L'exconseller de la Generalitat Macià Alavedra va assegurar ahir al Parlament que no s'havia enriquit il·lícitament com a polític, en l'època de l'expresident Jordi Pujol, i va negar que posteriorment hagués influït en càrrecs públics municipals per a benefici propi, tal com se l'acusa en el cas Pretòria. En la seva intervenció a la comissió d'investigació antifrau, Alavedra va opinar que, en general, i segons la seva experiència personal, no era bo per als empresaris que entressin en política. Segons ell, quan un empresari passava a ser polític li queia una ombra de sospita permanent, fes el que fes. Tot i que inicialment va dir que no respondria cap pregunta sobre Pretòria, Alavedra en va acabar parlant en algun moment, amb pocs detalls i sempre negant qualsevol mena de delicte. Així, va dir que la seva vinculació amb operacions investigades en aquest cas havia estat com a «intermediari» entre particulars i sense cap intervenció d'organismes públics. De fet, va dir que no coneixia cap càrrec municipal ni a Badalona ni a Sant Andreu de Llavaneres, i per tant és difícil que pogués influir sobre ells perquè beneficiessin les operacions urbanístiques en les quals ell intervenia.
A més, va dir que encara no coneixia a l'aleshores alcaldessa de Badalona, Maite Arqué (PSC), i va recordar que cap dels suposats funcionaris o polítics influenciats per ell estaven imputats en el cas. A Bartomeu Muñoz, exalcalde de Santa Coloma de Gramenet, va dir que l'havia conegut en un «hotel de cinc estrelles», en referència al calabós de la Guàrdia Civil.
Comptes a l'estranger
Sobre els seus comptes bancaris a l'estranger, Alavedra no els va negar, però va dir que estaven tots regularitzats. En un cas, es tractava de diners d'una empresa filial seva a Portugal que hauria fet prospeccions de gas a Angola, i en un altre cas va obtenir els diners de la venda d'una empresa a una multinacional francesa. Sí que va admetre que en aquell moment havia estat un «error» no regularitzar-los immediatament i haver-ho de fer anys més tard amb una declaració complementària. En tot cas, va negar haver-se enriquit mentre era en política ni haver-ne tret cap benefici durant o després, i fins i tot va dir que els seus socis empresaris havien tingut més èxit econòmic que ell. Alavedra va explicar que abans de ser elegit diputat a les Corts espanyoles el 1977 va abandonar els càrrecs executius en empreses, sobretot fabricants de comptadors d'aigua, llum i gas, i només en va mantenir les accions. Així, va assegurar que sempre havia separat l'interès públic del privat, però no va veure incompatibilitat entre ser conseller de la Generalitat i presidir, posteriorment, una concessionària privada d'autopistes propietat de la mateixa Generalitat.
Alavedra també va defensar la seva feina com a conseller d'Indústria i d'Economia, per tal d'atreure multinacionals a Catalunya o la implantació de PortAventura a la Costa Daurada. Va negar també haver intervingut en el finançament de CDC i va assegurar que d'això se n'encarregava el tresorer, sense arribar a negar que fos Miquel Roca i Junyent.
Cas Pujol
Alavedra va assegurar que creia «absolutament» la versió de l'expresident català, Jordi Pujol, sobre l'origen de la seva fortuna a l'estranger, i va negar haver tingut «cap» negoci amb el primogènit de la família, Jordi Pujol Ferrusola. Preguntat pels comptes a l'estranger de l'expresident, Alavedra va contestar: «Jo conec bastant el president Pujol, em crec absolutament la seva versió sobre l'origen dels diners, que venia del llegat del seu pare».
L'exalt càrrec de la Generalitat també va negar que, a final dels noranta, CiU exercís «cap classe» de pressió sobre el PSOE perquè aquest partit mitjancés davant la Fiscalia perquè no investigués casos de corrupció. Alavedra va assegurar que ell personalment «no va influir» en el nomenament del jutge Lluís Pascual Estevil com a vocal del Consell del Poder Judicial, si bé va reconèixer que va ser proposat per la federació nacionalista. Alavedra està imputat pel cas Pretòria pel qual la Fiscalia demana una pena de 6 anys i 10 mesos de presó i una multa de 10,3 milions d'euros.
