L'expresident català Jordi Pujol va insistir ahir a la jutgessa que la seva fortuna oculta era un llegat procedent d'activitats clandestines del seu pare i es va remetre a unes cartes que avalarien l'herència, sense aportar ni les missives ni documents dels moviments bancaris que van multiplicar els fons. Pujol va declarar com a imputat durant dues hores davant la titular del jutjat d'instrucció número 31 de Barcelona, que investiga l'origen de la fortuna oculta de la família, en una sessió en la qual també van comparèixer davant la magistrada la dona de l'expresident català, Marta Ferrusola -que es va negar a declarar-, i tres dels seus fills, Marta, Mireia i Pere. Segons van informar fonts judicials, el president català va contestar a les preguntes de la jutge, del fiscal Anticorrupció Alejandro Luzón i de l'advocat de l'Agència Tributària, encara que es va negar a respondre a l'acusació popular exercida pel sindicat ultradretà Manos Limpias. En un exhaustiu interrogatori, Pujol va explicar a la jutgessa que, com ja havia defensat a la seva carta de confessió i a la seva compareixença al Parlament, els diners ocults a Andorra que els seus fills i la seva dona van regularitzar l'any passat procedeixen d'un llegat del seu pare, que va morir el 1980, del qual ell es va desentendre des del primer moment per "por" a què perjudiqués la seva imatge política.

Segons la seva versió, aquest llegat, que era de 140 milions de les antigues pessetes i van heretar en dòlars, va estar ocult en el testament del seu pare Florenci, atès que procedia d'activitats il·legals del seu pare, que s'havia dedicat a l'intercanvi clandestí de divises durant el franquisme, negoci que era -va precisar- tolerat pels governs andorrà i espanyol.

Pujol es va remetre a unes cartes del seu pare Florenci a la seva dona, que segons la seva opinió demostrarien que els diners ocults a Andorra procedien d'una herència, però no les va lliurar a la jutgessa. En aquestes cartes, segons Pujol, Florenci confessava a Marta Ferrusola la seva preocupació perquè les activitats polítiques del seu fill Jordi arrosseguessin a la família a la ruïna econòmica, i apuntava instruccions sobre les seves últimes voluntats. L'expresident català va explicar que els fons ocults a Andorra es van multiplicar fins als 500 milions de les antigues pessetes, gràcies al fet que van ser invertits en productes financers que els administrava un gestor bancari. Sense que ningú li ho preguntés, va recalcar que, en cap cas, els diners ocults procedien del cobrament de comissions il·legals per adjudicacions, com sospiten les acusacions populars, ni de l'"erari públic". Pujol va precisar que els fons ocults a Andorra van ser administrats en una primera etapa per una persona de la seva confiança, ja morta, que va identificar com Delfí Mateu, i va afegir que posteriorment es va fer càrrec d'aquests el seu primogènit.

Mateu va ser un dels directius de Banca Catalana -entitat fundada pel pare de Pujol- que van ser objecte d'una querella el 1984 pels presumptes delictes d'apropiació indeguda, falsedat en document públic i mercantil i maquinació per alterar els preus en la crisi de l'entitat. El 1990, l'Audiència de Barcelona va acabar per decretar el sobreseïment definitiu del sumari contra els antics consellers de l'entitat. Mateu va ocupar càrrecs d'alta responsabilitat a Banca Catalana mentre Jordi Pujol n'era el vicepresident executiu.

La denúncia

Oleguer Pujol Ferrusola, imputat per blanqueig i frau fiscal a l'Audiència Nacional, assegura que la seva "persecució" obeeix al procés sobiranista que viu Catalunya."El nivell de dispersió sobre la meva realitat ja és massa alt. Sento una necessitat imperiosa d'explicar que jo no tinc 3.000 milions d'euros, ni 500, ni tampoc 89. No és just", es lamenta Oleguer Pujol en una entrevista al diari El País.