La Fiscalia Superior de Catalunya es querellarà contra el president de la Generalitat, Artur Mas, i la vicepresidenta del Govern català, Joana Ortega, per suposades responsabilitats penals en el procés participatiu del 9-N a Catalunya, segons van informar fonts jurídiques. La querella es presentarà probablement avui davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), donada la condició d'aforats dels denunciats, als quals el ministeri públic podria atribuir els delictes de desobediència, prevaricació i malversació.
La Fiscalia de Catalunya treballava ahir en l'esborrany de la querella que els ha remès la Fiscalia General de l'Estat, en què també apareix com a denunciada la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau. L'escrit que ultima la Fiscalia podria acusar també els titulars de les conselleries vinculades amb la confecció de les paperetes del 9-N, elaborades per presos de les presons catalanes, però en principi no anirà contra els responsables dels locals públics on es van instal·lar les urnes del procés participatiu, segons les mateixes fonts.
Per la seva banda, el president de la Generalitat, Artur Mas, va assegurar, abans que transcendís que la Fiscalia es querellarà contra ell, que no té por del Ministeri Públic: "Això no ho resoldrem a través de tribunals, això no ens intimidarà, si és el que es busca. Seguirem endavant". Segons l'esborrany que li ha transmès la Fiscalia General de l'Estat, la Fiscalia Superior de Catalunya estudia en la querella diversos delictes per les responsabilitats penals que podrien derivar-se de la intervenció del Govern en l'organització de la consulta del 9-N, que va ser suspesa pel Tribunal Constitucional. Entre aquests delictes que la Fiscalia estudia atribuir a Mas i als consellers implicats figura el de malversació de cabals públics, donades les despeses que ha suposat per a la Generalitat la celebració del procés participatiu i els seus preparatius.
A més, el ministeri públic creu que els membres del Govern català contra els quals es dirigeix la querella podrien haver incorregut a més en un delicte de desobediència, per haver assumit el lideratge de la consulta malgrat que havia estat suspesa pel Constitucional, així com de prevaricació.
Per contra, de la querella que es remetrà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) quedaran exclosos en principi els responsables dels locals sota l'autorització dels quals es van obrir ?diumenge passat els centres públics on es van instal·lar els punts de votació de la consulta.
D'altra banda, el fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, va assegurar ahir que el ministeri públic es pronunciarà "sense cap precipitació" sobre el 9-N i va afegir que "els temps de la Fiscalia i de la justícia no són temps polítics ni mediàtics".
Investigar més denúncies
Si el TSJC acceptés a tràmit la querella de la Fiscalia, podria acumular-se amb la denúncia que el sindicat ultradretà Manos Limpias va presentar contra Mas i alguns consellers, i que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya encara no ha admès a tràmit, precisament a l'espera que el ministeri públic s'hi pronunciï, segons les mateixes fonts. El TSJC haurà de decidir també si assumeix en la mateixa investigació les denúncies presentades per formacions polítiques i particulars que s'estan investigant a jutjats de tot Catalunya pel 9-N.
Per la seva banda, el president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, va eludir pronunciar-se sobre si es va produir una il·legalitat diumenge passat, però va recordar que la consulta a Catalunya va ser suspesa dues vegades pel Tribunal Constitucional i, malgrat això, "hi va haver una cosa semblant a una consulta". "És cert i és indubtable i no es pot negar que hi va haver dues decisions del Tribunal Constitucional suspenent la consulta i bé, hi va haver una cosa semblant a una consulta", va assegurar Lesmes.
