El Tribunal Suprem (TS) ha confirmat una sentència que va condemnar l'Institut Català de la Salut (ICS) a indemnitzar amb 659.289 euros una nena que va contraure la sida el 1986 per una transfusió de sang a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona i amb 60.240 més cadascun dels seus pares. En la seva sentència, el Suprem desestima els recursos que l'Institut Català de la Salut i la seva asseguradora Zuric van presentar contra la condemna dictada per l'Audiència de Barcelona i confirma la quantitat que en concepte d'indemnització va ser fixada pel tribunal de primera instància davant el qual els pares de la nena van presentar la seva demanda. La menor, nascuda el 31 de desembre de 1985, va contraure els anticossos de la sida en dues transfusions de plasma i eritròcits que se li van practicar quan estava ingressada a la Unitat de Cures Intensives (UCI) de l'hospital Vall d'Hebron de Barcelona, amb tan sols vuit mesos d'edat. Entre 1987 i 1997, la nena va patir diversos episodis febrils i nombroses malalties, entre elles pneumònia, diarrees i adenopaties, cosa que finalment va propiciar que el 1997 es detectés que estava infectada pel VIH i que, el 2008, fos diagnosticada de sida.

Els arguments

Un jutjat de primera instància de Barcelona va condemnar l'ICS a indemnitzar la noia i la seva família, decisió que després va ser confirmada per l'Audiència de Barcelona, en estimar que el contagi es va poder evitar perquè ja el 1983 existien recomanacions sobre la matèria i el 1984 es comercialitzava una prova per a la detecció dels anticossos del VIH. El Suprem ha avalat ara la sentència de l'Audiència de Barcelona i ha rebutjat l'argument de les demandants que ha prescrit la negligència hospitalària i transcorregut el termini legal per a l'exercici d'accions legals per part dels afectats.

Per a l'alt tribunal, "és el coneixement de la malaltia i del seu origen, al costat de la confirmació mèdica de la seva possible evolució segons l'estat de la ciència, el que ha de determinar l'inici del termini de prescripció, perquè des d'aquell moment va saber el perjudicat tant l'existència del dany indemnitzable com la identitat del responsable".

El Tribunal Suprem ha ratificat també les indemnitzacions acordades en primera instància, en considerar que aquella quantitat "no és desproporcionada, excessiva o infundada", tenint en compte que la sentència va valorar "el dolor, el dany i totes les circumstàncies del cas, passades i futures (malalties, ingressos hospitalaris, conseqüències psicològiques patides i que patirà, afectació social) (...)".