El president de la Generalitat, Artur Mas, va admetre ahir que a Catalunya el consens polític no és "fort com un roure" ni està "ben cohesionat" com per impulsar el procés del dret a decidir. Mas va fer aquesta consideració durant la inauguració del centre cívic El Roure, a la localitat de Begues (Baix Llobregat), en companyia de la consellera de Benestar i Família, Neus Munté. "Si la gran majoria de les institucions del país acompanyen, si la gran majoria de la gent ho vol i, a més, hi ha un consens polític fort com un roure i ben cohesionat, les tres coses juntes, la fortalesa és molt gran i la voluntat es pot complir", va indicar. Però aquesta situació "no és tan fàcil, ja ho sabem i ho veiem", va reconèixer. Jugant amb la paraula "roure" com a símbol de resistència, el president va opinar que Catalunya pot "resistir si té bones arrels i construir amb bona voluntat".

Com per donar-li la raó, també ahir les sectorials de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) van expressar la seva preocupació davant la possibilitat que la "consulta alternativa" que organitza el Govern "tingui una interpretació devaluada", encara que es van mostrar favorables a treballar perquè hi hagi una gran participació.

Sis sectorials de l'ANC van celebrar al centre cultural Teresa Pàmies de Barcelona una jornada amb el títol de Conseqüències de no posar les urnes el 9N, en què els ponents van coincidir en la necessitat que el "procés participatiu" sigui un èxit "malgrat que aquest no sigui la mateixa consulta per la qual hem treballat durant molts anys". El suport amb matisos al "procés participatiu" expressat en la jornada de les sectorials de l'ANC no treu el fet que tots els ponents que van intervenir advertissin del perill que la consulta alternativa pugui tenir "una interpretació devaluada" des del punt de vista jurídic.

Per exemple, la degana de la Facultat d'Econòmiques de la UB, Elisenda Paluzie, va criticar la que, al seu entendre, és una "consulta devaluada", i va dir tenir la sensació "que és una trampa, ja que elimina la càrrega política del referèndum o consulta del decret del 27 de setembre". "Tot i així hem de treure el millor partit de la situació, -va afegir Paluzie- per la qual cosa que el 9N hem de convertir-lo en una mobilització important, i votar massivament".

Lluís Rabell, president de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, va reivindicar "una consulta de veritat" i va apuntar "la necessitat que, a partir del 10 de novembre, s'escullin bé els aliats" per elaborar una estratègia que permeti aconseguir "una àmplia base social favorable a l'autodeterminació" i, al mateix temps, "reprendre el procés" ja que "el 9N, tal com està plantejat ara, no ajuda gaire".

Iceta, contra les plebiscitàries

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va avisar que si es convoquen eleccions per declarar la independència seran "un nou engany" per als ciutadans que volen votar. Per això, va declarar ahir, el PSC les plantejarà com uns comicis al Parlament de Catalunya per escollir Govern i buscar un nou acord amb l'Estat espanyol per fer possible una consulta. Iceta creu que les eleccions generaran noves frustracions i per això el PSC parlarà de les polítiques a desenvolupar i no "de falses expectatives". El primer secretari del PSC va assegurar que no anirà a votar el 9 de novembre si no figura en un cens. Iceta demana al Govern que expliqui la veritat i a l'Estat espanyol que mogui fitxa.

Iceta va visitar ahir l'agrupació local de la Seu d'Urgell, on es va reunir també amb membres del partit socialdemòcrata d'Andorra. Iceta va indicar que els socialistes es preparen per al 10 de novembre, en què "molta gent seguirà demanant una votació que valgui, perquè canviïn les relacions entre Catalunya i Espanya". El PSC, va remarcar, "seguirà donant un camí cert", mentre fins ara "s'ha jugat especulant amb coses que han portat a frustració".

Herrera diu que no pot votar

Per la seva banda, el coordinador nacional d'ICV, Joan Herrera, va matisar les paraules que recollia l'entrevista ahir al diari El País. Herrera va explicar que vol votar però que no pot perquè entén que la proposta de procés participatiu del Govern no és una consulta. "Alguns ho volen fer passar per consulta", va dir en declaracions a TV3. Per tot plegat, defensa Herrera que si no es pot celebrar el 9-N amb "garanties", es mobilitzarà perquè no avala la proposta de Mas. En concret, i tal com ha apuntat els darrers dies, sortirà al carrer per denunciar que és el govern espanyol del PP qui el priva exercir el dret a decidir.

En l'entrevista que publicava El País, en ser preguntat si anirà a votar aquest nou 9-N, Herrera responia "no" i explicava tot seguit que es mobilitzarà per reivindicar "una consulta amb plenes garanties i per denunciar que el PP no la permet".

Herrera defensa que l'objectiu era fer una consulta "amb les garanties democràtiques del decret i la llei: principi de neutralitat, debat i pluralitat". "Si no es pot, no pots donar gat per llebre", va assenyalar.

També en relació amb la consulta, el portaveu del PP al Parlament, Enric Millo, va qualificar de "placebo independentista" la consulta alternativa que ha convocat per al pròxim 9 de novembre el president de la Generalitat, Artur Mas, "per tranquil·litzar els ànims d'alguns". Millo considera que "estem assistint a una lluita d'egos" entre Mas i el líder d'ERC, Oriol Junqueras, ja que el primer "vol amagar el seu fracàs i el segon liderar el procés d'independència.

El dirigent popular va advertir també l'executiu català que si impulsa accions al marge de la legalitat vigent, el Govern les recorrerà i impugnarà. Enric Millo va manifestar que el 10 de novembre les forces polítiques catalanes han d'abandonar el camí cap a la independència "i construir un futur millor per als catalans".

La situació dels Mossos

El conseller d'Interior, Ramon Espadaler, va contestar a la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáez de Santamaría, que els Mossos sempre compleixen la legalitat i que l'ordre de mobilització per al 9-N està dins de la normalitat. "Que no es preocupi tant de la legalitat i que ompli de contingut la paraula diàleg", va dir després d'inaugurar el 16è Congrés de Joves d'UDC a Mataró. Espadaler es va mostrar "sorprès" per les paraules de la vicepresidenta i va assegurar que "per descomptat que el Govern compleix la legalitat" i que per això no farà la consulta en els termes previstos. Va afegir que la mobilització d'agents per al 9-N no és excepcional i que també es va fer el 12-O o l'11-S.