El Govern manté la seva acció exterior i no modificarà els seus plans de futur, que inclouen l'obertura de noves delegacions, malgrat la suspensió decretada pel Tribunal Constitucional (TC) sobre la llei catalana d'acció exterior, segons fonts de l'executiu català. L'alt tribunal va admetre ahir a tràmit el recurs del Govern espanyol contra la llei d'acció exterior de Catalunya, aprovada pel Parlament el novembre passat, i va acordar la seva suspensió automàtica, tal com sol·licitava l'Executiu de Mariano Rajoy. No obstant això, fonts de l'executiu català consultades van assegurar que aquesta suspensió provisional -el TC no s'ha pronunciat encara sobre el fons de l'assumpte- no modificarà l'agenda de la diplomàcia catalana.
Així, indiquen les mateixes fonts, es continuaran executant les actuacions sobre els "marcs legals disponibles", tenint en compte que l'Estatut vigent permet l'acció exterior de Catalunya. A més, el Govern considera que existeix doctrina del propi TC que avala l'obertura de delegacions de Comunitats Autònomes a l'estranger, cosa que la Generalitat porta fent en les últimes tres dècades sense incidències derivades d'impugnacions al TC. Fonts del Govern recorden, també, que la llei d'acció exterior de la Generalitat es va aprovar al Parlament després d'un dictamen unànime del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) que va avalar la seva constitucionalitat.
La impugnació
En aquesta línia, creuen que la impugnació de la llei catalana d'acció exterior és una decisió que respon més a qüestions polítiques que jurídiques. La Generalitat ja disposa de cinc delegacions -Nova York, París, Berlín, Londres i Brussel·les- i, en qüestió de setmanes, preveu obrir les noves de Viena i Roma, els decrets de creació de les quals també va impugnar el Govern espanyol. Això no obstant, aquest litigi segueix un curs diferent, perquè el Govern no va acudir al TC sinó que va portar els dos decrets al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en considerar-los contraris a la Llei d'Acció Exterior de l'Estat.
L'executiu espanyol va anunciar el recurs el passat 6 de març perquè entén que en la mesura que "Catalunya no és un estat" no pot desenvolupar una acció diplomàtica, tal com -al seu entendre- recull el text aprovat al Parlament amb l'aval del Consell de Garanties Estatutàries.
