Aplaudeixo Artur Mas. La seva habilitat tàctica és enlluernadora. Ho ha aconseguit. Se n'ha tornat a sortir quan semblava bloquejat per totes bandes. Hi haurà llista del President, i a més a més, amb Junqueras a dins. Admirable. Perquè estem parlant de la llista del President, ho vesteixin com ho vesteixin. Encara que el President vagi al quart lloc. Com si va al catorzè! Com si va per Lleida!

En política funcionen sobreentesos que acaben semblant lleis, però no ho són. Es dóna per fet que el cap de llista de Barcelona és candidat a President, però a dreta llei pot ser-ho qualsevol dels 135 diputats. Què passa si un partit diu que el seu candidat va cap al mig de la llista? Doncs que els mitjans es fixen en ell i s'obliden del que va al davant. És al candidat a President a qui voldran entrevistar. És a ell a qui seguiran als mítings. És a ell a qui convidaran a debats. I s'oblidaran del cap de llista perquè no té sentit interessar-se per algú que no vol manar, algú a qui no se li pot preguntar què farà si governa, perquè ja se sap que no governarà encara que la seva llista guanyi les eleccions.

Fins ara mai no s'ha plantejat aquesta situació. Però ara CiU i ERC han arribat a un acord per anar junts en una llista encapçalada per Raül Romeva en una funció simbòlica -malgrat la seva vàlua- i amb el veritable líder, el candidat a president, al quart lloc. Aquest candidat és Artur Mas. Els presentem la llista d'en Mas amb en Junqueras a dins. L'habitual és centrar la propaganda de la campanya en la figura del candidat a President. Ho faran, en aquest cas? Mostraran Artur Mas als cartells?

O serà el rostre del cap de llista, ja que és la figura de consens que trava l'acord? Potser prescindiran de noms propis i es basaran en icones i en lemes, com a les excel·lents campanyes de l'ANC i Òmnium?

Facin el que facin, els electors sabran que votar aquesta llista és votar a favor que Artur Mas continuï presidint la Generalitat. És votar moltes més coses, naturalment: independència, full de ruta, procés constituent, etcètera. Però també que Mas no es mogui del despatx.

Justament això és el que la CUP es nega a proposar als seus votant: que votin en Mas. Per això va marxar corrents de la taula del pacte. I entre els militants i els seguidors més fidels d'Esquerra n'hi ha que es pessiguen: "així que al final li hem dit que sí?". Per pactar s'ha de tenir un pap que s'ho empassi tot. Als que no el tinguin prou ample, la CUP els espera.