El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha declarat nul tot el procediment dut a terme per la Generalitat el 2012 per adjudicar la gestió de l'empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL), la més gran de la història de la Generalitat.
En tres sentències gairebé idèntiques en resposta als recursos plantejats per Agbar, Acciona i per la pròpia Generalitat, el TSJC anul·la el procediment per considerar que va vulnerar «els principis de publicitat, concurrència i igualtat».
Aigües Ter-Llobregat és l'empresa pública que presta el servei de proveïment d'aigua «en alta» (des de les conques dels rius fins als dipòsits municipals) a Barcelona i la seva àrea metropolitana, per la qual cosa proveeix uns 4,5 milions de persones, cosa que dóna una idea de la importància de la privatització.
Després de conèixer la sentència, la Generalitat va donar pràcticament per fet que recorrerà davant el Suprem, un recurs que també han anunciat Acciona i BTG Pactual, als quals la Generalitat va adjudicar la gestió d'ATLL a final de 2012, mentre que Agbar va qualficar de positiva la sentència.
El TSJC censura que les bases del concurs incloïen un programa d'obres que inicialment es va considerar orientatiu i després va passar a ser obligatori, i aprecia per tant «un vici produït amb anterioritat a la formulació de les ofertes dels licitadors».
D'aquesta forma, el tribunal considera que «la infracció» dels principis de publicitat i concurrència que aprecia en el procés avalen l'anul·lació de l'adjudicació, encara que per arguments diferents als que va esgrimir l'"rgan Administratiu de Recursos Contractuals de la Generalitat de Catalunya (OARCC) a principi de 2013, quan en una resolució va excloure Acciona del procés.
El conflicte per la gestió de l'empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL) es remunta a final de 2012, i enfronta des d'aleshores a les empreses Acciona i Agbar.
Fonts d'Agbar van indicar ahir que l'empresa veu «positiva» la sentència que «confirma la irregularitat del procediment seguit per dur a terme la més gran privatització de la història de Catalunya».
Acciona i el banc brasiler BTG Pactual, de la seva banda, van anunciar que presentaran un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem contra la decisió del TSJC.
Acciona i BTG Pactual van denunciar la situació d'«incertesa jurídica i econòmica» i van avançar que analitzaran totes les accions legals possibles per defensar els seus drets i interessos, «incloent-hi el rescabalament dels danys i perjudicis ocasionats», segons van explicar en un comunicat conjunt.
Tot i el cop que la sentència suposa per Acciona, la companyia va tancar la sessió borsària d'ahir amb un increment de la seva cotització.
La polèmica per la privatització d'ATLL va arribar al Parlament, on el PSC i ICV-EUiA van coincidir a exigir al Govern que «rectifiqui» i van reclamar «responsabilitats polítiques».
El diputat d'ICV-EUiA Salvador Milà va instar el Govern a retornar ATLL al control públic. Segons el seu parer, «no hi ha raons econòmiques, ni ambientals, ni socials per no tornar aquest servei a la gestió pública». Milà va assenyalar Mas-Colell com a «màxim responsable polític d'aquest desgavell d'adjudicació i de provocar la precipitació per poder dir que va complir amb els objectius de dèficit establerts pel Govern el 2012».
Per la seva part, el diputat del PSC Jordi Terrades va instar el govern català a «estudiar i aplicar escrupolosament la sentència» i «revertir el cúmul d'errors que posa en evidència». El diputat va emplaçar al Govern, que «pràcticament està en funcions, a que no faci cap altre disbarat en aquest contracte, que ja ens han costat suficient diners als catalans».
En la mateixa línia, Ciutadans va demanar que la Generalitat que faci enrere en el «nyap» realitzat en aquesta adjudicació.
De la seva banda, la Plataforma Aigua és Vida, va recordar que amb la sentència del TSJC s'anul·la el concurs en la seva globalitat «i la pilota passa a la teulada Govern de la Generalitat, qui té l'oportunitat no només de deixar de fer el ridícul sinó de començar a fer polítiques de país i bastir les estructures d'estat que suposadament tant defensen». En aquest sentit, va reclamar que «es recuperi immediatament la gestió pública d'Aigües Ter-Llobregat i que aquest procés, així com la seva gestió futura, es faci de forma oberta, transparent i amb la participació de les treballadores i treballadors de l'empresa així com amb la societat civil». «Que ATLL sigui pública torna a dependre de la Generalitat, no dels jutjats», van insistir.
