Seguint el rastre del diner ocult d'Alavedra i Prenafeta

L´exconseller i l´exsecretari general de Presidència de la Generalitat es valien d´un entramat societari i financer per amagar el botí procedent de comissions il·legals i després invertir-lo per dotar-lo d´aparença lícita Els diners passaven per Suïssa, Andorra o les illes Seychelles

Econòmicament, el període comprès entre l´any 2000 i 2009 va ser molt fructífer per a macià alavedra moner i lluís Prenafeta garrusta -homes de la màxima confiança personal i política de l´expresident jordi Pujol (ciu)-i per a l´exparlamentari autonòmic del Psc luís andrés garcía sáez -Luigi.

Les nombroses comissions il·legals que van cobrar presumptament delinquint a base de potinejar en les adjudicacions públiques els van proporcionar copiosos beneficis que van ocultar sistemàticament a Hisenda amb la creació d´un entramat societari i financer domiciliat en paradisos fiscals i l´obertura de diversos comptes en bancs andorrans i suïssos que servien per blanquejar el diner a través de la inversió en actius financers.

la confiança que l´expresident de la generalitat tenia en els seus homes era la mateixa que ells dipositaven en els paradisos fiscals on amagaven el botí però no comptaven amb l´audiència nacional, que a través del magistrat instructor del cas Pretòria, Pablo ruz, no ha descansat fins que suïssa, andorra, costa rica, estats units i Portugal han proporcionat la documentació imprescindible per seguir el diner ocult que ara s´ha convertit en la base utilitzada per la Fiscalia especial contra la corrupció i la criminialitat organitzada per fer-los asseure a la banqueta dels acusats.

A la Fiscalia no se li escapa tampoc que Lluís Prenafeta -«amb la indispensable col·laboració de la seva esposa, Maria lluïsa Mas Crussels,

»-i Macià Aalavedra -«amb la necessària col·laboració de la seva esposa i de Glòria Torres Pladellorens i Philip Mahan Bolich- van

aconseguir importants guanys l´origen dels quals no s´ha pogut determinar o bé es justifiquen amb tasques de mediació amb empreses privades.

Ara bé, com funcionava la xarxa d´ocultació del diner procedent de l´encara presumpta activitat delictiva? L´escrit de qualificació provisional del fiscal és esclaridor:

1.Luís Andrés García

Luigi, conegut pels seus vincles en l´àmbit immobiliari i per haver sigut diputat autonòmic del Psc entre 1980 i 1988, era un «aconseguidor o facilitador i intermediari» de la xarxa que va arribar a percebre 5.886.925, 66 euros per la seva «activitat delictiva» vinculada a operacions urbanístiques.

Per ocultar-los al fisc es va valdre d´una societat de Costa Rica -Marwood internacional-i cinc empreses espanyoles -Tultar corp sl; Niesma corporació sl; City actividades inmobiliarias sl; Sanur Cien construcciones sl i Zellingen gestión inmobiliaria sl- que li van permetre comprar béns mobles, immobles i obres d´art per fer aflorar el diner donant-li aparença de legalitat.

Les comissions provenien de la seva mediació en activitats urbanístiques a Santa Coloma de Gramenent, Sant Andreu de Llavaneres i Badalona que van centrar les operacions Pallaresa, Niesma i Badalona respectivament, en les quals també estaven implicats Prenafeta i Alavedra.

Luís Andreu García

2. Macià Alavedra

El fiscal considera que l´exconseller d´economia i Finances de la generalitat, des que va deixar el càrrec l´any 1997 i fins al 2008, va aconseguir 6.080.405,41 euros per la seva «activitat il·lícita» que procedien de les mediacions a Sant Andreu de Llavaneres i Badalona (637.688,88 euros), un pagament de gas natural (290.337,69 euros); diversos pagaments de la «societat instrumental» Buic-Trading marketing e consultadoria lDa; interessos percebuts (9.604,17 euros); i altres moviments d´origen desconegut (4.854.774,67 euros).

Per ocultar aquesta fortuna a Hisenda l´exconseller i home de confiança de jordi Pujol es va valdre d´un entramat societari del qual també participava la seva difunta esposa -Doris malfeito Torrellas-, Glòria Torres Pladellorens i Philip Mcmahan Bolich.

A través d´una societat de Liechtenstein -Vernet Foundation- entre 1997 i 1998 adquireix participacions d´un fons establert a les Illes Caiman i gestionat per la nordamericana G.William miller & co. in. in. per valor de 3.557.507,5 euros.

Tres anys després transmet totes les participacions a la seva dona i en compra de noves fins que el 2 de març de 2006 reemborsa tot el valor d´aquest fons a quatre comptes andorrans de Caixabank -posteriorment absorbida per crèdit andorrà-: Tres a nom de la seva dona i un a nom de Philip mcmahan bolich, que era qui li feia d´apoderat.

Vernet Foundation també li va servir a Alavedra per amagar diner negre a través d´un compte obert al Lliechtensteinische Landesbank aG (154.801,54 euros) entre 1997 i 1998 i adquirir l´any 2000 accions de la panamenya Vernet investment inc per ocultar fons per valor de 236.499,22 euros. el 2001, a través d´aquesta societat panamenya va amagar 22.398,94 euros més.

L´abril de 2009, Alavedra i Mcmahan van planificar la introducció a espanya de 300.000 euros en efectiu procedents d´un dels comptes andorrans de la dona de l´exconseller.

