CDC va apostar ahir perquè hi hagués dos portaveus en el grup català del Congrés per visualitzar la ruptura amb UDC i desmarcar-se del democratacristià Josep Antoni Duran i Lleida, qui va clamar per "recompondre" el catalanisme com a única via perquè pugui haver-hi una "consulta legal" a Catalunya. Una vegada rubricat el divorci de la federació, el coordinador general de CDC, Josep Rull, va mantenir un dinar en un restaurant de Barcelona amb els parlamentaris convergents a les Corts Generals. Durant el dinar, va demanar al diputat Pere Macias i al senador Josep Lluís Cleries que negociessin fins al dimarts, com a molt tard, una fórmula per visualitzar la divisió en la federació de CiU en els seus respectius grups en les Corts.

De la reunió no va sortir una decisió definitiva, però després d'aquesta, Rull va admetre que seria "lògic" que hi hagués dos portaveus al Congrés, un de CDC i un altre d'UDC, perquè l'opció de crear dos grups nous a la Cambra Baixa era "tècnicament molt complicada". En tot cas, va deixar clar que, fos quina fos la fórmula, quedaria "reflectit perfectament en el funcionament ordinari, en els discursos i en la tramitació d'iniciatives legislatives" que ja hi havia "dos projectes polítics diferents", el de CDC i el d'UDC, que concorrerien per separat a les catalanes del 27 de setembre. Rull va remarcar que en la reformulació de CiU a Madrid no s'estava parlant de noms sinó d'"esquemes", sense voler concretar l'afectació dels canvis sobre la figura de Josep Antoni Duran i Lleida com a president del grup català.

Si es confirma la fórmula dels dos portaveus, el més probable, seguint l'actual jerarquia del grup al Congrés, és que Josep Antoni Duran i Lleida sigui el portaveu d'UDC i Pere Macias el de CDC. El grup de CiU al Congrés té 16 diputats, sis dels quals són d'UDC: Josep Antoni Duran i Lleida, Josep Sánchez Llibre, Montserrat Surroca, Martí Barberà, Maria Concepció Tarruella i Antoni Picó. La resta són els convergents Pere Macias, Carles Campuzano, Lourdes Ciuró, Feliu-Joan Guillaumes, Jordi Jané, Carles Pàramo, Inmaculada Riera, Maria Carme Sayós, Marc Solsona i Jordi Xuclà.

Les crítiques

En la seva primera carta setmanal a la militància, Duran no va comentar la situació al Congrés, però sí que va arremetre contra les formes "inacceptables" de CDC, a la qual va retreure que llancés un "ultimàtum" per a una "adhesió" a la independència sense deixar als democratacristians "cap marge de mobilitat". Alliberat ja de l'independentisme de CDC, Duran va advertir que no arribaria la "consulta legal" que creia que necessitava Catalunya per decidir el seu futur sense abans "recompondre" el catalanisme.

En aquest sentit, va apel·lar al consens, no només "del catalanisme independentista" sinó també d'aquell que representa PSC, ICV-EUiA o la pròpia Unió, és a dir, "catalanistes i que sense ser antiindependentistes no veiem la independència avui ni possible ni desitjable". Duran va rebutjar la petició d'un congrés extraordinari que li havia traslladat el sector crític del seu partit, al qual s'enfrontarà avui en un Consell Nacional que, entre d'altres aspectes, ha d'abordar el debat sobre la marca d'Unió per a les eleccions catalanes del 27 de setembre. CDC tindrà un ull posat en el Consell Nacional, sobretot en la posició que adopti el sector crític democratacristià partidari de donar suport a una llista independentista per al 27 de setembre encapçalada pel president català, el convergent Artur Mas.

En paral·lel al Consell Nacional d'UDC, el president de la Generalitat oferirà una conferència, com a tret de sortida de la campanya de CDC "Benvinguts al futur", en la qual podria esbossar el seu projecte d'una llista transversal independentista per a 27-S. Serà abans que dilluns anunciï la reestructuració del Govern després de la sortida dels consellers democratacristians Joana Ortega, Ramon Espadaler i Josep Maria Pelegrí, que aquesta setmana han viscut el seu últim ple del Parlament com a membres de l'executiu.