Parlo amb un mosso del seu cos. Em diu: "som com un vaixell enmig d'una tempesta, sense capità ni ningú que ho vulgui ser. Per això han confiat temporalment els Mossos al secretari de la conselleria, un mer col·laborador administratiu del conseller". Està clar que UDC i CDC s'esbatussen per designar un cap dels Mossos del seu partit malgrat que no tinguin ni trobin cap candidat. Fan riure i plorar. Són inútils, sectaris i verticalistes purs: volen manar en tot, en particular en el que no hi entenen.

També em diu: "un meu company ha estat patrullant pel barri de Sants, per la zona on hi ha Can Vies. Estava angoixat. Em va dir: "Si els okupes es queixen de mi, per fals que sigui, seré jo qui rebrà". Tots sabem que els okupes sempre busquen gresca. Malgrat això se'ls ha santificat".

Parlo amb diversos dirigents de CDC i d'UDC. La majoria creu que es va voler "fer el llit" a Xavier Trias. Un dels informants és amic seu i hi parla sovint. Em fa una descripció patètica de l'estat d'ànim en què es troba l'alcalde Barcelona. No creu que es pugui refer. Ha passat de ser un dels pocs alcaldes de CDC que podia ser reelegit el 2015 a estar ell mateix convençut del contrari. La seguretat ciutadana s'ha fos com la neu al sol.

Hi ha antecedents fàctics inqüestionables. S'engloben en el marc de la falta d'escrúpols d'Artur Mas per liquidar a tota persona que pugui considerar un enemic potencial. Ho va fer amb Lluís Recorder, com vaig descriure força bé en el seu moment, malgrat que la "premsa de la consulta" (versió actual de la Prensa del Movimiento) i TV3 ho tapessin del tot.

L'estossinada política de Recoder explica que ara a CDC no hi hagi dirigents que es queixin de la destrucció, per Mas, del seu propi partit. És un fet insòlit, només propi de partits terroritzats des de dins mateix. Després de Recoder solament el conseller Santi Vila i el diputat Carles Campuzano han gosat dir alguna petita cosa. Caldrà estar pendent de les seves barbes i de la capacitat brutalment esquiladora de Mas.

El cas de Xavier Trias és una mica diferent. Mentre molts dirigents de CDC -alguns bons amics meus- en privat diuen pestes (justificades) de Mas, Trias no ha fet ni això. S'ha limitat a escoltar a aquells que li han dit que ell havia de ser una alternativa a Mas. Podria donar noms i cognoms. Trias ha estat responent que es trobava bé com alcalde i que volia repetir mandat, en creure que podria tornar a guanyar. No volia res més. Ara no sembla que pugui assolir-ho. Lliga amb el fet que Mas té ben assumit regalar CDC a ERC. Segur que Mas preferia com a alcalde Joaquim Forn (CDC), primer tinent d'alcalde i gran problema de Trias o bé a algú d'ERC. El que Mas no vol és un moderat.

Trias callava però n'hi ha hagut prou amb què "objectivament" (adverbi molt usat per l'envernissament jurídic estalinista) fos un perill. Si te l'apliquen queda clar que no has fet res, però que "podries fer". N'hi ha prou. El cadàver del meu admirat Cesare Beccaria s'ha d'haver esgarrifat, 120 anys després de la seva mort, i res més. Aquí estem en un règim de despulles ("spoils system"). Es toleren els abusos del poder.

Sent conseller d'Interior el comunista i incompetent Joan Saura es van fer autèntiques animalades respecte als okupes. CDC ho va criticar. Ara s'ha anat més enllà. Té la seva lògica. Mas ha esdevingut un partidari de les trencadisses, de les il·legalitats i de tots els aventurismes.

Tanmateix, els errors personals de Trias han estat immensos. Molt o poc ensarronat, el que va fer no té justificació ni perdó. Crec que no es podrà recuperar. Tampoc veig com es podria refer la moral i la imatge dels Mossos d'Esquadra i de la Guàrdia Urbana, malgrat que, al cap i a la fi, només han obeït. És un tema complex on hi ha sempre la preocupant ombra de Joan Delort. Amb aquest personatge no val a badar.

Tampoc s'ha d'oblidar que des de CDC i des d'ERC es mira als Mossos d' Esquadra com un element clau en el "xoc de trens" que han estat i estan cercant. Poden tenir una sorpresa, perquè aquest cos ha après quin tipus de poder autonòmic patim, ells més que tots nosaltres. Saben que aquí s'ha fracassat en els grans temes, inclòs el de la seguretat ciutadana. En vaig escriure i tornaré a fer-ho. És greu i està ben tapat. Avui dia no en sé perfilar cap solució. Ha culminat i s'ha enquistat un procés desastrós.