Afinals de la setmana passada vaig publicar en un diari digital i de manera molt detallada que el dissabte passat la CUP ratificaria definitivament que no donarà suport a la candidatura de Mas i que donaria aquesta setmana de termini perquè CDC presentés un altre candidat. Altrament, continuaria sense avalar la candidatura de Mas. La CUP vol deixar claríssim que rebutja del tot la persona de Mas, actitud per a la qual no cal ser, com és el meu cas, d'extrema esquerra, ni independentista.

La CUP ho ha estat dient pel dret i pel revés, amb una claredat inqüestionable. Però la caverna mediàtica de Mas ho ha ennuvolat radicalment. Volgué fer creure que s'estava negociant, tapant el que sabien. Aquella caverna, formada per mitjans propis i corsaris, em podia fer passar per falsari, quan els falsaris són ells. Però no tots, atès que llavors i ara fonts de CDC em ratifiquen, de boca a orella, el que vaig escriure i reitero: que la pilota està en el terrat de Mas. El rebutjat és ell, ara junt amb Felip Puig, Boi Ruiz, Germà Gordó i Santi Vila. Si bé el refusat per antonomàsia és Mas, Mas i Mas. No imagino que això pugui canviar.

Tot plegat resulta esgotador. Vaig viure la Transició molt i molt en primera línia. Mai cap partit ni dirigent va caure tan baix, amb tanta mentida. Per descomptat, els polítics volien portar l'aigua al seu molí, però amb uns límits morals ara desapareguts. Mai no ho podré perdonar. Com no podré perdonar que mitjans de l'Estat presents a Catalunya callin, ja sigui per incapacitat, per por del repudio a la cubana, o per estar farcits de submarins. Cada matí sento tocar el flabiol a un mitjà públic estatal, ensucrant l'actualitat. Em fa bullir la sang. Seguir les aigües de l'indigne vaixell TV3 és intolerable. Des de Madrid no es fa.

Vaig dedicar el matí d'ahir a veure si havia canviat alguna cosa. Vaig parlar amb fonts de Junts pel Sí, que cada dia estan menys «junts» i amb alguns reconeixent que el 27-S el «sí» va perdre. Ja era hora.

Sintetitzant, creuen que s'arribarà a unes altres eleccions anticipades, les terceres provocades per Mas. Però no saben quan. Creuen que hauria de ser ben aviat, el proper cap de setmana o a inicis de l'altre. Però temen que Mas ho allargui fins el màxim, fins a inicis de gener. Mas somnia que el resultat del 20-D encara li pot obrir una escletxa per on podria treure el cap. De petit, jo també creia que el tió defecava torró.

Quant a alternatives, em reiteren la que ja vaig avançar fa un munt de dies: l'ara vicepresidenta en funcions Neus Munté. No encarna cap solució, però tampoc fa nosa, com no en fan les floreres. Mas i la CUP continuen considerant que Mas pogués ser «Conseller per la Consulta», cosa que fa riure. Personalment no m'ho puc arribar a creure. Junqueras hi està molt en contra.

Dissabte, en una assemblea a celebrar a Perpinyà, la CUP admetrà, o no, el candidat a president que presenti «Junts pel Sí». Si fos Mas o els dirigents de CDC citats, la resposta seria un «no» rotund. Si no en presenten cap, cosa ara probable, la CUP dirà que el joc dels noms ha acabat. Com que Cotlliure que a prop poden dir: Bon vent i barca nova.

A Perpinyà la direcció de la CUP ha convidat a tres grups del seu entorn, encara més radical, de manera que Mas passarà de ser indesitjat a esdevenir molt indesitjat. Aquells tres col·lectius són el d' exmembres del «Moviment de Defensa de la Terra» (que fou proper al grup terrorista Terra Lliure), «Endavant» i «Arran». Haver triat Perpinyà no és un fet neutre. Dins de la CUP hi ha un sector que proposa explícitament no parlar ( o no fer-ho tant) de Catalunya, sinó dels Països Catalans, segons em diu i m'explica una font molt directa.

Una altra nota de color consisteix en el fet que tant membres de CDC (aquests una mica esverats) com de la CUP em diuen que no hi ha desacords programàtics perquè CDC ha anat acceptant totes les propostes de la CUP per radicals que fossin. Ara bé, una font de CDC em precisa suaument que «el radicalisme baixarà un cop apartat Mas, en que anirem a una certa refundació, en la qual ERC agafarà el timó, acabant la perversa i nefasta utilització de l'ANC i de l'"mnium». Ara tot és molt tàctic però certament s'està condicionant l'estratègia del futur immediat. Cosa que també intenta fer, des del desconcert, el «sector negocis» (en particular sanitaris) de CDC. És un tema parcial, però immens.