Vostè que hi entén: això de redactar una Constitució catalana no és començar la casa pel teulat?

Bé, és que el que s'està fent a Catalunya és molt estrany (somriu). Tot el que volen fer s'ho han d'inventar, perquè no hi ha precedents als quals recórrer. Començar per una constitució sorprèn però dins de tot això té la seva lògica, perquè s'ha d'alimentar el procés. CiU i ERC han d'oferir permanentment alguna cosa a la societat, i aquesta és una bona maniobra de distracció: fer-ho tot quan encara no tenen el principal (riu). Fan com si la independència ja existís i es poguessin començar a construir les estructures d'estat. Dins d'aquesta estratègia, redactar una constitució té lògica. Si obren 50 ambaixades, cal com a mínim redactar una constitució. Així sembla que la independència estigui al caure.

Com ho veu que es demani la inhabilitació del jutge Vidal, que l'ha redactat?

Home, és coherent amb tot el que està fent el Govern espanyol, com intenta querellar-se contra Artur Mas per convocar el 9-N, que des del meu punt de vista no era cap acte antijurídic. Ni tan sols hi va haver desautorització del Tribunal Constitucional, ni desobediència ni res. El Govern espanyol ha optat per l'estratègia contrària de Mas: no a tot, i amb tots els drets que faci falta, el Penal, l'Administratiu, el Constitucional... el que calgui (riu). Dins d'aquesta lògica és normal que vul?guin inhabilitar el jutge Vidal. Tot és molt esbojarrat.

Però la Constitució espanyola impedeix el dret a decidir dels catalans o no?

La Constitució no preveu la possibilitat de la ruptura de la unitat política de l'Estat. Ni l'espanyola ni cap. Una altra cosa és què passa quan dins de l'Estat hi ha una població i un territori que no vol seguir formant-ne part. És un cas tan infreqüent que no sol haver-hi mètodes jurídics previstos.

Llavors com es resol?

La Constitució no ho preveu, però si hi ha una expressió inequívocament democràtica i clarament majoritària d'un poble que diu "jo no vull seguir aquí", alguna fórmula s'haurà de buscar. L'única resposta mitjanament ordenada és la que va tenir lloc a Canadà respecte del Quebec. El Tribunal Suprem no va concedir el dret a l'autodeterminació per considerar que no era una colònia sinó una regió d'un estat democràtic, però es va reconèixer la possibilitat de secessió si hi havia una majoria suficient. Són coses que s'han d'acordar.

Doncs aquí no s'acorda res.

A Espanya i Catalunya s'ha fet molt malament, perquè no es dóna la possibilitat que existeixi el referèndum. Tampoc no s'han celebrat unes eleccions legislatives amb un o diversos partits plantejant clarament la independència, com sí es va fer a Escòcia. Ara sembla que es vol fer a Catalunya. Fins ara tot s'ha fet de manera irregular. S'ha de tirar enrere perquè s'ha fet molt camí malament. I la gent està molt cansada. Com a conseqüència del que està passant a Catalunya està saltant pels aires el sistema polític català i en bona mesura també l'espanyol.

Vigili el que diu, que amb la reforma del Codi Penal per qualsevol cosa el poden fotre a la trena.

A mi no, home (riu). Miri, li diré clar: si a Catalunya hi hagués una majoria clara i inequívoca a favor de la independència, això seria quasi impossible d'aturar. El que passa és que no està clar que això existeixi.

Hi va haver el 9-N.

Sí, i el considero una votació representativa. Ara bé, 2 milions són minoria en la societat catalana, si bé és majoria política perquè enfront no hi ha res. És a dir, enfront hi ha una majoria que no té discurs polític i en conseqüència, l'únic discurs visible és l'independentista.

I aquest com el veu?

Ni tan sols el discurs independentista és homogeni: hi ha ERC, hi ha Convergència, hi ha Unió... Si hi hagués un discurs homogeni, això no hi hauria qui ho aturés.

En un article sostenia vostè que Espanya pretén humiliar Catalunya.

El problema de Catalunya és en realitat un problema d'Espanya. Espanya no es pot autogovernar sense que Catalunya tingui resolt el problema del seu encaix. Si Espanya no resol el problema, passarà el que està passant a Catalunya, que, com es veurà en les pròximes eleccions, serà ingovernable. Després, a Espanya passarà el mateix. S'està desintegrant el sistema polític.

Rajoy ha declarat que no pensa reformar la Constitució. Tan nova està encara?

Està ben desgastada. A més, no n'hi ha prou amb quatre retocs sinó que cal una revisió a fons. Per tant, en la legislatura que ve s'hauria de dissoldre el parlament i convocar noves eleccions, que és el mètode legal. Però això no es farà, o sigui que com a mínim durant els pròxims cinc anys no comptem amb la reforma.

I això que declara els drets a l'habitatge, al treball, a la justícia gratuïta...

Era raonable pel moment en què es va fer, i segueix tenim moltes coses raonables. Ha sigut operativa i ha servit per articular un estat descentralitzat. Però avui ja no és acceptada de forma generalitzada per la ciutadania, s'ha de reformar. O es canvia o s'aniran acumulant els descontents i un dia esclatarà. Les constitucions que no es reformen acaben saltant pels aires. És que en 35 anys no se li ha fet cap renovació!

El sistema polític està definitivament trencat?

No veig ningú amb prou autoritat per fer una proposta que el pugui arreglar. Segons el mecanisme legal, només el poden reformar les Corts, i no hi veig capacitat de regeneració. Ni tan sols la societat creu ja en els partits que haurien d'impulsar-la.

Quan diu "els partits" interpreto que es referix als nostres polítics.

Sí, però aquests polítics són allà perquè els hi hem posat nosaltres, eh? El que passa és que el sistema ha fet fallida i com en totes les fallides, ara surten totes les deficiències.

Per això sorgeix Podem i amenaça amb capgirar-ho tot?

Podem és un indicador del fracàs del bipartidisme, que ha fet moltes coses malament. Va ser útil, però ja no dóna més de si. Podem és només un indicador, no té força per a res, només té la força que li estan donant els ciutadans que diuen que això no pot seguir així. Aquí no hi ha cap revolució, ni cap presa de La Moncloa, només hi ha que els ciutadans estem començant a dir que no hi estem d'acord.