La vicepresidenta del Govern i consellera de Governació, Joana Ortega, va confessar en el ple del Parlament que ella sempre havia estat partidària del "sí-sí en tots els conceptes" i va recordar el seu compromís personal en l'organització de la consulta del 9-N. Joana Ortega va expressar la seva aposta implícita per la independència de Catalunya en la resposta a una interpel·lació sobre governs locals que li va plantejar el diputat del PPC, Pere Calbó. En la que molt probablement va ser la seva última intervenció com a vicepresidenta i consellera, ja que el seu partit (UDC) ha decidit sortir de l'executiu català, Ortega va aprofitar l'ocasió per acomiadar-se i per saludar molts diputats que es van acostar fins al seu escó. En referir-se a la feina feta al seu departament, la vicepresidenta va reconèixer obertament per primera vegada que sempre havia estat partidària "del sí-sí en tots els conceptes", i va apuntar: "Sóc del sí al diàleg i del sí a moltes coses".

Segons va dir Joana Ortega, que dimecres també va donar a conèixer la seva decisió d'abandonar la política activa un cop deixi de pertànyer a l'executiu d'Artur Mas, sempre havia treballat "amb absoluta lleialtat al Parlament, al Govern i als ciutadans del país".

En aquest punt, la vicepresidenta del Govern va afirmar sentir-se "orgullosa" per haver participat en l'organització de la consulta i del procés participatiu del 9-N, com a consellera de Governació, malgrat que la resposta del Govern espanyol hagués estat "interposar una querella criminal" contra ella, contra Mas i contra la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau. efe/ddg barcelona

El president del Govern, Mariano Rajoy, va prometre ahir que l'Executiu defensaria la legalitat i l'ordre constitucional a Catalunya davant la "irresponsabilitat i contumàcia en l'error difícils de superar" que estaven demostrant els mandataris catalans i el president de la Generalitat, Artur Mas. Rajoy, en el seu discurs davant el Comitè Executiu Nacional del PP, va fixar les eleccions catalanes entre els principals reptes dels pròxims mesos, si bé va deixar clar que si finalment es convocaven per al 27 de setembre serien només uns comicis autonòmics i "res més". "Això és el que diu la llei i la llei l'hem de complir tots", va recalcar el cap de l'Executiu, qui va prometre que, si algú pretenia incomplir la legalitat després d'aquests comicis, en particular vulnerar la sobirania nacional, el Govern vetllaria pel seu compliment, com havia fet fins ara.

Rajoy va opinar que les últimes actuacions dels dirigents catalans eren d'"una irresponsabilitat i contumàcia en l'error difícilment superables", doncs "fracturen i divideixen a la societat catalana, fins i tot a la pròpia coalició de govern, generen incertesa i inestabilitat, perjudiquen la recuperació, neguen la pluralitat de la societat catalana i no condueixen a cap part". El PP -va afegir- estaria "sempre en defensa de la legalitat, amb moderació i concòrdia, però en defensa de l'ordre constitucional".

Hores abans de la compareixença de Rajoy, el secretari d'Estat de Relacions amb les Corts, José Luis Ayllón, ja s'havia mostrat molt crític amb la ruptura de CDC i Unió per les seves discrepàncies sobre el procés sobiranista que, segons el seu parer, evidenciava que el president de la Generalitat, Artur Mas, "és el polític més destructiu de la història recent de la política catalana". Ayllón, en declaracions als periodistes al Congrés, va recordar que el Govern va advertir fa mesos que la deriva independentista iniciada per Mas "era una iniciativa que no conduïa enlloc i que el que produiria era la ruptura a la societat catalana" i en altres àmbits.

Més crítiques

Les crítiques a la fractura de CiU també es van escoltar durant la sessió de control al president de la Generalitat. El PSC va ser un dels partits que es va mostrar més crític amb el procés de ruptura entre Unió i CDC. El primer secretari dels socialistes catalans, Miquel Iceta, va acusar Mas d'estar-ho "trencant tot" a Catalunya i li va recordar que "en circumstàncies normals" hauria d'exigir la seva dimissió i la convocatòria immediata d'eleccions, ja previstes per al 27-S. Segons el seu parer, el balanç de govern de Mas era "raquític": "Cap nova competència, cap nova inversió, cap nou projecte rellevant, cap nou avanç en l'autogovern, no consulta amb efectes reals, ni pacte fiscal, ni revisió del finançament de Catalunya", va lamentar.

La líder del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, també va carregar durament contra Mas i va advertir que tot "tot el que toca" el president català, "ho trenca i ho divideix", per la qual cosa el va instar que, abans de "fracturar" la societat catalana, ell també "se'n vagi" de la Generalitat com havien fet tres consellers. Per la seva banda, ICV-EUiA va assegurar que el president català estava "debilitat" i "tot el que toca ho fa més petit", a més que les seves "eleccions plebiscitàries ja no convencen ningú", mentre que la CUP el va instar a aprofitar la remodelació del govern per impulsar mesures d'emergència social i preparar un 27-S que havia de ser "excepcional". Per la seva banda, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, va considerar que Mas, havia "fet miques" la federació de CiU i el Govern, i el va acusar "d'anar perdent gent pel camí i estar cada vegada més sol". "No m'interessen ni les cartes, ni les reunions, ni els documents, ni que intenti furgar en la ferida d'Unió o que Unió intenti canviar el seu programa electoral. El que m'importa és que el Govern està avui en crisi (...).