La Via Lliure de la Diada per defensar la república catalana va omplir la Meridiana amb clams a favor de la independència. Al final de la concentració sobiranista, al parc de la Ciutadella, on hi ha el Parlament de Catalunya, Jordi Sànchez i Quim Torra, presidents de les dues entitats organitzadores de l'acte, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i "mnium Cultural, repectivament, van reclamar als polítics que siguin «lleials» a les urnes, que actuïn amb «valentia» i que no «claudiquin» davant les dificultats.

Prop de 500.000 persones s'havien inscrit prèviament per anar ocupant els diferents trams en què es va dividir la Meridiana, on es va deixar buit un carril central de 6 metres d'ample pel qual a les 17.14 hores -en memòria a la caiguda de Barcelona el 1714- va començar a avançar un punter gegant, portat per diversos esportistes, en direcció a l'escenari situat en un angle de la Ciutadella. Al final de la tarda, la Guàrdia Urbana de Barcelona va xifrar la participació en prop d'1,4 milions de persones. Segons dades del mateix cos, hi va haver 400.000 assistents menys que a la 'V' de l'any passat, que va congregar 1,8 milions de persones. Ahir, la policia va ubicar 23 punts d'observació i va calcular que la mobilització es va estendre per 344.000 metres quadrats, amb una ocupació mitjana de 4 persones per metre quadrat. Per la Delegació del Govern espanyol a Catalunya, hi havia entre 520.000 i 550.000 persones.

«Estat català sense corrupció»

El president de l'ANC, Jordi Sánchez -que es va referir a dos milions de participants, citant a «alguns mitjans»-, va pronosticar un massiu suport a la independència a les eleccions del 27 de setembre. Va demanar als futurs diputats «lleialtat al mandat de les urnes, que siguin valents i que no ens fallin» i va advocar per un «Estat català» d'«acollida, obert al món» i «sense corrupció».

Per la seva banda, el president d'"mnium, Quim Torra, va dir als «futurs diputats de l'últim Parlament autonòmic» que sortiran de les urnes: «Quan declareu l'inici del procés d'independència estarem allà amb vosaltres, si arriben moments difícils estarem allà amb vosaltres i quan redacteu la constitució de la república catalana estarem allà amb vosaltres».

La marxa, tenyida de blanc per les samarretes dels participants que aixecaven punters de colors a mesura que avança el punter gegant pel centre de la Meridiana, va coincidir amb el primer dia de la campanya del 27-S. Membres de les dues candidatures independentistes van acudir a la manifestació, però no així el president de la Generalitat, Artur Mas i número quatre de la llista de Junts pel Sí que encapçala Raül Romeva. Mas va preferir no assistir-hi per reservar el seu rol institucional. Tampoc hi va participar l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, però sí ho va fer el seu primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello.

A l'inici de la marxa, Raül Romeva va demanar que «es respectés» la voluntat majoritària dels catalans, expressada per quart any consecutiu als carrers durant la Diada; «però també a les urnes», ja que es tracta «d'un moviment que va de baix cap a amunt». Segons Romeva, «un any més, el que es posa de manifest és la gran capacitat de mobilització, ja que es tracta d'un moviment que ve de la gent, que és la que impulsa el procés» per a la consecució de la independència.

El president d'ERC, Oriol Junqueras, es va mostrar molt satisfet per «la mobilització extraordinària» i va expressar el seu desig que «es converteixi en un gran resultat polític» a les eleccions del 27 de setembre.

El candidat de la CUP del 27-S, Antonio Baños, va assegurar, de la seva banda, que la Meridiana era el «punt de sortida» a la «lluita per la llibertat del poble català».

La d'ahir va ser la quarta gran mobilització promoguda per l'ANC, després de la multitudinària manifestació del 2012 pel centre de Barcelona, la cadena humana que va travessar Catalunya de nord a sud el 2013 i la concentració que es va estendre en forma de 'V' per la Gran Via i la Diagonal a la capital catalana.

Repartits per tota la Meridiana, també es van concentrar altres noms coneguts com el del central blaugrana Gerard Piqué, l'economista Xavier Sala i Martí, l'expresident del FC Barcelona Joan Laporta, els periodistes Karmele Marchante i Albert Om o l'actor i regidor d'ERC a Barcelona Juanjo Puigcorbé.