La jutge del "cas ITV" sospita que l'exdiputat de CiU Oriol Pujol i la seva dona, Anna Vidal, van invertir en negre en promocions immobiliàries a través d'una societat que compartien amb el seu amic empresari Sergi Alsina, que era "receptora habitual" de diners ocults a la Hisenda Pública. En un acte del sumari del "cas ITV" la titular del jutjat d'instrucció número 9 de Barcelona encarrega a l'Agència Tributària que investigui, "als efectes fiscals oportuns", els negocis de la societat Maxima Grupo Inmobiliario, en la qual també va participar Josep Pujol Ferrusola, l'únic fill de l'expresident de la Generalitat no imputat.

La jutge, que creu que d'aquestes operacions podria desprendre's un delicte contra la Hisenda Pública, basa les seves sospites en un informe que al juny passat li va remetre el Servei de Vigilància Duanera i Hisenda, en què alertaven que el matrimoni Pujol-Vidal va invertir "diners ocults" en negocis immobiliaris durant l'any 2006. Aquestes promocions es van dur a terme a través de la societat Maxima Grupo Inmobiliario, constituïda el 2003 i participada per l'empresari Sergi Alsina -amic íntim d'Oriol Pujol- i Anna Vidal, a través de Participació Nova D, empresa de la qual l'exdiputat de CiU també era beneficiari, segons Hisenda.

Segons els informes d'Hisenda, el 2005 Josep Pujol, germà d'Oriol Pujol, va formalitzar a través d'una de les seves societats un préstec participatiu mitjançant contracte privat a Maxima Grupo Inmobiliario, amb una quantitat inicialment proposada d'1,2 milions que, finalment, va ser de 200.000 euros. Alsina, d'acord amb aquests informes, hauria assegurat a Josep Pujol Ferrusola el cobrament d'un 13% d'interessos per aquest préstec participatiu.

Oriol Pujol està imputat en el cas de les ITV per dos delictes de suborn, un de tràfic d'influències i un de falsedat documental, per usar suposadament el seu poder polític per afavorir els interessos de Sergi Alsina a canvi de comissions que s'emmascaraven mitjançant els treballs d'assessorament suposadament ficticis que la seva dona facturava a l'empresari.

Immobles a Girona

Entre d'altres, l'informe se centra en la promoció de 23 pisos, 25 aparcaments i 4 locals al carrer Rutlla de Girona, en què diversos correus intervinguts fan referències a pagaments en "B". El mateix document detalla que la primera inversió de rellevància de la societat va ser la construcció de 18 cases al municipi de Ger, a la Cerdanya, on els promotors esperaven obtenir uns beneficis de 6,8 milions. L'Agència Tributària subratlla que el matrimoni Pujol-Vidal va realitzar el 2006 el pagament de part de l'import d'una dels habitatges de Ger "en diners ocults", en concret 65.245,87 euros dels 326.229 que va costar. Aquest habitatge va ser venut el 2010 per 385.000 euros, pel que Hisenda dedueix que, amb aquesta operació, el matrimoni va "aflorar" com a "diners legals" més de 65.000 euros.

A més, Hisenda posa el focus en la promoció de dos habitatges unifamiliars a Urús, que van ser adquirits l'any 2008 a preu de cost mitjançant un contracte privat, en què la societat va actuar com a venedor i Sergi Alsina i Anna Vidal com a compradors, per un valor de 330.000 euros cadascuna. Posteriorment, al desembre de 2008, Alsina i Vidal van signar un altre contracte privat en què Vidal resolia el contracte de compravenda, a canvi d'una indemnització de 142.500 euros, que Hisenda creu que podria tractar-se d'un traspàs de fons directes d'Alsina a Vidal. Després d'aquest contracte de compravenda, la societat va vendre el solar amb els dos habitatges a Teyco, empresa de l'empresari Jordi Sumarroca -molt vinculat als Pujol- per 1,1 milions d'euros. Finalment, els dos habitatges van ser venuts de nou per Teyco a Sergi Alsina, per 1,2 milions d'euros, i al matrimoni Pujol-Vidal, per un milió d'euros.

Cobraments fraudulents

D'altra banda, el sumari també detalla que l'intermediari que la Generalitat va contractar per pacificar el sector de les ITV, el president de la sectorial d'indústria de CdC, Josep Tous, hauria cobrat del Govern de forma fraudulenta, en presentar diverses factures inferiors als 18.000 euros per tal de no haver de sortir a concurs públic els informes d'assessoria que teòricament feia per a l'administració. Així es desprèn d'una conversa telefònica intervinguda el 2011 entre Tous i Isidre Masalles, subdirector de Seguretat Industrial, en la qual parlen de com com cobrar els treballs de forma més o menys ràpida i acaben acordant que Tous presentarà factures a través de diverses empreses de la seva propietat per valor de menys de 18.000 euros més IVA, cosa que suposa un contracte dels anomenats menors. D'aquesta manera, s'evita obrir concurs públic pels informes i també s'esquiva la fórmula del procediment negociat.

A la investigació també hi ha indicis de la facturació irregular que va presentar Vidal a Alsina, que simulava informes d'assessoria per les deslocalitzacions de tres grans multinacionals japoneses que van marxar de Catalunya: Sony, Yamaha i Sharp. "Faré una factura que no impliqui un estudi, que impliqui hores de reunions, d'anàlisis, de trucades, preparació de reunions...", deia Vidal a Alsina en una de les converses intervingudes.