El Tribunal Constitucional (TC) va aprovar ahir per unanimitat la inconstitucionalitat de dos dels preceptes de la llei de consultes catalana en els quals es va basar la convocatòria de la consulta sobiranista celebrada a Catalunya el passat 9 de novembre del 2014. Segons la resolució presentada i tal com s'especifica a la Constitució, la convocatòria d'un referèndum és una acció reservada a l'Estat i, per tant, Catalunya no pot realitzar consultes de caràcter general com la del 9-N. També es va acordar declarar inconstitucional el decret amb què Artur Mas va convocar la votació.
En aquest sentit, la sentència recalca que la sobirania recau en el "poble espanyol" i que cap comunitat autònoma pot organitzar consultes -encara que no siguin referèndums- sobre "qüestions fonamentals" de "l'ordre constituït". Segons els magistrats, les consultes "generals" que constaven al text que es va aprovar a Catalunya eren, en realitat "referèndums encoberts", i el "registre de participació" que constava a la Llei era "materialment un cens".
També recorda que el referèndum és una de les modalitats d'expressió del dret fonamental, però mai es pot confondre el "cos electoral" d'un referèndum amb el "titular de la sobirania", és a dir, amb el conjunt del poble espanyol. Segons el tribunal de garanties, la Constitució atribueix a l'Estat la "competència exclusiva" per autoritzar la convocatòria de referèndums, mentre que l'Estatut atribueix a la Generalitat competències per fer "enquestes, audiències públiques, fòrums de participació i qualsevol altre instrument de consulta popular, amb l'excepció del que preveu l'article 149.1.32 de la Constitució". Per tant, segons el TC, les consultes que afectin a "qüestions fonamentals resoltes amb el procés constituent i que resultin sostretes de la decisió dels poders constituïts" queden "fora de la competència autonòmica", encara que no siguin referendàries.
En aquest marc, assegura que "no tenen cabuda actuacions per altres vies ni de les comunitats autònomes ni de qualsevol òrgan de l'Estat" perquè "sobre tots hi ha sempre la voluntat del poble espanyol, titular exclusiu de la sobirania nacional, fonament de la Constitució i origen de qualsevol poder polític".
"Referèndums encoberts"
En el seu anàlisi a fons, el TC també apunta que dels dos tipus de consultes que cita l'article 3 de la Llei de consultes (generals i sectorials), només són constitucionals les sectorials. Les generals són "inconstitucionals" perquè "en realitat es tracta de referèndums encoberts sota la denominació de consultes populars no referendàries". Ho justifica pel fet que les consultes "generals" tenien com a objectiu expressar la "voluntat general" dels catalans i del conjunt del poble de Catalunya, fet que segons el TC les converteix en inconstitucionals, mentre que les consultes "sectorials" només es dirigeixen a un determinat col·lectiu de persones i per tant a un subjecte jurídic restringit.
D'altra banda, els magistrats també van anul·lar l'article de la Llei que fa referència al Registre de participació perquè, al seu entendre "canalitza l'exercici del dret al sufragi actiu de les persones convocades mitjançant l'emissió del vot" i, és "merament un cens". En definitiva, segons la sentència, la Llei de consultes regula sota la denominació de consultes generals "una autèntica consulta referendària, articulada com a crida al cos electoral a través del vot".
Donant la raó al Govern Rajoy
La decisió sobre la Llei de consultes va determinar la que el TC ja havia ha adoptat sobre la convocatòria original del 9-N. Segons el ple, el decret signat pel president de la Generalitat "convocava a una consulta referendària" i per tant "incorria en les mateixes infraccions de la Constitució en les que incorria la Llei de consultes". Tot i així, encara que la decisió pressa ahir va anul·lar la convocatòria inicial per al 9-N, el TC no es va referir expressament a l'anomenat "procés participatiu" que finalment va tenir lloc a Catalunya el 9 de novembre del 2014.
El TC va admetre a tràmit el mes de setembre passat els dos recursos de l'Executiu central contra la llei i el decret de convocatòria del 9-N i en aquest mateix acte va suspendre les dues normes provisionalment, per un termini de cinc mesos que es complia en aquestes dates. Així, la sentència proposada pels dos ponents, els magistrats José Antonio Xiol i Pedro González Trevijano, i acordat pel TC, donà la raó de manera definitiva al Govern central.