El 20 de maig d´aquell any, un ciutadà andorrà es va desplaçar a Barcelona per aconseguir l´autorització escrita d´Alavedra i entregarli a Mcmahan, que el mes de juny va retirar els diners i els va guardar a casa fins que una altra persona els va anar a buscar per traslladar-los Versabitur sl, propietat d´Alavedra, i ubicada a barcelona, que també usava per ocultar comissions il·lícites.

L´amiga personal i testaferro d´Alavedra també era titular de tres comptes a Caixabank andorra que entre 1998 i 2006 li van servir a l´exconseller per dipositar-hi 1.259.189,10 euros que mai van ser declarats a Hisenda i que es desconeixen d´on procedeixen. Totes les gestions i moviments dels comptes es feien a través de Philip Mcmahan.

Un dels comptes es va nodrir d´una transferència de 261.086,1 euros, procedents d´un compte suís de la banca Privata Edmond de Rotschild que es van destinar a l´adquisició d´un dipòsit a termini fix.

L´altre va omplir-se amb 700.000 euros procedents de la societat instrumental andorrana auge i Gracia Patrimoni i 298.103,10 euros transferits des de banca Privata Edmond de Rotschild a Ginebra que es van utilitzar per adquirir actius financers.

Els fons rebuts en aquest compte es van transmetre al tercer que va obrir Glòria Torres per comprar, l´1 de gener de 2007, més actius i productes financers que van acabar transferits a un altre de compte de Crèdit andorrà.

El 2008, a través d´una estructura fiduciària de societats de Belize, Nova Zelanda i Nova York va ocultar 290.337,69 euros que procedien d´un pagament de Gas Natural i que va utilitzar per adquirir un dipòsit a termini fix i productes estructurats a través d´un fons portuguès -Millenium bcP- ubicat a les Illes Caiman.

Alavedra va fer aflorar aquests fons després de ser detingut en l´operació Pretòria.

Macià-Alavedra

3.Lluís Prenafeta

Qui fou secretari general de la presidència de la Generalitat entre 1980 i 1990 és qui més beneficis va obtenir a la trama. un total de 14.984.865,58 euros entre 2000 i 2007. Igual que el seu soci i company polític, va comptar amb la col·laboració de la seva dona -Maria Lluïsa Mas Crusells- i un entramat societari i financer per amagar els diners.

En primer lloc, va encarregar a la societat andorrana Madeira Management que li creés una societat instrumental per canalitzar els seus recursos. És així com el 1999 va néixer buic-Trading marketing e consultoria lda -que comptava com a socis amb altres empreses de les illes verges britàniques

i Seychelles-. es va acabar domiciliant a madeira i el beneficiari era el testaferro Giorgio Locatelli.

A través de Buic va obrir comptes a Suïssa i Andorra per amagar els seus guanys. Bona part dels comptes andorrans només s´utilitzaven com a vasos comunicants per fer circular els diners d´uns comptes als altres per fer més difícil seguir-ne el rastre.

En el seu escrit de qualificació provisional el fiscal ha fet constar d´on procedia el diner negre de Prenafeta: 637.890,08 euros de les comissions il·lícites pels afers urbanístics de Sant Andreu de Llavaneres i Badalona; 8.611.830,03 euros per pagaments que la multinacional Alstom li va fer arribar a través de Buic entre 2000 i 2002 per aconseguir que se li adjudiquessin diverses centrals elèctriques espanyoles; 4.630.266,98 euros procedents de diverses transferències que Siemens li va fer entre 2000 i 2005 als comptes suïssos i andorrans de Buic per tal que li aconseguís l´adjudicació de la construcció d´una central elèctrica a Arrúbal, La Rioja; 34.538,25 euros obtinguts via ingrés d´efectiu als comptes de Buic entre 2005 i 2006; i 413.560 euros percebuts amb una transferència de 2007 en un compte andorrà de la seva dona i que va ser ordenada per una societat andorrana -aArodem objectiu 2000-sense que consti quina és l´activitat legal que justifica aquest pagament, que també va ocultar a Hisenda.

Lluís Prenafeta

La imatge del cas

Aquest savoir-faire dels integrants de la trama de corrupció del cas Pretòria els ha comportat que la Fiscalia Anticorrupció sol·liciti una pena de sis anys i deu mesos de presó per Macià Alavedra i Lluís Prenafeta -exconseller d´Economia i Finances i exsecretari general de Presidència en l´era Pujol- per tràfic d´influències i blanqueig de capitals.

Per a l´exdiputat socialista Luis Andrés García Sáez, el fiscal demana vuit anys de presó per tres delictes de tràfic d´influències i blanqueig de capital continuat.

A banda, hi ha altres processats en aquest cas de corrupció urbanística destapat l´any 2009 a l´àrea metropolitana de Barcelona. Entre aquests, s´hi troba l´exalcalde socialista de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz Calvet, per a qui el fiscal reclama sis anys i deu mesos de presó per dos delictes de suborn. L´extercer tinent d´alcalde de l´Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i responsable d´Urbanisme, Manuel Dobarco Touriño s´enfronta a un any de presó per tràfic d´influències.

L´administrador de les empreses de Luigi, Manuel Valera Navarro, està acusat de tres delictes de tràfic d´influències i s´enfronta a dos anys i nou mesos de presó.

El propietari de Proinosa SA -José Singla Barceló- es juga onze mesos de presó per tràfic d´influències, mentre que el president de Limpiezas y Mantenimiento SA, Manuel Carrillo Martín, afronta tres anys de presó per suborn.

Els testaferros d´Alavedra i Prenafeta -Glòria Torres Pladellorens, Philip McMahan Bolich i Maria Lluïsa Mas Crusells- estan acusats de blanqueig de capitals i la fiscalia sol·licita entre dos anys i mig i tres anys i mig de presó.