És fàcil casar l'anticapitalisme i el neoliberalisme per governar un país? Sí, si s'obliden del programa, és possible. Les dificultats de negociació entre la CUP i la candidatura de CDC i ERC se superaran si només es parla de sobirania i d'algunes polítiques socials. La desobediència, malgrat que Artur Mas ja ha mostrat les seves reticències en públic, també va ser inclosa al programa de Junts pel Sí.

En coherència amb el que han defensat des de la seva creació, la CUP va presentar un programa manifestament anticapitalista que concreta amb propostes per una "economia planificada". Apunta fins i tot a "una estratègia de reconversió productiva i de decreixement centrat sobretot en els consums de les classes dominants".

Si s'analitzen les mesures concretes vinculades als serveis públics, a diferència del que han fet els governs de CiU dels darrers 5 anys, la CUP aposta, per exemple, per "garantir la titularitat pública d'Aigües Ter - Llobregat (ATLL), de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i de totes les infraestructures de l'aigua que en depenen". No és l'únic ?exem?ple. De fet, com a principi general assenyalen que "els serveis públics, ni tocar-los" i proposen "revertir les privatitzacions i recuperar la propietat, la provisió i la gestió 100% pública i democràtica dels sectors estratègics de l'economia. Prou privatitzacions, favors i clientelismes".

Davant les propostes de l'independentisme anticapitalista i antieuropeu, Junts pel Sí va presentar un programa molt neutre i partidari de la iniciativa privada. Una síntesi abstracta entre els principis generals de CDC i la filosofia progressista d'ERC. Molt centrant en les eleccions plebiscitàries, les propostes es fan en condicional pensant en l'obtenció de recursos propis d'un estat independent.

També són evidents les divergències amb els drets socials. Mentre la CUP reclama un avortament lliure i gratuït les referències als drets de les dones en el programa de CDC i ERC són més aviat escasses. Al programa de Junts pel Sí - que consta de més d'un centenar llarg de pàgines-, ni una sola referència a la paraula feminisme i quan es parla de la maternitat, la vaguetat és òbvia. "Un tercer aspecte clau és la maternitat, que s'ha de considerar des d'una perspectiva de la protecció, però també (i anant més enllà) com un dret de les dones a decidir lliurement sobre el fet de ser mare. La maternitat és un dret i la dona ha de tenir la llibertat de ser mare sigui quina sigui la seva situació. I cal que les dones que decideixen interrompre un embaràs no desitjat rebin una atenció pública i de qualitat", diu el programa de Junts pel Sí.

Una de les col·lisions programàtiques més importants es produeix amb l'adhesió a la Unió Europea. Mentre Junts pel Sí remarca al llarg de tot el seu programa que la majoria de les seves polítiques beuen de les directives europees amb la voluntat de tenir una "continuïtat dins del marc de la Unió Europea", la CUP explicita la seva voluntat de "ruptura amb la Troica per atendre les necessitats de les persones" i reclamar desobeir "la Unió Europea i trencar amb l'euro".

Desobediència malgrat Mas

A més de la Unió Europea, Artur Mas també ha expressat els seus dubtes sobre la desobediència a què apel·la l'esquerra independentista. L'aspirant a tornar presidir la Generalitat va concretar que "desobediència és un terme que t'instal·la en la bronca", va apostar per l'autoafirmació i afirma que la desobediència que defensa la CUP és un concepte purament "estètic".

Sorprèn, precisament per això, que tant els programes de la CUP com els de la coalició de CDC, ERC i altres col·lectius inclogui, però, aquesta desobediència que Mas prefereix no enunciar. L'esquerra anticapitalista ha demanat en les darreres entrevistes un inici de desconnexió abans del 20 de desembre, quan s'han convocat eleccions generals a Espanya, i això implicaria desobeir algunes de "les suspensions cautelars" dictades pel Tribunal Constitucional, algunes no tindrien cap cost, com seria deixar sense aplicació la llei Wert.

Es tracta d'un punt en comú. Així figura també en el programa de Mas, malgrat que el president en funcions no hi faci esment o tracti d'utilitzar altres eufemismes per explicar-se. "La candidatura Junts pel Sí té la voluntat d'exercir la sobirania real per tots els camins possibles; en primer terme, en un seguit d'àmbits socials en què una sèrie de disposicions i decrets aprovats pel Parlament i pel Govern de Catalunya han estat recorreguts, suspesos o anul·lats pel Govern i les institucions de l'Estat". Tant la nova aliança d'Artur Mas com la CUP demanen començar a aplicar el decret de pobresa energètica, la dació en pagament i la llei de segones oportunitats, la llei d'horaris comercials, Prohibició d'extracció d'hidrocarburs per fractura hidràulica, impost sobre dipòsits bancaris o l'Impost sobre energia nuclear i emissions contaminants de la indústria que ara mateix estan recorregudes pel govern espanyol de Mariano Rajoy.

El líder del PSC, Miquel Iceta, va remarcar que "les dificultats per a la investidura de Mas són enormes", ja que són dues forces que "l'únic que tenen en comú és estar a favor de la independència". Per això, caldrà que Junts pel Sí i la CUP oblidin part del seu programa, si volen seguir avançant en el procés de ruptura amb Espanya.