La monja Teresa Forcades reconeix que de petita era hiperactiva i que suspenia en comportament a l'escola. Aquest temperament inquiet i el seu esperit crític amb el sistema establert l'ha portat a demanar la seva exclaustració del convent benedictí on viu per fer el salt a la política. Sor Teresa Forcades, que demà deixarà el seu convent de Sant Benet de Montserrat per dedicar-se a la política, té una oratòria fluida, sense pèls a la llengua, contundent i atrevida que, amb la seva sòlida formació intel·lectual com a doctora en medicina i en teologia, l'aparten de l'estereotip de religiosa tradicional. A més d'hiperactiva, Forcades és feminista, anticapitalista, independentista i molt crítica amb les farmacèutiques i amb el funcionament de l'Església Catòlica, a la qual acusa de ser "patriarcal" i "misògina" i a la qual ?exi?geix "pobresa" i "austeritat".

Nascuda al barri de Gràcia de Barcelona el 1966, la monja benedictina, impulsora al costat de l'economista Arcadi Oliveres de la plataforma política Procés Constituent, traspua seguretat en si mateixa i el seu discurs obté molts aplaudiments allà on els pronuncia des que es va fer popular el 2009 per criticar les farmacèutiques arran de l'epidèmia de la grip A. Aquest èxit de públic -Procés Constituent ha sumat més de 47.500 adhesions individuals-, l'ha portat a anunciar que vol ser candidata a les eleccions autonòmiques que Artur Mas ha anunciat per al 27 de setembre.

L'assemblea de Procés Constituent votarà avui si ella encapçala una llista pròpia de confluència d'esquerres o bé se suma a la d'altres forces polítiques afins, com la CUP. Dilluns ha anunciat que deixarà el convent de Sant Benet de Montserrat, on va ingressar el 1997, en una exclaustració temporal que no l'obliga a penjar els hàbits, per la qual cosa seguirà sent monja malgrat que ara es dediqui a la política.

El currículum

Sor Teresa és doctora en Medicina per la Universitat de Barcelona i especialista en medicina interna per la State University of New York, va cursar un màster de Teologia a la Universitat de Harvard i es va doctorar en Teologia a la Facultat de Teologia de Catalunya. Aquesta formació intel·lectual fa que argumenti científicament els seus postulats a favor d'una medicina alternativa, contra la vacuna de la grip A o del papil·loma humà, que defensi una teologia feminista que exaspera alguns dels jerarques de l'Església més conservadora i que critiqui amb duresa l'economia capitalista, a la qual culpa de les desigualtats socials. Prolífica autora de llibres, ha publicat La Trinitat, avui (2005), Els crims de les grans companyies farmacèutiques (2006), La teologia feminista en la història (2007), Ser persona, avui (2011), Converses amb Teresa Forcades (2012), Sense por (2013) i Està a les nostres mans (2015). Demà, quan ja no visqui al convent, té previst presentar un nou llibre: Per amor a la justícia. Dorothy Day i Simone Weil.

Forcades, que va néixer en el si d'una família poc religiosa i que va viure el divorci dels seus pares de nena, va sentir atracció pel catolicisme en l'adolescència després de llegir els evangelis. Ha estat professora de Teologia a la Universitat de Humboldt de Berlín i no va amagar les seves simpaties per l'expresident veneçolà Hugo Chávez.

La benedictina ha exigit que l'Església catòlica demani perdó pel seu suport al franquisme i renunciï als privilegis que creu que encara conserva per haver col·laborat amb la dictadura. També ha proposat la supressió dels partits polítics o almenys la seva "modificació radical" perquè, segons la seva opinió, no funcionen democràticament i són ostatges del poder econòmic que els finança, per la qual cosa no poden tutelar una democràcia real.

"Com podem confiar en les institucions que en teoria vetllen i articulen la democràcia, si els partits no tenen un funcionament democràtic intern en el seu propi si?", va dir fa dos anys la monja en una entrevista.

La religiosa és tolerant amb l'avortament i contrària a l'"acarnissament terapèutic" de malalts terminals i fins i tot ha revelat que una vegada, a petició d'una família, va desconnectar una pacient de la màquina que la sostenia amb vida quan era interna en un hospital dels Estats Units.