El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Miguel Ángel Gimeno, ha convocat el ple de la sala civil i penal de l'alt tribunal català el pròxim 22 de desembre per decidir sobre l'admissió a tràmit de les denúncies i querelles contra Artur Mas i la Generalitat pel 9-N.
Segons va informar el TSJC en un comunicat, l'alt tribunal català va rebre fins ahir set querelles i 25 denúncies dirigides contra el president de la Generalitat, Artur Mas, i membres del govern català i del Parlament de Catalunya relacionades amb el procés participatiu del 9-N.
El TSJC ha requerit a la Fiscalia perquè li remeti, abans de la celebració d'aquest ple del 22 de desembre, tots els expedients que li ha sol·licitat perquè es posicionés sobre l'admissió a tràmit o no de les denúncies i querelles incoades pel 9-N, encara que no estiguin complimentats.
Gimeno va acordar convocar la junta davant l'alta xifra de denúncies i querelles interposades, la rellevància social dels fets i per evitar decisions que podrien acabar sent contradictòries, segons va informar el TSJC.
D'aquesta forma, seran els cinc magistrats titulars de la sala penal i civil del TSJC i el seu president els que hauran d'acordar en el ple l'admissió o inadmissió de tots els procediments pel 9-N.
Al ple, que se celebrarà a partir de les deu del matí, han estat convocats, a més del propi Gimeno, els altres cinc magistrats de la sala civil i penal del TSJC: Maria Eugenia Alegret, José Francisco Valls, Enric Anglada, Josep Manuel Abril i Carlos Ramos.
Els sis magistrats que componen la sala civil i penal del TSJC estan directament implicats en la qüestió, ja que tenen sobre la taula alguna de les més d'una trentena de querelles i denúncies pel 9-N.
José Francisco Valls, de la conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM), va ser designat ponent de la querella de la Fiscalia, interposada contra Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera d'Educació, Irene Rigau, pels delictes de desobediència greu, malversació, prevaricació i usurpació de funcions.
No obstant això, el magistrat que investigaria Mas, si finalment s'admetessin les querelles, podria ser un altre si s'acordés acumular totes les denúncies i querelles i s'apliqués el criteri escrit que la més antiga arrossega la resta.
En aquest cas, els ponents que van rebre les primeres denúncies pel 9-N són Josep Manuel Abril, designat pel Parlament, que és ponent de la querella interposada per Manos Limpias, i Enric Anglada, del Fòrum Judicial Independent, ponent de la querella presentada per l'advocat José Emilio Rodríguez Menéndez.
Ampliar-ne l'abast
Si el TSJC admet a tràmit finalment la querella de la fiscalia i accepta acumular altres denúncies, la investigació pel 9-N podria també ampliar el seu abast, ja que algunes acusacions dirigeixen els seus escrits contra el conseller de Presidència, Francesc Homs, i el d'Interior, Ramon Espadaler.
També podria augmentar el ventall de delictes a investigar, ja que als que formula la Fiscalia les altres querelles i denúncies que tramita el TSJC sumen altres, com el de rebel·lió, incitació a la sedició i coaccions.
En qualsevol cas, segons coincideixen els experts, el TSJC tindria l'última paraula en la fase d'admissió de les querelles pel 9N, ja que només hi hauria la possibilitat de recórrer davant el Tribunal Suprem (TS) si es practiquessin diligències d'investigació.
Per contra, si s'admet la querella a tràmit i s'acorden diligències, el Suprem podria revocar un eventual sobreseïment de la querella acordat pel TSJC i tenir l'última paraula per enviar el procés a judici i també en cas de sentència, segons els experts.
