el discurs que no saben fer ni el pp ni el psoe

Sense un paper, sense faristol, a cos, Junqueras va desenvolupar, durant una hora, una argumentació molt més viva i atraient que la detallada conferència del president Mas fa una setmana. L'objectiu era el mateix: una Catalunya independent. Els camins i les estratègies diferents, gairebé contraposades.

Una simple frase del republicà ho resumeix bé: "Hi ha una unitat que és la de tots, que ens sembla més valuosa que la unitat d'uns quants". Artur Mas, busca la unitat d'uns quants, els convençuts, per imposar-la a tots. Oriol Junqueras fa pedagogia i propaganda perquè tots se sentin interessats en aquesta unitat. Per a tots dos, la unitat -més fictícia o real- ha de servir per arribar a un Estat català independent.

Els dos discursos parteixen de la desafecció de Catalunya respecte d'Espanya, del conegut victimisme, i prometen el paradís d'un país lliure i nou. Més que números, s'exhibeixen sobretot incomprensions, ressentiments i sentiments. Tot ple de romanticisme i populisme. I amb l'esquer d'una visió simplificada d'unes quantes xifres per obrir la gana i l'esperança.

Junqueras sap elevar les anècdotes reals a categories creïbles. La qual cosa arriba més fàcilment al gran públic que l'oratòria, impecable i alambinada, de Mas. Aquest, té les limitacions d'ostentar el poder, Junqueras la llibertat total d'estar a l'oposició.

És l'avantatge, no us oblideu, d'estar en una democràcia i un Estat de dret, que emparen aquesta gran llibertat d'expressió i de manifestació, a més del pluralisme -reflex de la diversitat social- que cal preservar i no restringir, com semblen pretendre certes propostes de llistes electorals úniques. La unificació de partits, que va suposar la seva eliminació, ja l'hem viscut en temps feliçment superats.

La proposta d'Oriol Junqueras vol ser més incloent dels diferents interessos, sensibilitats i sectors socials. "La unitat de tots", demana, en contraposició a la d'Artur Mas, "la unitat d'uns quants". El president Mas fa l'efecte de voler guanyar temps i així poder esgotar la seva legislatura, i està en el seu dret.

El republicà Junqueras té pressa i és més contundent: la proclamació unilateral de la independència al més aviat possible. Si és possible demà, doncs demà mateix. No perdre ja més temps perquè va en contra del benestar i la felicitat de tots els catalans, que, lliures de la mordassa i l'espoli de l'Estat, sabran construir un país amb més benestar, més just i sense corrupció...

Per això, tots han de sentir-se cridats a construir i a gaudir d'aquest país de somni. Rics i pobres, autòctons i vinguts de fora, independentistes convençuts, els que dubten i els que no ho són. Un cop proclamada la independència unilateralment -amb un cop de mà plebiscitari-, tots es pujaran al carro. Ningú voldrà quedar-se al marge d'aquesta Arcàdia feliç. És el gran avantatge de ser independents. L'objectiu de tots -els que no siguin miops- és proclamar-la ja. Després, només després, es podrà negociar "d'igual a igual" amb l'Estat.

Pretendre negociar sent només una part d'un tot, a la qual ni es fa cas, és perdre el temps, és de poc menys que ximples. La unitat estatal -ve a dir- només perjudica els catalans; i ningú els ha convingut en cas contrari, ni el PP ni el PSOE. El discurs, hàbil, directe i tàctic, de Junqueras és el que, en defensa de la unitat, no han sabut -ni saben- fer ni el PP ni el PSOE, amb la seva visió centralista i excloent.

No s'ha, doncs, de perdre més el temps, demana Junqueras, que clama per una República Independent de Catalunya: "O ara o mai!".