23 de novembre de 2014
23.11.2014
Andreu Mas-Colell · Conseller d'Economia i Coneixement

«Davant Rajoy, caldrà molta paciència i persistència»

"Catalunya no té res a témer ni res a perdre", diu Mas-Colell quan se li demana quins esforços suposaria la transició vers la independència; mentrestant, insisteix a reclamar al Govern central que compleixi els seus compromisos.

23.11.2014 | 00:00
«Davant Rajoy, caldrà molta paciència i persistència»

Nascut a Barcelona el 1944, Andreu Mas-Colell és conseller d'Economia i Coneixement des del 2010. Va estudiar Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona i el 1972 es doctorà a la Universitat de Minnesota (EUA). Va ser professor d'Economia i Matemàtiques a Berkeley (1972-80) i catedràtic d'Economia, primer a Harvard (1981-96) i després a la Universitat Pompeu Fabra. Científic de pes, investigador primmirat -més de 130 articles a revistes especialitzades d'arreu del món- i polític finíssim, ha estat membre de diferents associacions i acadèmies, a més de president de l'Associació Espanyola d'Economia (1996-98) i de l'European Economic Association. Del 2009 al 2010 va ser secretari general del Consell Europeu de Recerca (ERC), i va presidir la Barcelona Graduate School of Economics des del 2006 fins que, cridat pel president Mas, es va incoporar al Govern de la Generalitat. Vol presen?tar el desembre els pressupostos per a l'any que ve...

Quina és l'actual situació econòmica, conseller?

Es refereix a l'economia catalana o a la de la Generalitat?

Comencem per la primera.

Després de la doble crisi de 2007 i 2011, el PIB està en recuperació i anem una mica millor que l'economia espanyola. S'han fet les reformes estructurals que Europa ens havia demanat i això té alguns resultats en termes de creixement, encara que no siguin pas espectaculars. El problema són les incer?teses europees, perquè no sabem si la política comunitària s'orienta?rà vers el creixement. En un moment en què estem a punt de la deflació, Alemanya hauria de ser més expansiva tant en consum pri?vat com públic, i la Comissió Eu?ropea també hauria de ser més procliu a l'expansió. França dema?na incomplir el dèficit programat, i crec que això ens convé a tots perquè, a més dèficit de França, més demanda a Europa. El que no ens mereixem, després de fer els deures, és que Europa torni a caure i hà??gim de suportar una tercera crisi...

I la Generalitat de Catalunya?

Les necessitats són les que són, i ja no podem reduir més la despesa. El nostre problema és que l'Estat no ens torna prou diners de tots els impostos que paguem. Ens asfixia, com ja va pronosticar Trias Fargas al seu llibre La asfíxia premeditada. Ni arriben prou diners amb relació als que paguem ni amplien l'objectiu de dèficit que han imposat a les comunitats. Si analitzem els pressupostos de l'Estat per al 2015, la partida d'inversions assignada a Catalunya és un 9,5% del total, quan aportem al PIB prop del 19%. Pel que fa al model de finançament, el Govern l'havia d'actualitzar aquest any per llei i no ho ha fet, així que ara ens transfereix el que vol. El 2013, que va ser un any de recessió, ens van arribar a través del model 400 milions més que el 2015, que es considera un any d'expansió. Si l'economia general millora, és inexplicable que ens passin menys que fa dos anys. Què farem l'any vinent? No podem retallar més, però no estic disposat que els funcionaris catalans no recuperin la paga extra perduda. Són els únics funcionaris en tot l'Estat que no la cobren!

A Madrid diuen que no ens sabem administrar...

Els comptes són fàcils de fer: el 70% de la nostra despesa està dedicada a Salut, Ensenyament i Benestar Social, i estem per sota de la despesa pública a Europa. La resta són Cultura, Universitats, Justícia, Seguretat i Mossos d'esquadra, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, el Parlament... La promo?ció comercial a l'exterior és molt necessària per donar suport a l'econo?mia, i a més és una despesa discreta, que en termes europeus està per sota de la mitjana. Dir que gastem malament és una falsedat! El Govern central sí que s'ha aprimat poc i gasta malament.

Complirem els objectius de dèficit?

L'objectiu per al 2014 és de l'1%, i no el podrem complir. Per al 2015 l'objectiu és del 0,7%, i ens faltaran 2.000 milions. Caldria distribuir les coses d'una manera més justa. Si l'objectiu de dèficit es distribuís de forma lògica, el 2015 a Catalunya podríem fer un dèficit d'entre l'1,4% i l'1,5%. I, si es comptabilitzés en termes de dèficit primari, és a dir, sense el pagament d'interessos del deute, l'any vinent disposaríem de 1.300 milions més.

Abans ha dit que França no complirà els marges de dèficit. No hi ha perill que partits populars de dreta vulguin tornar a la grandeur allunyant-se d'Europa?

Per a França és difícil fer reformes si no hi ha marge pressupostari. Demanen més marge a Europa pel que fa al temps i al dèficit. És lògic. Passat un temps, i fetes les reformes, diuen, ja garantiran el dèficit marcat. La nova Comissió Europea, que em temo que serà pro-alemanya, no tindrà més remei que assumir-ho, perquè França és una de les economies grans. A nosaltres això ara ens va bé.

