El Ple del Parlament va rebutjar ahir l'esmena a la totalitat que CiU havia presentat contra la ILP de modificació de la llei de finances públiques. Amb l'excepció de la federació, la resta de grups van defensar la tramitació d'una iniciativa que pretén garantir i prioritzar per llei el pagament de les prestacions als grans dependents. La ILP va arribar al Parlament després d'obtenir 55.554 signatures i, un cop superat el debat de totalitat, es passarà a tramitar en comissió amb l'objectiu d'enllestir el dictamen abans que s'acabi la legislatura. Els promotors de la ILP demanen que els ciutadans més fràgils siguin "línies vermelles" i exigeixen que el Govern els "protegeixi". El portaveu del grup promotor de la ILP, Andrés Rueda, va lamentar que una iniciativa per protegir les persones amb gran dependència hagués arribat al Parlament. Segons ell, l'administració ja hauria d'estar prioritzant l'atenció a aquestes persones, que no poden protegir-se a elles mateixes. "Els ciutadans més fràgils són línies vermelles intocables. I vostès els han de protegir", va etzibar als representants del Govern i dels partits polítics presents a l'hemicicle del Parlament.
ERC,PSC, PPC, ICV-EUiA, C's, CUP i la diputada no adscrita, Marina Geli, van votar en contra de l'esmena a la totalitat presentada per CiU. Per 47 vots a favor i 81 en contra, l'esmena no va prosperar i la ILP es tramitarà en comissió.
La diputada de CiU Maria Senserrich va justificar el rebuig del seu grup a la ILP perquè acceptar-la suposaria una "injustícia" per a la resta de prestacions socials. "Ens demanen que la Generalitat pagui primer, per davant de la resta de prestacions que tenen les necessitats bàsiques de les persones, com ara la RMI, les beques menjador, l'ajut econòmic de les mesures de protecció integral contra la violència de gènere, etc.". Senserrich va subratllar que la llei de finances públiques no podia incloure una "discriminació" com aquesta.
Les crítiques
La diputada de CiU també va insinuar que un dels motius que havia mogut els promotors de la ILP era econòmic. Com a representants de les empreses del sector de la dependència podrien estar interessats en què se'ls garantís prioritat de cobrament. Una qüestió que Rueda va negar tot justificant que ell, com a portaveu de la comissió promotora, ni tan sols tenia vincles amb la patronal del sector. En tot cas, els retards en el pagament de les subvencions per part del Govern és el "leiv motiv" de la ILP. La diputada del PSC Eva Granados va recordar que havia estat habitual els darrers anys que s'acumulessin els impagaments. Aquest 2015, per exemple, "encara es deu un mes del 2014". Granados va reclamar que el Govern pagui quan toca i a destacar que la ILP no suposarà cap despesa addicional per a l'administració: "el que diu la ILP és que es pagui el que l'administració s'ha compromès a pagar".
Des del PPC i C's es va assenyalar que, encara que costés més diners al Govern, l'executiu ja disposa d'aquests recursos. "Tenim recursos però no els sabem prioritzar. Per què mentre tanquen llits d'hospital incrementen un 20% el pressupost d'Acció exterior, doblen el del Diplocat i posen ambaixades a Johannesburg o Sidney?", va preguntar al conseller d'Economia el diputat del PPC Rafa López. Una opinió compartida per C's, que va criticar les prioritats de l'executiu.
Més valoracions
ICV-EUiA i la CUP també van donar suport a la iniciativa i van rebutjar, per tant, l'esmena a la totalitat de CiU. La CUP, però, ho va fer amb matisos. L'esquerra independentista està d'acord amb garantir un "envelliment digne" de la població, segons va explicar Isabel Vallet, però no fer-ho a partir de les subvencions a residències privades. Vallet va reivindicar d'aquesta manera un model públic de residències que allunyi el sector dels interessos del mercat.
