Un dels membres del Govern investigats per la Fiscalia per la seva participació en la consulta del 9N, al costat del president català, Artur Mas, la dirigent d'Unió Joana Ortega, consellera de Governació i vicepresidenta de la Generalitat, deixarà l'Executiu i la política a causa de la crisi entre CDC i UDC.

Ortega va néixer el 1959 a Barcelona i va estudiar Psicologia a la Universitat Abat Oliba CEU de la capital catalana. Militant d'UDC des del 1985, forma part del Comitè de Govern del partit des del 1996 i de la Permanent d'UDC, així com del Comitè Executiu Nacional de la federació de Convergència i Unió (CiU).

Va ser regidora de CiU a l'Ajuntament de Barcelona entre el 1995 i el 2007 i diputada al parlament català des del 2006, a més de portaveu de CiU a la Mancomunitat de Municipis i de l'Àrea Metropolitana de Barcelona entre el 1999 i el 2003.

Ortega ha estat presidenta de l'Institut Català de la Dona i del Consell de Dones de Catalunya entre 2002 i 2003, a més de ser membre del Consell d'Administració del Fòrum de les Cultures 2004, del Consell d'Administració de Barcelona Activa (1996-2003) i de l'Institut de Cultura de Barcelona (1999-2003).

A les eleccions al Parlament del 2010, Joana Ortega es va presentar com a número dos de la llista de CiU per Barcelona. Després de guanyar els comicis, Artur Mas la va nomenar vicepresidenta de l'executiu i consellera de Governació i Relacions Institucionals.

Es va convertir així en la primera dona al capdavant de la presidència de la Generalitat en funcions en les ocasions en què ha hagut de substituir Mas quan s'ha absentat del país. Dos anys després, després de les eleccions anticipades del 2012, va tornar a ser nomenada per al càrrec en el nou govern de Mas.

En una legislatura marcada pel viratge cap a l'independentisme de CDC, Ortega va ser una de les conselleres més involucrades en la consulta del 9N, en ser el seu Departament l'encarregat del dispositiu logístic, com per exemple les urnes utilitzades. També va ser una de les cares visibles la nit del procés participatiu, quan va comparèixer al costat del president Mas per valorar els resultats.

"Es poden impugnar també els sentiments?", va arribar a afirmar en algun moment davant l'amenaça d'una actuació del Tribunal Constitucional abans del 9N, com finalment va succeir.

Arran d'aquest procés participatiu, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va admetre a tràmit les querelles i denúncies pel 9N contra Mas, Joana Ortega i la consellera d'Educació, Irene Rigau, per presumpta desobediència a l'Alt Tribunal.

Però la consulta interna d'Unió sobre el full de ruta sobiranista ha dividit el partit en dos, entre direcció i crítics, i provocat una crisi a la federació de CiU, plasmada en l'ultimàtum que el número dos de CDC, Josep Rull, va llançar als democratacristians per definir si volen compartir llista en les eleccions del 27S amb un programa a favor de la independència.

Unes desavinences entre CDC i UDC que han derivat en l'anunci de què els tres consellers d'Unió abandonen el Govern, un d'ells Ortega, que deixarà la política un cop es materialitzi la seva sortida del Govern. A més, la vicepresidenta del comitè de govern d'Unió deixarà tots els seus càrrecs i passarà a ser només una militant de base.

Paradoxalment, el mateix procés sobiranista que l'ha fet ser cara visible en la majoria d'instantànies de cimeres, reunions, compareixences i declaracions institucionals, ara provocarà que desaparegui de la fotografia general a pocs mesos del 27S.