El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebutjat els recursos del Govern per arxivar la causa oberta per desobediència en el 9-N i ha aclarit que la seva investigació no té limitació temporal, pel que podria ampliar-se als fets previs a la suspensió de la consulta. La sala civil i penal del TSJC ha dictat diversos actes en els quals desestima els recursos presentats pel president català, Artur Mas, la vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, i la consellera d'Educació, Irene Rigau, contra la seva decisió d'investigar-los per desobediència en la convocatòria de la consulta alternativa del 9-N. La decisió del TSJC, que ja és ferma, comporta a la pràctica l'inici de la instrucció del cas, que dirigirà el magistrat Joan Manel Abril, la qual cosa implica a més l'acumulació en una mateixa causa de totes les querelles presentades pel procés participatiu del 9-N.
En els actes, el TSJC veu "prematur" que Mas, Ortega i Rigau demanessin l'arxiu de la causa, així com "irrellevants" alguns dels seus arguments exculpatoris, en considerar que no es podrà resoldre si van desobeir al Tribunal Constitucional fins que conclogui "la corresponent instrucció penal". Segons l'opinió del tribunal, "no s'inicia un procés perquè se sigui responsable d'un delicte, sinó per poder determinar amb garanties si s'és o no responsable", per la qual cosa l'admissió a tràmit de les querelles pel 9-N suposa només un pas "imprescindible per a l'esbrinament, comprovació i determinació, amb les degudes garanties, de la responsabilitat penal". El TSJC rebutja també el recurs presentat per l'acusació popular exercida per UPyD perquè s'ampliés la investigació pel 9-N als dies previs al 4 de novembre, data en què el TC va suspendre la consulta alternativa, un argument al qual també s'havia adherit la Fiscalia.
Malgrat desestimar aquest motiu de recurs, el TSJC comparteix el plantejament d'UPyD i recorda que l'acte que admetia a tràmit la querella "no ha limitat la investigació judicial" als fets compresos entre els dies 4 i 9 de novembre, "sinó que han de ser relacionats amb els precedents".
Més arguments
En admetre les querelles, insisteix el TSJC en els seus actes, "s'ha limitat a compartir el judici apriorístic i merament provisional de tipicitat", sense excloure tant la possibilitat que els fets investigats no constitueixin delicte com "l'existència de conductes penalment rellevants que s'haguessin comès o començat a cometre amb anterioritat a les esmentades dates (...)". La sala es remet a la jurisprudència, que determina que "l'objecte del procés és de cristal·lització progressiva" i "es va perfilant de mica en mica en funció del resultat de les successives diligències d'investigació i d'impuls processal".
En relació amb un altre dels motius del recurs d'UPyD, que demanava que s'investigués també al conseller d'Interior, Ramon Espadaler, la sala creu que "no podria ser-li reprotxada l'omissió del deure de perseguir delictes, sent que la seva competència era l'inexcusable manteniment de l'ordre públic que havia de preservar-se i del que assumia la seva competència". El TSJC ha tornat a rebutjar que la investigació s'ampliï a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i als membres de la Taula de la Cambra catalana -els diputats Anna Simó, Lluís Corominas, Josep Rull i David Companyon-, com li havia sol·licitat UPyD. En aquest sentit, la sala reitera que la inclusió en l'ordre del dia de votació del Parlament de la designació dels components de la Comissió de Control del 9-N "no pot tipificar-se com a delicte de desobediència a les resolucions judicials". El TSJC ha desestimat també la pretensió d'UPyD que es plantegi una qüestió d'inconstitucionalitat per entendre que el dret a la tutela judicial dels aforats investigats queda limitat per la impossibilitat de recórrer davant una altra instància superior. Per a l'alt tribunal, "no procedeix el plantejament de la qüestió d'inconstitucionalitat".
La crítica
La vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, va dir que al president de la Generalitat, Artur Mas, li serà difícil explicar a la UE que vol adoptar una decisió a la qual s'oposen el Tribunal Constitucional (TC) i les resolucions dels tribunals. Sáenz de Santamaría va valorar així l'anunci fet pel Govern català que difondrà als països de la UE i en altres parts del món la sentència del TC que anul·la la Llei de Consultes i el decret del 9-N.
