La confessió de Jordi Pujol ha caigut com una bomba de rellotgeria en el si de la societat catalana. Bona part d'aquesta societat s'ha mostrat sorpresa pel comportament admès per qui va ser president de la Generalitat durant 23 anys, però en realitat, qui no veia que darrere de la família Pujol-Ferrusola hi havia alguna cosa que feia pudor, era perquè no tenia cap interès a veure-ho. Fins divendres passat hi havia moltes dades fermes -no només sospites o simples indicis- que els Pujol tenien coses a amagar.

Ara fa just 15 anys, el 29 de juliol de 1999, Diari de Girona va publicar una sèrie d'informacions que posaven al descobert un entramat empresarial on figurava des de l'esposa de Jordi Pujol, Marta Ferrusola, fins a cinc dels set fills del matrimoni (Josep, Jordi, Marta, Pere i Oriol). La família participava en aquell moment en un total de 18 empreses i algunes d'elles havien rebut encàrrecs de la Generalitat presidida pel pare.

La diversificació de les mercantils era un altre dels aspectes que ja es desvetllaven el 1999. Mare i fills formaven part de societats de tot tipus: forestals, jardineria, transports, fabricació de productes químics, comerç de mobles d'oficina, intermediària de materials de fusta, comerç d'obres d'art i antiguitat, envasament, comerç de teixits, promoció immobiliària, productes farmacèutics, informàtica, fabricació de filferro, urbanisme, enginyeria i arquitectura.

Fins i tot no tenien cap problema a dedicar una mateixa empresa a negocis absolutament dispars. Com a exemple el primogènit de l'expresident, Jordi Pujol Ferrusola, va convertir l'abril de 1994 una societat dedicada a les obres d'art en una immobiliària.

Els contractes d'Hidroplant

Si algú podria haver considerat anecdòtiques aquestes dades, no hauria d'haver passat el mateix amb les que apuntaven directament a les contractacions que aconseguien les empreses de l'ara ja considerat oficialment clan Pujol. Hidroplant es va fer popular a finals del 90 per ser Marta Ferrusola una de les administradores. La dona de Pujol posseïa en aquell moment el 15% de la societat i el 1998 havia aconseguit ni més ni menys que quatre contractes amb la Generalitat per un import de cinc milions de pessetes.

Hidroplant també va treballar pel Port de Barcelona. Un dels encàrrecs ascendia a 20 milions de pessetes per enjardinar el World Trade Center de la ciutat comptal. Marta Pujol Ferrusola, l'arquitecta de la família, també va treballar per la Generalitat en set projectes d'obra.

I així, aquella informació de juliol de 1999 anava detallant totes les dades empresarials de la mare i els fills i els encàrrecs que els feien els diferents departaments de l'administració autonòmica que comandava Jordi Pujol. Pere Pujol Ferrusola va ser l'apoderat d'Entorn SL Enginyeria i Serveis, que entre juny de 1993 i agost de 1994 va facturar més de 70 milions de pessetes al Govern de la Generalitat i a diverses administracions locals. Aquesta societat pertanyia a la família Sumarroca, industrials molt pròxims a CiU i en especial a Jordi Pujol.

Es podria dir que Josep Pujol Ferrusola ha fet gala de cultivar "bones relacions". Fins al 20 de juny de 1994 va ser administrador de la societat de serveis financers de Madrid Labiernag SL. A partir del 13 de novembre de 1995, la seva administradora única va ser Pilar de Borbó i Borbó, germana del rei Joan Carles I.

I què va passar després d'aquella extensa publicació? Ben poca cosa, per no dir res. Estàvem en una època en què l'oposició al Parlament exercia amb una certa rapidesa. El PSC va registrar dues preguntes de la mà de l'aleshores diputat gironí, Manel Nadal, basades en les informacions de Diari de Girona.

Nadal volia saber totes les adjudicacions de la Generalitat amb el conglomerat d'empreses dels Pujol i fins i tot llençava una crítica a Marta Ferrusola perquè havia reivindicat el seu dret a rebre adjudicacions públiques. El diputat va arribar a dir que "sembla que en aquest país hi ha un sistema de contractacions i d'incompatibilitats per a les administracions locals i de l'Estat i una altra per l'administració autonòmica". Nadal va rebre la resposta -no oficial- l'endemà mateix en forma d'amenaça. Pere Esteve, en aquell moment secretari general de CDC, li va deixar ben clar que també es podien investigar els contractes de candidats i parents del PSC amb les administracions.

Les conseqüències

El xoc Manel Nadal-Pere Esteve va ser una de les poques conseqüències d'aquells articles de fa 15 anys. Ningú va investigar a partir d'aquelles dades tan concretes i, si algú ho va fer, el resultat va quedar en algun calaix i mai, fins fa poc temps, es va fer públic. Tampoc es va crear cap comissió d'investigació parlamentària ni es va celebrar cap ple monogràfic. Ningú de la família Pujol va desmentir cap detall i podríem dir que, a part de comptades informacions periodístiques que relacionaven el clan amb diverses operacions fosques, no va passar res fins aquell 3% que Pasqual Maragall va deixar anar al Parlament el 2005.

Les revelacions periodístiques van obrir una escletxa; Maragall s'hi va endinsar fent-la una mica més grossa i la policia, els jutges i el mateix Pujol l'han acabat d'obrir. Ningú pot dir que no sabia que en aquella família hi passava alguna cosa. En tot cas la sorpresa està en el fet que Pujol hagi confessat, però no en el contingut.