El president de la Generalitat, Artur Mas, va afirmar ahir que la consulta alternativa del 9-N "no es pot anul·lar ni esborrar" malgrat que s'hagués declarat inconstitucional pel Tribunal Constitucional, una decisió que portava les aspiracions catalanes a un "carreró sense sortida" i "reforça el caràcter plebiscitari" del 27-S. Mas, en roda de premsa al palau de la Generalitat, va valorar així que el TC hagués acordat per unanimitat considerar inconstitucional els preparatius de la consulta alternativa del passat 9-N a Catalunya, l'anomenat "procés de participació ciutadana" català, per considerar que vulnera competències exclusives de l'Estat.

"Ho hem provat tot, més no es pot fer. Se'ns han bloquejat tots els camins", va lamentar Mas, que creu així que "l'únic camí possible és convocar eleccions (el 27 de setembre) i es reforça el caràcter plebiscitari" sobre la independència de les eleccions catalanes. Mas va recordar les tres "massives" manifestacions a favor del dret a decidir, que "passaran a la història en lletres d'or" i, així, que la consulta va ser un "mandat democràtic" i "no un caprici ni d'un Govern ni d'un president". "Després de 37 anys de l'aprovació de la Constitució i després que s'ha intentat tot, la Constitució s'ha convertit en un carreró sense sortida per a les aspiracions d'una part importants de la societat catalana", va explicar Mas, que va arribar a qualificar de "democràcia de baixa intensitat" la situació política a Espanya.

Per tot això, el president Mas va concloure que quedava "reforçat el caràcter plebiscitari sobre el futur del país" de les eleccions que haurà de convocar el 3 d'agost perquè se celebrin el 27 de setembre. El Tribunal Constitucional (TC) va acordar ahir per unanimitat considerar inconstitucional la consulta alternativa del passat 9-N a Catalunya.

La decisió del tribunal de garanties considera que els actes de la Generalitat catalana destinats a preparar "el procés de participació ciutadana" del 9-N "afecten l'ordre constituït i al fonament de l'ordre constitucional". El TC ja va anul·lar el mes de febrer passat, per ser contrària a la Constitució, la convocatòria d'una consulta sobiranista convocada per al 9 de novembre. Aquella convocatòria era un referèndum dels reservats per la Constitució per a l'Estat. Davant la suspensió temporal del referèndum la Generalitat va posar en marxa aquest procés participatiu alternatiu, que ara també ha estat considerat inconstitucional.

Per la seva banda, el secretari general d'ICV, Josep Vendrell, va qualificar d'"inútil" la sentència del Tribunal Constitucional i va apuntar que aquesta decisió expressava la "impotència" que sentia l'Estat en no haver pogut impedir aquesta consulta.

Més reaccions

El secretari general de Ciutadans, Matías Alonso, va sostenir ahir que la sentència que declara inconstitucional la consulta alternativa del 9-N reforçava els arguments de la fiscalia contra Mas, pel que va considerar que podria desencadenar la seva inhabilitació per part del TSJC. "Si el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) actua amb diligència cobra força l'escenari de la inhabilitació", va apuntar. Això no obstant, Alonso va precisar que seria millor una "inhabilitació per part dels ciutadans a les urnes" per evitar "victimismes" per part dels partits independentistes. El diputat va assegurar que una primera mostra d'aquest victimisme havia estat la reacció de la Generalitat davant la sentència del TC, que va definir com a "previsible".

El portaveu del PSC al Parlament, Maurici Lucena, va assegurar que la seva formació ja havia advertit que el procés participatiu del 9N no tenia empara legal i va recordar que qualsevol consulta sobre la sobirania havia de ser "pactada" amb l'Estat.