El Tribunal Constitucional (TC) ha confirmat la decisió del Tribunal Suprem i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que es repeteixi el judici amb jurat a Lluís Corominas, gendre dels joiers Tous, que va ser absolt de l'homicidi d'un suposat lladre el 2006.

D'aquesta forma, el tribunal de garanties constitucionals ha rebutjat el recurs d'empara que va presentar Corominas, que va al·legar que la decisió de repetir el seu judici vulnerava el dret a la tutela judicial efectiva sense indefensió i el dret a la presumpció d'innocència.

Al març del 2013, el tribunal superior català va anul·lar per arbitrari el veredicte del jurat que va absoldre Corominas de l'homicidi del presumpte lladre i va ordenar repetir el judici amb un nou tribunal popular, en desmuntar l'argumentació que el gendre dels Tous havia actuat per una por insuperable.

Aquesta decisió va ser avalada posteriorment pel Tribunal Suprem, i aquell mateix any, el Constitucional va suspendre cautelarment la repetició del judici en espera de resoldre sobre el fons de l'assumpte.

El gendre dels Tous, que era responsable de seguretat de la família de joiers, va disparar contra un suposat lladre prop del xalet familiar al desembre de 2006.

En la seva sentència, la Sala Segona del Constitucional sosté que la doctrina admet la possibilitat d'anul·lar una sentència penal absolutòria quan es produeix una fallida de les regles del procés en perjudici de l'acusació, a més d'exigir una motivació suficient per a les absolucions dictades per un tribunal del jurat.

Contradicció decisiva

El Constitucional destaca que el tribunal superior català i del Suprem van ordenar la repetició del judici perquè la sentència dictada per la magistrada que va presidir el jurat va apreciar l'eximent completa de legítima defensa "quan, per contra, el jurat havia rebutjat incloure en l'acta del veredicte cap qualificació sobre quina va ser la intencionalitat de l'acusat en efectuar els trets".

És a dir, segons el Tribunal Constitucional, la magistrada va completar "els termes del veredicte" i els va reconduir "cap a una reformulació de la intencionalitat de l'acusat" que no era coherent amb els fets declarats provats pel jurat.