Vostè és l'home de l'ICREA (Institut Català de Recerca i Estudis Avançats), enveja arreu de la pell de brau...

La recerca científica a Catalunya ha estat un dels canvis polítics més espectaculars, aconseguit amb la concordança de tots els partits. Dono gràcies al doctor Josep Laporte. En una carta que va escriure a Pujol deia: "Ja hem fet el mapa universitari; ara toca la recerca". Ens hi vam posar i ho hem complert. No ens hem de mirar el melic, però hem fet les coses bé i a Europa ho saben.

Com a especialista de la teoria de jocs, on emmarcaria el conflic?te actual entre l'Estat i Catalunya?

No es tracta d'un xoc de trens, ni tampoc d'un Chicken game, allò de la carrera de cotxes de Rebel sense causa: posen els vehicles a tota velocitat i guanya qui frena més tard i es queda més a prop del precipici. Aquí no hi ha precipici. Els països i les nacions no es moren. Crec que s'assembla molt més al joc anomenat Attrition game: dos es van empentant i perd el primer que es cansa. Davant Rajoy, caldrà molta paciència i persistència. Cal que no ens cansem. I, si hem de repetir més 11 de setembres, fem-ho.

Quina sortida europea veu per al procés català?

Tenim dues coses a favor per no sortir d'Europa: primera, que som a Europa; segona, que mai cap Govern espanyol demanarà que ens expulsin d'Europa, perquè ens considera espanyols. Caldrà ser lúcids i hàbils per negociar. El nostre procés tindrà moments de desgast, però també de negociació, i mai haurem de quedar fora de la Unió Europea.

Quins esforços suposarà la transició vers la independència de Catalunya?

Hem d'anar pas a pas. Ja he comentat que és una batalla contra el cansament. Des del punt de vista econòmic, Catalunya no té res a témer ni res a perdre.

S'empipen si diem que ens roben, però ens resten 8.000 milions segons "las cuentas territorializadas", ja que no en volen dir balances fiscals, i s'inventen un FLA (Fons de Liquiditat Autonòmica) que ens obliga a pagar interessos a canvi de diners que ja eren nostres.

L'expressió que utilitza no m'agrada i no l'he utilitzada mai. Les balances fiscals serveixen per saber que no devem ni un euro. Tot el que reclamem ho hem contribuït.

Els catalans partim d'un mal principi. Pensem que si tenim raó, al capdavall ens la donaran. I no sempre ha resultat així. Un director d'un diari de Madrid va declarar que "antes faltar a la verdad que perder la unidad de España"...

Sempre hem de tenir present que a tot el que reclamem hi tenim dret. Vol que li parli de rodalies? Germà Bel, en un article recent, ha demostrat que, de la inversió en el Corredor Mediterrani contemplada en els pressupostos del 2015, una part important de la mateixa està destinada a vies que connecten amb Madrid. Ara sembla que ens deixaran fer, si ens ho paguem, la connexió amb l'aeroport del Prat. Alhora, però, han anunciat una llançadora de Madrid a Barajas amb finançament ministerial.

Algú opina que hem fet molta festa, molt d'aplec, moltes manifestacions, però que la gent no s'adona que caldrà fer sacrificis, i ens manca suport del món acadèmic, del món intel·lectual i, fins i tot internacional...

No és ben bé així. El que estem fent no és gens fàcil, i efectivament no ho arreglarem en un dia. Alguna batalla hem guanyat: per exemple, hem fet forat en l'opinió internacional. D'altra banda, els que parlen molt i alt són opinadors i polítics, però el món econòmic espanyol està molt callat i l'empresariat espanyol és molt curós i evita excitar els temes. No dic que no tinguin inquietuds, però el món dels negocis i de la empresa és sensible als set milions de clients de Catalunya.

Existeixen línies vermelles en el desenvolupament del procés?

Jo posaria tres requeriments. Primer, en cap cas la més mínima violència; segon, mantenir l'ànim dels centenars de milers de persones disposades a fer el procés i a fer tantes manifestacions com faci falta; i, tercer, mantenir una subtil i lúcida sensibilitat a l'hora de transmetre el nostre missatge al món.

En quin punt es troba l'Agència Tributària Catalana?

Avancem. S'està reforçant la feina i també les convocatòries de personal i tècnics tributaris, encara que l'Estat ens les torpedina. Hi ha funcionaris de l'Agència espanyola que voldrien fer el pas i no se'ls concedeix la comissió de serveis.

Existeix, com s'ha dit, algun fons noruec o jueu disposat a finançar-nos durant els primers mesos de la independència?

No resoldrem els nostres reptes amb fons miraculosos i inexistents. Jo em refio més del fet que els analistes seriosos saben que els nostres comptes, fins i tot a partir de balances fiscals espanyoles, són de fiar.

Hi ha qui diu que no seria assumible per una Catalunya independent entomar la part del deute que ens tocaria com a futur estat...

Estem estudiant els diferents escenaris però, fins i tot en la pitjor de les hipòtesis, no hauríem de carregar amb un pes del deute superior a l'actual (el de la Generalitat més la part proporcional de l'estatal que paguem).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit