Rècord històric d'alumnes al curs 2015-2016

1.560.468 alumnes començaran el curs 2015-2016 aquest 14 de setembre. És la xifra més alta de la història, i suposa un increment de 12.796 estudiants respecte el curs passat. En total, els darrers cinc cursos, des del 2010-2011, la població escolar ha augmentat en 76.306 i majoritàriament ho ha fet en els centres públics i concertats, que han guanyat pes davant de les escoles privades. Així, el curs 2009, un 6,2% dels alumnes estudiava en centres privats i ara només ho fan un 4,3%, mentre que la proporció d'estudiants a la pública ha pujat del 64,1% al 66,6.

Així ho ha explicat la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, en la roda de premsa de presentació del curs escolar. Rigau ha destacat que l'increment d'alumnes ha anat acompanyat, aquest curs i seguint la tendència oberta l'any passat, d'un increment de professors i professionals als centres que permetrà que, entre altres aspectes, s'equilibri entre la ''qualitat i la quantitat'' perquè es fa front al creixement d ela població escolar mantenint les ràtios. De fet, el 93% dels grups que comencen P3 aquest curs, tenen una ràtio de 25 o per sota, mentre que l'any passat eren un 89,8%. A Secundària, la ràtio de 30 o menys alumnes es garanteix en un 85,2% dels grups, gairebé 3 punts més que el curs passat.

Per aquest motiu, Rigau ha subratllat ''l'enfortiment'' del sistema públic català. En total, la plantilla de mestres creix en 790, mentre que s'enfila fins a 1.180 si es tenen en compte el personal de tècnics i suport que es destinarà bàsicament als alumnes amb necessitats educatives especials.

I és que l'escola inclusiva és una de les prioritats del Departament per aquest curs, i està ultimant el decret que haurà de regular i garantir una millor integració d'aquest col·lectiu en el sistema educatiu. El decret vol regular i potenciar la participació de les famílies i l'alumne en l'avaluació psicopedagògica dels estudiants, augmentarà les mesures i els suports, i es modificarà la consideració dels Centres d'Educació Especials perquè deixin de ser centres d'ensenyaments bàsics per poder especialitzar-se en una etapa educativa concreta.

Entre les xifres del nou curs escolar, també destaca la davallada d'alumnat estranger que es fixa en 155.000, 3.000 menys que el curs passat. Rigau ho ha justificat en la menor arribada de nouvinguts i la davallada de la natalitat entre les famílies estrangeres ja residents. Rigau també ha fet especial atenció a l'escolarització dels infants de 0 a 3 anys, que arriba a 76.139 i que representa el 35,9% de la població d'aquesta edat, de manera que se supera el 33% recomanat pel Consell d'Europa.

El nou curs també començarà amb menys mòduls prefabricats, en total 30 mòduls menys, dels 1.026 del curs passat als 996 actuals. Els centres que s'ubicaran totalment en mòduls prefabricats serà de 90, 20 menys que el curs 2010-11. En total s'han construït 11 centres nous, 7 escoles i 4 instituts, mentre que se n'han rehabilitat 7, d'escoles, i 3, d'instituts. A més, es calcula que s'han fet més de 500 actuacions de millora.

Beques menjador per a tothom que compleixi els requisits

Per aquest curs, el Departament estima que atorgarà uns 80.000 ajuts a les beques menjador, però no descarta que se superi aquesta xifra al llarg del curs. Per això, té una dotació prevista de 48 MEUR però en cap cas està tancada ja que, després de revisar el curs passat els criteris de concessió d'aquestes ajudes, es garanteix que tots els sol·licitants que compleixin els requisits tindran beca. A més, igual que l'any passat, les dades ja estan en mans dels consells comarcals i per tant, les famílies poden començar el curs saben si tenen o no dret a aquest ajut.

La novetat d'enguany però se centra en les escoles bressol, on es destinaran 3 MEUR d'euros per a 3.300 ajuts per als menjadors dels infants d'aquesta etapa educativa. L'objectiu d'aquesta nova mesura és evitar que cap infant no vaig a l'escola bressol perquè no la família no es pot permetre el menjador.

A més, en instituts d'alta complexitat de Barcelona, s'instaurarà una prova pilot per respondre a la demanda d'obrir menjador escolar en aquesta etapa en què generalment es fa jornada compactada. La prova consistirà en oferir a tots els alumnes, un àpat a la una del migdia, perquè els alumnes se'l puguin menjar durant el segon esbarjo. Es farà en 10 centres i s'està estudiant, amb les empreses de càtering, si es pot oferir un segon esmorzar fort, de forquilla i saludable, en comptes d'un entrepà, per exemple.

Llengües estrangeres i tecnologies

El curs 2015-2016 també comença amb més centres amb plans plurilingües. En total, ja es comptabilitza un 61% d'escoles, entre Primària i Secundària, que utilitzen l'anglès en matèries no lingüístiques, mentre que fa tres anys, no arribava al 35%. El 14,5% d'alumnes d'ESO cursaran també una segona llengua estrangera, que generalment és l'anglès, però en alguns casos, l'alemany.

En una línia similar, també creix el nombre d'alumnes que participarà en el programa mSchools, d'ús de les noves tecnologies a les aules. Enguanya arribarà a més de 200 centres, i uns 30.000 alumnes de 3r i 4t d'ESO podran participar de la matèria Mobilitzem la informàtica que, entre d'altres aplicacions, treballa amb el Mobile History Map, a més de dissenyar i desenvolupar aplicacions per a dispositius mòbils.

Més formació professional

L'aposta del Departament en matèria de formació Professional va acompanyada de les dades, i en total, hi ha 138.606 alumes que cursaran aquests cicles aquest curs. Un 5% més d'alumnes s'han matriculat a la formació professional inicial, i mentre que ha crescut també significativament, de 3.718 a 5.075, el nombre d'alumnes que cursen formació professional dual. Els centres que imparteixen aquests programes preveuen la inserció laboral del 76,5% d'alumnes que es graduen. Per aquest curs també s'engega una prova pilot d'itineraris de formació professional específics per a persones amb discapacitat, una reivindicació del col·lectiu que pot tenir o no el graduat en ESO.