Ahir Artur Mas va fer un gir més en aquest guió polític anomenat "procés sobiranista". En l'enèsima compareixença d'ençà la fi de l'estiu, ens va tornar a mostrar que en la política catalana es domina el tacticisme com a cap altre lloc.

El president Mas ahir va fer una jugada tàctica de mestre, mantenint la seva paraula i traspassant la pressió del carrer en altres teulats que no són el seu: el dels altres partits partidaris del procés.

Mas ha volgut recuperar la iniciativa i fer-ho quan era inevitable aclarir com acabaria el 9N. No es podia continuar mantenint la unitat dels partits sense saber què passaria a tres setmanes de la data fixada. Era inevitable un enèsim gir narratiu.I s'ha fet. La decisió de Mas però intenta diversses coses.

En primer lloc, tornar a tenir la iniciativa política a costa de posar en risc una unitat que veritablement era difícil de mantenir després de la suspensió del Tribuna Constitucional.

En segon lloc, pretén traspassar la pressió del carrer i de les organitzacions que encapçalen al procés als altres partits: ICV, ERC i CUP. Són ells que hauran de "mullar-se" davant la "consulta" que proposa el govern. En tercer lloc, Mas intenta recuperar el terreny de joc electoral en dos àmbits concrets: eleccions municipals i plebiscitàries. És aqui on la jugada del president té més sentit.

Davant el seu compromís a posar urnes el 9N, l'ANC, Òmnium i AMI ho tindran difícil per no donar suport a aquesta proposta del govern i per tant, a mobilitzar la ciutadania en aquesta direcció, ja que hi haurà urnes. Això, a part d'obligar a posicionar als altres partits que donen suport a la consulta, consolida la imatge d'un president que compleix la seva paraula.

A més, el president ja ha anunciat que la "consulta" és una prèvia a la veritable consulta: les eleccions plebiscitàries que portaran a una declaració d'independència en cas que els partits sobiranistes sumin majoria. I ha posat gairebé com a única condició una llista unitària entre els dos grans partits sobiranistes així com de la societat civil mobilitzada, per aconseguir-ho.

És en aquest punt on Mas amb la jugada d'ahir intenta recuperar terreny electoral. En el cas que s'aconseguís una llista unitària, de ben segur seria per les plebiscitàries i possiblement per les municipals del 2015. En ambdós casos, sortiria clarament guanyadora i el president continuaria liderant el país i la majoria d'alcaldes convergents continuarien liderant les seves ciutats.

En el cas que finalment no fos possible, es presentaria davant l'opinió pública com el president que ha portat a terme la consulta, amb l'aval de la societat civil organitzada i que treballa per aconseguir una llista de país que superi la dinàmica dels partits.

Segurament, crearà un "moviment" polític que superi CiU i que tingui com a objectiu continuar liderant el procés incorporant-hi personalitats de la societat civil per tal que pugui afrontar les dues compteses electorals amb millor expectatives que les que donen a CiU en l'actualitat. Un "partit del president" amb sobiranistes independents que aspira a proclamar la independència el més ràpid possible.

Fins ara Mas ha patit l'abraçada de l'ós i ara, s'ha regirat ,i vol ser ell qui abraci.Serà clau la reacció dels altres partits i de l'opinió pública per veure si la jugada és un èxit o no.També serà determinant veure si com és percebuda aquesta nova consulta pels partidaris del procés, perquè si finalment no acaba de quallar, la jugada pot esdevenir un bumerang.

I és que abans ja he comentat que dominem com ningú la tàctica però no tant l'estratègia. Dominar l'estratègia política és pensar els escenaris de futur i anticipar-se a aquests. Això vol dir, pensar quin serà el proper pas si l'Estat espanyol impedeix aquesta consulta, pensar quin és el millor moment del calendari per convocar eleccions i sobretot, intuir quin resultat electoral donarien unes plebicitàries i en cas que fos favorable, si s'està dispòsat a arribar al final i què pot suposar arribar al final.

Aquest dies ha quedat demostrat que dominem la tàctica, en els propers mesos veurem si també dominem l'estratègia.