Si els 4.022 militants i simpatitzants de la CUP voten «no» a la investidura d'Artur Mas en l'assemblea nacional del proper diumenge es convocaran noves eleccions al mes de març. Ho va deixar clar ahir el president del grup parlamentari de Junts Pel Sí, Jordi Turull, en una entrevista a RAC1.

En la mateixa emissora, la portaveu parlamentària de la CUP, Anna Gabriel, havia mantingut la porta oberta a l'acord sense Mas en cas que l'assemblea rebutgi la investidura de l'actual president en funcions. Una opció descartada completament per Turull minuts després.

Segons ell, la proposta de JxSí marca «les línies vermelles» que CDC, ERC i el Govern han posat en el marc de la negociació. En tot cas, si la CUP acaba acceptant a Mas i rebutja el document, hi haurà investidura -probablement abans d'acabar l'any- i s'haurà de treballar intensament per arribar a acords concrets per a cada llei, començant pels pressupostos.

«Cap dels altres 61 diputats al Parlament vol ni té el suport per ser candidat a president de la Generalitat. El veto no l'hem acceptat mai», va subratllar Turull durant l'entrevista. Junts Pel Sí no plantejarà cap candidat alternatiu i, per tant, un «no» a Mas en l'assemblea de la CUP de diumenge significarà la dissolució de la legislatura el proper 10 de gener i la convocatòria d'eleccions.

En el cas contrari, que la CUP accepti la investidura de Mas, la voluntat de Junts Pel Sí és que el debat d'investidura es pogués fer el 29 de desembre i, si no s'assoleix la majoria absoluta, fer la segona sessió al cap de 48 hores, és a dir el dia 31. En tot cas, Mas és i serà l'únic presidenciable de la XI legislatura.Una altra possibilitat és que la CUP accepti a Mas i rebutgi la proposta d'acord que els ha fet arribar Junts Pel Sí.

En aquest cas Mas seria investit i l'estabilitat parlamentària s'hauria de garantir llei a llei i mesura a mesura. De fet, encara que s'accepti el document definitiu de JxSí, la dinàmica serà similar, ja que en la proposta d'acord no es pressuposa el vot afirmatiu de la CUP ni tan sols als pressupostos del 2016.

Turull va explicar que el document presentat públicament dimarts representa «les línies vermelles» de Junts Pel Sí.

Les diferents possibilitats

Paral·lelament la portaveu parlamentària de la CUP, Anna Gabriel, va explicar que un «no» a Artur Mas en l'assemblea de diumenge a Girona no té perquè significar el final de la legislatura. L'esquerra anticapitalista contemplaria una nova oferta de JxSí amb un nou candidat a president i fins i tot estaria disposada a donar-li 10 vots afirmatius. Ho va explicar en una entrevista a RAC1 en la qual Gabriel va avançar que el sentit del vot dels diputats de la CUP en la investidura serà definida pels percentatges de suport a les 4 opcions que se sotmeten a consideració de la militància.

Un «sí» a Mas, per exemple, es podria acabar saldant amb 2 vots a favor i 8 abstencions, o amb alguns vots a favor i altres en contra, però «difícilment» amb 10 vots favorables. Tot i que la CUP no treballa per a unes noves eleccions, si arribessin se sentirien més «còmodes» amb una majoria d'esquerres CUP-ERC-Podem, sense excloure CDC del procés d'independència.

Per la seva banda, el president del grup parlamentari de la CUP, Antonio Baños, va remarcar que en la proposta que ha fet Junts pel Sí hi ha «mancances» i va citar per exemple els 270 milions del pla de xoc, que li semblen «escassos», i també la decisió de no revertir la privatització d'Aigües Ter-Llobregat.

«Evidentment, per la CUP, aquest document té mancances. Aquest document no arriba ni al Fil a l'agulla ni al nostre programa», va apuntar en declaracions a TV3. En tot cas, va explicar que els negociadors van intentar analitzar cada proposta i millorar-la per tal «d'eixamplar-la» i aconseguir que la proposta tingués «més pes social i polític».

Baños va treure ferro al fet que hi hagi veus amb posicions oposades dins de la CUP de cara a l'assemblea del 27. Baños va reconèixer que la proposta de JxSí conté també aportacions de la CUP, però també ha posat de manifest «discrepàncies» sobre model.

Va citar l'exemple de l'ATLL, que els cupaires consideren com «un dels símbols de com s'ha anat furtant als ciutadans els recursos que són comuns i que són de tots». Pel que fa al pla de xoc social, va evitar entrar a valorar si es podia o no haver fet més esforç pressupostari en les actuals circumstàncies.