El líder d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, creu Unió ha de "dir si accepta el full de ruta que els altres han pactat i anar a remolc seu, o si pel contrari és capaç de tenir el seu propi full de ruta". "De totes totes, crec que per moltes raons Unió té el dret i el deure d'establir el seu full de ruta i negociar-lo després amb el seu soci permanent de federació", va escriure el líder democristià al seu bloc de cara a la consulta interna que se celebrarà el pròxim 14 de juny. Duran considera "lògic" que Unió no es limiti a dir "sí" o "no" a la independència. "O és que només són els altres els que han de condicionar Unió?", es pregunta. A més, lamenta que l'acord "unitari" pel full de ruta només inclogui Convergència i ERC.

Les valoracions de Duran i Lleida coincideixen amb l'executiva d'Unió que avui es reunirà per debatre i aprovar el full de ruta que votaran en una consulta els seus militants el 14 de juny, un repte que busca satisfer tant als sobiranistes que volen que es pregunti sobre la independència com els moderats que optarien per enunciats sobre la plena sobirania. Segons fonts democratacristianes consultades, la proposta que portarà a la reunió el secretari general d'Unió, Ramon Espadaler, tindrà una pregunta clara que es respondrà amb un "sí" o amb un "no". Però no es descarta que vagi acompanyada d'un preàmbul on figurarien les "línies mestres" per al desenvolupament del procés sobiranista català que defensa Unió, entre elles la negociació, la legalitat, la pertinença a la UE i la no unilateralitat.

Els contactes

El número dos d'Unió i secretari general de CiU ha estat en contacte els últims dies amb diferents dirigents i sectors del partit per definir la proposta de pregunta que es plantejarà al comitè de govern convocat per avui a la tarda. Serà en l'executiva d'Unió -partit que es defineix com a confederal- on es debatrà la proposta i es deixarà enllestida perquè sigui objecte de debat en la campanya prèvia a la votació de la consulta interna el 14 de juny. El sector més sobiranista d'Unió vol que la pregunta interrogui explícitament sobre la independència, però, segons fonts democratacristianes, cabria la possibilitat que es recorrés al terme "plena sobirania" de Catalunya, que ja figura als estatuts del partit. Aquesta formulació no acontentaria al sector independentista, que ja ha fet públic un manifest, amb l'adhesió de més de 1.000 militants, que demanda la següent pregunta: "Voleu que Unió es comprometi per una Catalunya independent en el marc de la Unió Europea?". Aquest document l'han signat l'expresident del Parlament i coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, Joan Rigol, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i membres del comitè de govern com Antoni Castellà, Mercè Jou, Carles Sala, Josep Maria Martorell, Assumpció Laïlla, Dolors Gordi, Marta Vidal, Mireia Solsona, Llibert Cuatrecasas, Joan Recasens, Gerard Ardanuy i Joan Josep Malràs.

Desencantat amb els dirigents del partit que van fer públic el manifest independentista, el líder d'Unió i portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, manté distàncies amb els postulats secessionistes i enarbora la bandera d'una tercera via pactada amb l'Estat seguint la filosofia confederal del partit. En tot cas, allò que uneix als democratacristians és la voluntat de permanència a la UE sigui quina sigui la configuració futura de Catalunya. Aquest procés intern pot ser clau per determinar si la majoria del partit segueix els postulats contraris a la independència de Duran, que està al capdavant del partit de forma ininterrompuda des de 1987. La consulta també servirà per comprovar si la proposta que aprovi finalment UDC encaixa amb l'aposta independentista de CDC, el que permetria donar continuïtat a la federació nacionalista de CiU. Si Unió mirés cap a la independència, aquesta formació podria sumar-se posteriorment a la iniciativa de CDC, ERC i entitats sobiranistes per articular un full de ruta compartit davant les eleccions catalanes del 27 de setembre amb aires de plebiscit.