La Generalitat estima que tancarà 2014 amb un dèficit de 4.407 milions, equivalent al 2,2% del PIB català, cosa que suposa el doble del permès, ja que el dèficit autoritzat per tot 2014 era de l'1%. La Generalitat fa aquesta estimació en el pla economicofinancer (PEF) per a 2014 i 2015 presentat al Ministeri d'Hisenda. Fins a octubre, la Generalitat acumulava un dèficit de l'1,76% del seu PIB, cosa que equival a un desfasament entre ingressos i despeses que ja suma 3.529 milions, però encara falta per calcular el dèficit generat durant novembre i desembre. Si es compleix l'estimació del Govern de tancar 2014 amb un dèficit del 2,2% del PIB, això suposaria que es trencaria la dinàmica de reducció gradual del dèficit que el govern català va iniciar el 2011.

I és que quan CiU va recuperar el poder, després de les eleccions de novembre del 2010, va denunciar que el tripartit li deixava unes finances malparades, i va estimar que aquell any el dèficit havia arribat fins al 4,53% del PIB. A partir d'aquí, el govern d'Artur Mas va prendre possessió a final de desembre i, gràcies a una fórmula que combinava retallades de la despesa amb augment de la pressió fiscal, va reduir el dèficit al 4,12% del PIB el 2011, al 2,25% el 2012 i a l'1,95% el 2013, uns percentatges que van incomplir any a any els límits marcats pel Govern, però que evidenciaven una retallada progressiva del dèficit.

D'altra banda, la Generalitat ha sol·licitat formalment al Ministeri d'Hisenda la seva adhesió al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) per al 2015 per un import de 9.460 milions d'euros. D'aquesta quantia, 1.440 milions es destinaran a atendre l'objectiu de dèficit públic autoritzat per a aquest any (0,7% del PIB) i 4.059 milions serviran per cobrir venciments de valors emesos i préstecs de banca internacional. La sol·licitud del Departament d'Economia també inclou 624 milions del retorn de préstecs associats a mecanismes de liquiditat activats per Hisenda des de l'any 2012, com les línies ICO i el Fons de Pagament a Proveïdors, així com 2.322 milions de venciments de préstecs amb bancs espanyols, un concepte que aquest any s'incorpora per primera vegada a la normativa del FLA. L'import restant, segons la conselleria que dirigeix Andreu Mas-Colell, correspon a conceptes com el finançament de liquidacions negatives (125 milions) o les desviacions de dèficit pendents d'atendre fins a 2013 (578 milions). Aquest any, la sol·licitud del govern català inclou també l'adhesió al denominat FLA social, un nou fons creat per finançar deutes de les comunitats amb els ens locals vinculats a convenis de despesa social anteriors a l'any 2015. En aquest cas, el departament preveu que l'import sol·licitat no serà superior a 308 milions.

Les diferències

El conseller d'Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, ha presentat al Ministeri d'Hisenda un pla economicofinancer (PEF) per a 2014 i 2015 que inclou partides d'ingressos diferents de les que conté el projecte de llei de pressupostos que tramita el Parlament. En el document, avançat ahir pel diari El País, la Generalitat assegura que preveu ingressar el 2015 per "concessions administratives" uns 1.430 milions i 484,3 milions més per vendes d'actius, així com 58 milions més per l'impost de dipòsits bancaris. En canvi, el projecte de pressupostos per a 2015 contempla que, més enllà dels ingressos fiscals, s'obtinguin 2.183 milions per reclamacions que la Generalitat fa al Govern (el deute històric de l'Estatut, l'impost de dipòsits bancaris o bé l'avançament del Fons de Competitivitat) i 317 milions més per privatitzacions i vendes d'actius. En el pla economicofinancer aprovat pel Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), el Govern justifica aquestes diferències amb allò previst en el projecte de pressupostos per a 2015 amb la següent frase: "Tenint en compte que els esmentats ingressos estan condicionats a un procés de negociació i a la consecució d'un acord, l'escenari sobre el qual s'elabora el present PEF no inclou els esmentats ingressos". Fonts del departament d'Economia van negar contradiccions, van reivindicar la vigència de les xifres incloses en els pressupostos i van assegurar que el govern català no tenia manera d'incloure aquests ingressos subjectes a negociació política en un document com el PEF. No obstant això, les diferències entre aquest pla i el projecte de llei de pressupostos per a 2015 no acaben aquí, ja que aquest pla assegura diverses vegades que, més enllà de la recuperació de la paga extra i del sou íntegre per als interins, el 2015 es "contempla un increment retributiu dels treballadors públics del 0,5%". Aquestes fonts d'Economia van dir que aquest increment salarial no s'aplicarà.