El conflicte per la gestió de l'empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL) es remunta a final de 2012 i, des d'aleshores, enfronta a les empreses Acciona i Agbar. L'origen de la batalla judicial és la privatització de la gestió de l'empresa Aigües Ter-Llobregat, que el Govern va fer el 6 de novembre del 2012, dies abans de les últimes eleccions autonòmiques, i que va suposar la més gran privatització de la història de la Generalitat.

Aquesta administració, necessitada de fons per reduir el seu dèficit públic, va decidir treure a concurs la gestió de l'empresa pública que presta el servei de proveïment d'aigua «en alta» (des de les conques dels rius fins als dipòsits municipals) a Barcelona i la seva àrea metropolitana, per a la qual cosa compta amb quatre grans plantes potabilitzadores, dessalinitzadores, dipòsits i 900 quilòmetres de canonades.

Dues ofertes en disputa

Al procés es van presentar dues ofertes, la liderada per Acciona i l'encapçalada per Agbar. El Govern va valorar la primera amb més punts i va adjudicar la gestió per 50 anys d'ATLL a un consorci liderat per Acciona, al costat del banc d'inversió brasiler BTG Pactual i en el qual també participaven les famílies Rodés i Godia-Torreblanca.

El 27 de desembre d'aquest any, la Generalitat va rebre 298,65 milions del consorci guanyador com a primer pagament del cànon concessional i va obtenir, a la vegada, autorització del Govern per apuntar-se comptablement de cop tots els ingressos previstos durant els 50 anys de l'adjudicació, que sumaven un total de 995,51 milions, amb la finalitat de reduir en 0,5 punts el seu dèficit d'aquest any.

Poc després de conèixer l'adjudicació a Acciona, Agbar va decidir portar el cas davant l'"rgan Administratiu de Recursos Contractuals de la Generalitat de Catalunya (OARCC), tot al·legant que l'oferta d'Acciona no complia el plec de condicions. El 2 de gener del 2013, l'OARCC va donar la raó a Agbar i va resoldre excloure a Acciona del procediment. A partir d'aquí, es va desencadenar un rosari de recursos i de petició de mesures cautelars de tota mena.

El següent moment clau en aquesta particular «guerra de l'aigua» es va produir el 13 de desembre del 2014, quan el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va anunciar que havia ordenat donar compliment «immediat» a la resolució de l'òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (OARCC) que va invalidar l'adjudicació d'ATLL al consorci liderat per Acciona. Vila va prendre aquesta decisió després que el Suprem rebutgés les mesures cautelars sol·licitades per la Generalitat. El conseller va anunciar, llavors, que constituiria una Mesa de Contractació per optar entre assignar directament el contracte d'ATLL a Agbar, l'altre operador que es va presentar al concurs, o bé per a declarar-lo desert i plantejar-ne un de nou.

De la seva banda, Acciona va defensar que el seu contracte seguia vigent i l'adjudicació viva, mentre que Agbar va reclamar a la Generalitat que deixés fora a Acciona i que li adjudiqués la gestió d'aquesta empresa. El 5 de maig, el TSJC va donar «tres mesos» de termini a la Generalitat per executar la resolució de l'OARCC, però no ha calgut esgotar aquest termini, ja que la primera sentència sobre el fons d'aquest conflicte va arribar ahir.