El Consell Executiu va aprovar el projecte de llei de la Comunitat Catalana a l'Exterior, que regula i institucionalitza les relacions amb els catalans residents a l'estranger. El conseller de la Presidència, Francesc Homs, va apuntar que els "canvis en tot ordre" que s'havien produït en els últims anys, havien convertit les comunitats catalanes en "agents destacats de la diplomàcia pública catalana". "Ambaixadors, representants del que representa Catalunya", va dir posteriorment. En aquest sentit, va destacar el paper dels catalans que viuen fora en la defensa de la identitat catalana i de la seva projecció exterior, i va recordar que l'Estatut atribueix a la Generalitat competències en acció exterior. "Hi ha qui s'oblida i es pensa que només l'Estat pot actuar a l'exterior i no és així", va apuntar Homs, fent referència a l'Estatut, que estableix que la Generalitat també té competències en aquesta matèria.
En aquest marc, el Consell Executiu ha aprovat aquesta nova llei, que derogarà l'anterior del 1996, i que vol donar suport al creixent nombre de catalans que es troben a l'estranger, impulsar el suport a les iniciatives de la societat civil en aquest àmbit i enfortir la projecció exterior de Catalunya.
La norma fixa un marc de relacions sistemàtic i articulat amb els catalans que viuen fora, els reconeix com a subjectes amb drets i deures destinataris de l'obra de govern i estableix una política integral, coordinada i transversal del fet emigratori català. Podran accedir a polítiques sectorials de la Generalitat en tant que ciutadans catalans gràcies a aquesta nova llei.
L'advertència
En un altre ordre de coses, el conseller de Presidència, Francesc Homs, va avisar que buscaria solucions a tots els "obstacles" que el Govern posés al procés sobiranista, com la intenció d'impugnar el nomenament del jurista Carles Viver Pi-Sunyer com a comissionat per a la transició nacional. En la conferència de premsa posterior a la reunió de l'executiu català, Homs va reaccionar així a la decisió del Consell de Ministres de divendres passat, que va aprovar un acord pel qual requereix al Govern que faci marxa enrere en el nomenament de Carles Viver Pi-Sunyer, en un pas previ a un recurs al Tribunal Constitucional (TC). Sobre aquest assumpte, el portaveu del Govern va assegurar que encara no havien rebut cap notificació per part del Govern del PP, però va indicar que la possibilitat d'un recurs davant el TC ja formava part de les seves "previsions", perquè: "ja els coneixem prou bé", va assegurar.
"Coneixem de sobres que l'obstinació del Govern espanyol per impedir l'autogovern de Catalunya és majúscula", va lamentar el conseller, que va remarcar, en tot cas: "davant cada obstacle posarem una solució sobre la taula i evidentment sempre dins del marc legal". El conseller no va voler avançar quina serà la solució en aquest cas per no donar pistes a l'"adversari", però, en ser preguntat si seguiran endavant amb el procés sobiranista i en la preparació d'"estructures d'Estat", Homs va respondre: "Les coses quan són evidents es fan evidents per si mateixes".
El president català, Artur Mas, va crear el comissionat del Govern per a la Transició Nacional perquè coordinés tots els departaments en la preparació de les "estructures d'Estat" perquè estiguessin a punt de cara a les eleccions catalanes del 27 de setembre, a les quals el president de la Generalitat pretén donar caràcter de plebiscit per a la independència.
Davant el ja consumat recurs del Govern a determinats articles de la llei d'acció exterior de la Generalitat que van ser suspesos temporalment pel Tribunal Constitucional, Homs va assegurar que desenvoluparan igualment la nova normativa, perquè els punts "principals" no estaven afectats.
El conseller va explicar que disposava d'un informe dels serveis jurídics de la Generalitat on s'informa: "aquelles coses principals que volíem posar en marxa de la llei d'acció exterior les podrem posar en marxa igualment sense vulnerar res".
