02 de abril de 2015
02.04.2015
Diari de Girona

Pels diners de la sanitat, Mas contra el Parlament

02.04.2015 | 00:00
Pels diners de la sanitat, Mas contra el Parlament

Abans-d'ahir hi va haver l'enganyifa del full de ruta secessionista. Ahir es va veure que l'objectiu real era amagar la destrucció brutal del poc que quedava de la sanitat pública catalana. Enganyar-nos és una pràctica constant de la Generalitat. Però finalment, un gran nombre de persones ho veuen clar. Ho mostraren amb tuits que reprodueixo.

Primer tuit: "El dia després de l'acord (sobre el full de ruta secessionista) entre CiU i ERC ens cauen a sobre els Estatus del consorci de mercantilització de la sanitat (pública) de Lleida".

Segon tuit. "Actuen amb nocturnitat, com en tot el procés (de destrucció sanitària). Miserables. Respondrem". Tercer: "Junqueras calla. Tiren endavant el Consorci de Lleida i ho tapen amb el full de ruta".

Quart: "Mentre el poble mirava el full de ruta, CiU ho aprofitava i es carregava l'ICS (Institut Català de la Salut) de Lleida". Cinquè tuit: "CiU es passa pel folre el Parlament". Sisè: "Imagino que ni ERC, ni l'ANC, ni l'AMI, diran res de com CiU menysté la sobirania del Parlament". Setè: "L'únic full de ruta real i en marxa a Catalunya és la privatització de la sanitat".

Els tuits foren meres constatacions notarials. Descrivien una realitat. La vegada que fa mil, els dos partits secessionistes van voler usar el seu immoral poder mediàtic per ensarronar-nos. Van escenificar un enèsim full de ruta independentista, tan buit i utòpic com tots les altres, per tapar una destrossa de la sanitat pública que ja ha augmentat la mortalitat (en un 5,3 per cent en el 2012, segons he exposat, sempre en solitari, mil vegades), tancar plantes a tots els hospitals públics, augmentant fins a la infàmia les llistes d'espera, reduint els pressupostos, rebaixant els sous del personal sanitari i creant un desori deliberat. Que ERC hagi estat donant suport a tot això acredita el seu bàrbar cinisme. Babau qui se'ls cregui.

En pocs dies, Mas, Mas-Colell i Boi Ruiz s'han saltat descaradament tres decisions formals del Parlament, cometent una il·licitud antidemocràtica per antonomàsia. El legislatiu català els havia ordenat una auditoria de la clínica privada Barnaclínic, creada maliciosament a l'interior de l'hospital Clínic de Barcelona, precisant que aquella entitat havia de romandre parada mentre durés l'auditoria, cosa que no han fet.
També va ordenar formalment que el Govern català aturés la creació del Consorci Sanitari provincial de Lleida, concebut per destrossar l'ICS, província rere província i sobretot passar del Dret Administratiu al Dret Mercantil comú, més apte per muntar martingales, per dir-ho molt suaument. En tercer lloc i finalment, el Parlament havia parat la venda de dades públiques dels pacients atès que se'n podia fer mal ús. Per això, l'Agència de Protecció de Dades defensava la posició del Parlament.

En tots tres temes, l'executiu de Mas ha decidit tirar pel dret, violant descaradament un principi fonamental de la democràcia, el de la separació de drets, i fer-ho amb insolència, com ja aniré exposant. Ha obrat amb una rapidesa insòlita. Vol enllestir-ho en poques setmanes.

Una molt alta font em confirma quelcom bàsic per entendre la destrossa sanitària. L'he exposat moltes vegades. És la força determinant que té l'anomenada "CDC dels negocis sanitaris". Sovint n'he donat noms, com Ramón Bagó, la família Sumaroca, Feliu Sucarrats, Higini Raventós, Jaume Aubía, entre altres. Per dir-ho angelicalment, no m'imagino que cap d'ells no sigui un important contribuent a les necessitats de CDC i, viceversa, tampoc no imagino que l'ombra de CDC no sigui profitosa. Tots ells són homes de poder real. Al seu costat, Boi Ruiz no és ningú. Per sobre d'aquells no hi ha res. Per sota, sí: persones a qui se'ls ha endurit el cor. Tots estan en una espiral perillosa. Potser haurien de fer un pensament.

El nucli del poder econòmic sanitari i després, per extensió, polític, no vol perdre en res. Té atemorits alts funcionaris. Tan atemorits com Mas té por de no tenir els molts diners que ell voldria poder utilitzar en la seva campanya per mantenir-se en el poder, cosa ben improbable.

No estem parlant de la perifèria del poder, sinó del seu pinyol. Mentre aquest perduri, parlar de millora sanitària fa riure, perquè allò que volen mantenir és el primer que caldria canviar. Personalment, em fan molta por. Però m'aguanto, malgrat creure que tenen pocs límits. Me'ls imagino capaços de gairebé tot menys de baixar veles. Fa massa anys que l'estan fent massa grossa. Arreu d'Espanya no hi ha res semblant i segurament a ells encara els sembla poc, com proven els fets.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook