El president de la Generalitat, Artur Mas, va deixar ahir en mans del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la resolució del conflicte obert entre les empreses Agbar i Acciona per la gestió de l'empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL).

En roda de premsa, el president català va comentar que si el govern català, que ha creat una Mesa de Contractació per complir la sentència del Tribunal Suprem en contra seu per aquest assumpte, "s'anticipés" a prendre una decisió definitiva sobre ATLL i després rebés "una sentència contrària", això resultaria "un nyap".

Per aquest motiu, Artur Mas va assegurar que l'estratègia del Govern consisteix a anar "adequant els ritmes per veure si es produeix la sentència definitiva per part del TJSC".

La privatització més gran

El president de la Generalitat va argumentar que la resolució del fons d'aquest conflicte depèn "de les decisions dels tribunals", que han de dirimir el conflicte entre Agbar i Acciona per la més gran privatització de la història de la Generalitat.

El president català va recordar que aquesta sentència sobre el fons del conflicte "no està dictada" i està "en mans" del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i va afegir que el govern català no pot "substituir el que dictaran els tribunals".

"No està a les nostres mans que acabi d'una manera o d'una altra (el conflicte). Hi ha un punt final que no és treball del Govern, sinó dels jutges", va dir Mas, diferenciant així entre la feina de la Mesa de Contractació "per començar a complir" una sentència judicial i la sentència definitiva sobre el conflicte.

La privatització d'ATLL està en l'aire des que l'Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals (OARCC), que depèn de la mateixa Generalitat, va anul·lar l'adjudicació d'aquesta empresa al consorci encapçalat per Acciona, del que formava part el banc brasiler BTG Pactual.

Servei de proveïment en alta

Aigües Ter-Llobregat és l'empresa que presta el servei de proveïment d'aigua "en alta" (des de les conques dels rius fins als dipòsits municipals) a Barcelona i a la seva àrea metropolitana, per al que compta amb quatre grans plantes potabilitzadores, dessalinitzadores, dipòsits i 900 quilòmetres de canonades.

Aquest conflicte per la gestió d'ATLL amenaça de convertir-se en un problema per a les malparades finances del govern català, ja que la Generalitat va cobrar d'Acciona 298 milions a final de 2012.

No obstant això, el govern català es va apuntar comptablement aquest any tots els ingressos previstos per aquesta privatització durant els següents 50 anys -uns 1.000 milions, la totalitat del cànon- per poder reduir en 0,5 punts el dèficit de la Generalitat d'aquell any, per la qual cosa el conflicte pot tenir conseqüències sobre el dèficit.