12 de juny de 2014
12.06.2014
Diari de Girona

Que passi de mi aquest calze i que es faci la seva voluntat

Navarro plega desemparat davant les exigències dels seus partidaris de sacrificar Maurici Lucena, convocar primàries i assumir que no seria candidat a la Generalitat

12.06.2014 | 00:00
Que passi de mi aquest calze i que es faci la seva voluntat

Impotent, desemparat, sol. El fins ahir primer secretari del PSC, Pere Navarro, es presentava com Jesús a l'hort de Getsemaní, que trist i abatut es deixà caure de cara a terra i pregava: "Pare meu, si és possible, que passi lluny de mi aquest calze; però que faci no pas com jo vull, sinó com voleu vós". Pere Navarro va apartar el calze i ara espera que es faci la voluntat de la militància, d'aquells que l'han criticat i d'aquells que l'han esperonat. En definitiva la voluntat d'un PSC, que no sent seu.

Pere Navarro va assegurar que no plegaria el passat 30 de maig. Tot i la petició d'alguns sectors del partit de fer canvis profunds, Navarro es va limitar a dir que faria "alguns retocs", referint-se als ajustos en l'executiva que ja demanaven obertament fins i tot els seus partidaris. Es tractava de gestionar millor les discrepàncies. També va descartar fer un congrés extraordinari abans de l'estiu, tal com farà el PSOE. El líder del PSC considerava que l'actual cúpula socialista estava "iniciant un projecte a Catalunya, des d'un punt de vista econòmic, social i també polític" que "no ha acabat".

Una fermesa que s'ha anat difuminat a mesura que li han arribat crítiques públiques d'alguns dels que l'havien defensat fins ara. No eren només els diputats ni els sectors crítics els que qüestionaven el posicionament del partit sobre el dret a decidir i l'arraconament del PSC, sinó que diferents quadres alineats amb Pere Navarro van alçar la veu. Jaume Collboni, alcaldable per Barcelona i exdiputat del PSC va lamentar que s'hagués gestionat malament la posició sobre la consulta "fins a posicionar-nos amb PP i Ciutadans". "El nostre paper no és fer frontisme", va dir. Collboni no qüestionava Navarro, però exigia "canvis profunds" per garantir "la pluralitat dels que vulguin seguir en el PSC". "La gent no ens percep ni com un partit catalanista ni socialista, que han estat sempre els nostres senyals d'identitat", va assegurar Xavier Sabaté, diputat autonòmic president de la federació del PSC del Camp de Tarragona. Aquesta mateixa federació avui havia de votar una resolució exigint a Navarro un congrés extraordinari, una idea que descartava la direcció.

No eren les úniques peticions. La pressió d'Antoni Poveda, al Baix Llobregat, Ferran Pedret, a Barcelona, i Núria Marín, a l'Hospitalet, tres dels nous líders amb més militants a darrere ha estat determinant. El conjunt de federacions demanava completar l'executiva, restituir els díscols al Parlament, un grup de treball per impulsar una conferència política que reorientés el PSC. Dues de les claus, però, passaven també per sacrificar Maurici Lucena com a portaveu i convocar les primàries a la Generalitat, amb una picada d'ullet que insinués que el mateix Navarro ja no seria candidat. L'exalcalde de Terrassa no estava disposat a acceptar tantes condicions.

Sense aquests suports, el Consell Nacional hauria acabat per demostrar la seva solitud en viu i en directe. Abatut i cansat de les pressions, Pere Navarro, a l'estil Raimon, va presentar la dimissió. "Jo ja no sóc dels meus", devia concloure.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit