els òrgans executius hauran de tenir un 25% dels membres que no estiguin més de dos mandats -8 anys- i, com a norma general, es votaran tots els integrants en una llista conjunta.
Una de les esmenes rebutjades en el congrés era una proposta de la Unió de Joves, apostava per votar un per un els principals càrrecs del comitè de govern en lloc de fer-ho en bloc.

UDC no sap què votarà
Espadaler, en un discurs amb apel·lacions a la "moderació", va assegurar que el sentit del vot a la consulta es decidirà d'acord amb la doctrina confederal d'Unió, encara conscients que això és "cosa de dos", i en funció de les "expectatives" que hi hagi sobre si un hipotètic "país independent" continuaria o no a la UE.
I per reafirmar el compromís en la consulta, va afegir: "Serem responsables sobre quin Estat propi volem, si ha de ser també independent. Però la raó de ser d'UDC no és la unitat d'Espanya ni la independència de Catalunya, la veritable raó de ser és que Catalunya, com a unitat nacional, pugui continuar existint i pugui decidir el seu futur democràticament i lliure i emparats per un marc legal".
En una reunió amb prop d'uns 700 compromissaris, els estatuts van ser aprovats amb el 95% dels vots (663 a favor, 1 en contra, 34 abstencions).
En la qüestió de la definició nacional, els estatuts, en el seu preàmbul, assenyalen com a objectiu la "plena sobirania" de Catalunya i el seu "dret inalienable a l'autodeterminació".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook