Avui serà com un dia de Festa Major per a molts que votaran. Són persones normals i corrents. Per a altres -els que tallen el bacallà en l'independentisme- serà la vetlla d'armes pel combat intern i fratricida que començarà a manifestar-se encara més obertament la setmana entrant.

Uns volen "una votació (avui) que no deixi lloc a pactes", per dir-ho amb paraules d'Isabel Vallet, diputada de la CUP. És una afirmació que fa seva Oriol Junqueras. En canvi, Mas voldrà ara canviar de discurs -no pas de política- per veure si pot aspirar a una candidatura dita unitària que impedeixi a Junqueras prendre la Generalitat. La força d'una i altra posició serà afectada pel nombre de votants que, l'un i l'altre, separadament, facin empassar a la ciutadania. En això, hi haurà batussa.

S'acabaran els discursos grandiloqüents i de salvació diguem-ne patriòtica per aterrar en la realitat pura i dura. Es veurà que estem en el que en francès se'n diu "una guerra de caps". En síntesi, Mas i Junqueras volen seure en una poltrona on només hi ha lloc per un darrere.

Des de fa mesos, en el cim de tot el mullader tot va només d'això. Així s'explica la deliberada i mutant indefinició del projecte secessionista. Si t'interessen els naps, no perdràs el temps estudiant les cols. El cor no t'ho diu.

Certament, la bona gent que avui anirà a votar es creurà que la cosa va d'independència. Estan errats. En efecte, en l'ordre objectiu, és a dir jurídic, polític, econòmic, no canviarà res. O, per ser més precisos, només pot canviar cap a pitjor. S'ha vist el llautó. Un noucentista diria que ja no té sentit parlar, com feien ells, de "feina ben feta". Tot s'ha fet agosaradament i provocadorament.

L'enganyifa s'ha superat a si mateixa. Costa de creure que pugui haver-hi un altre nyap tan immens com el d'avui, malgrat que quant a empitjorament de coses ja dolentes, cal fer confiança a Mas. Haurà estat una votació "simbòlica", per dir-ho usant un encertat adjectiu que li va trobar F-24, una cadena de TV pública francesa. Utilitzar com a "simbòlic" una votació, que, per la seva essència i importància, arreu està molt regulada, i diferenciada d'una enquesta, esdevé un acte de mal gust. Quan destaques aquesta obvietat, els independentistes et llencen a la cara la posició del Govern i de tots els partits espanyols, per després haver d'admetre que finalment s'ha deixat fer la votació "simbòlica". Aquí estem habituats alfet que les polítiques són bones o dolentes en funció de qui les dugui a terme, no pas de la seva pròpia naturalesa.

Per acabar-ho de complicar, hi ha hagut una exòtica revelació, per part d'un diari de Barcelona, de presumptes contactes secrets entre gairebé tots amb tots, no se sap massa bé per a què.

He intentat esbrinar-ne alguna cosa. M'ha anat bé, molt bé. Totes les fonts em diuen que no hi ha res de consistent. Estem en un país on fins ara tothom dinava amb tothom. Ara, això ha esdevingut més rar i encara més inútil. En síntesi, n'he tret en clar que no hi havia res de coherent, ni de consistent, ni de transcendent. Aquí el pactisme tan exaltat per Jaume Vicens Vives està mort i enterrat. Ara ja estem en els temps de guerres en totes direccions.

Arreu, mantes revolucions fetes contra algú o alguna cosa considerada "estrangera", han estat després descarades guerres civils atiades per cabdills només àvids de poder. Fou el cas de la Revolució Francesa, de la Russa (de la qual divendres se'n compliren anys) i de la Xinesa. En podria dir més de moltes altres, algunes de les quals vaig conèixer força de prop: l'algeriana, la vietnamita, la cambodjana, la cubana (un deu per cent de cubans s'hagueren d'exiliar), etcètera.

Per tant, esperem a veure què succeeix aquí en els mesos i anys posteriors. Es veurà altra "feina mal feta". Només haurà estat possible per una opressió mediàtica de la qual TV3 n'és el paradigma. No entenc que hi pugui haver qui no ho vegi. Ja en trobarem i patirem els fruits, bords del tot.