No se sap quants dels que avui participaran en l'assemblea de la CUP per decidir si aquesta formació dóna suport a la investidura d´Artur Mas s'han llegit les més de 60 pàgines de la «Proposta d'acord cap a la independència», que Junts pel Sí els ha presentat per assolir la somiada formació de govern. El document inclou un esbós del full de ruta i un «Pla de xoc». No han faltat les crítiques cap al text, des dels que consideren que no aporta cap novetat significativa i -en paraules d'un cupaire- «més que un pla de xoc és una topadeta» fins als que afirmen que és tanta la indefinició de molts dels seus punts -amb multitud de creació de comissions de seguiment, això no falta- que el seu conjunt no és més que una carta als Reis d'Orient.

Introducció

Ja el primer paràgraf de la introducció s'afirma que el 27-S els catalans «van optar, de manera majoritària, per les opcions que de manera clara aposten per tal que Catalunya esdevingui un estat». En realitat va ser el 47,8% dels catalans els que van donar suport a una desconnexió unilateral, però els redactors saben jugar amb el llenguatge i més endavant (pàg. 11) esmenten que les forces que tenen com a objectiu la Catalunya independent tenen la «majoria d'escons», mentre que la «majoria sobiranista és «en vots i escons». Com a «sobiranistes» compten els que van votar no per la independència però són favorables al dret a decidir.

Exclusió de la UE

A la pàgina 10, a l'epígraf «Agenda exterior», el document reconeix implícitament que en cas d'independència Catalunya quedaria fora de la UE, ja que assenyala que «un cop iniciat el procés de creació de l'estat independent caldrà intensificar la diplomàcia i la negociació per obtenir (...) la incorporació de Catalunya a la UE».

Drets fonamentals

S´hi parla de «desenvolupar les mesures» (aprovades ja per llei) per evitar la pobresa energètica, de «treballar en l'aplicació del nou marc normatiu de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i que el futur govern generi «un marc de relacions amb ACNUR» per donar acollida al màxim nombre de refugiats.

Ambaixades

Ja abans de la desconnexió Catalunya ha de crear el seu propi Departament d´Exteriors i la creació de 15 delegacions exteriors. Per això caldrà posar en pràctica proves de selecció i formació de personal. Després de la desconnexió se´n crearan 15 més. També caldrà identificar les organitzacions i organismes internacionals als quals caldrà incorporar-se i preparar aquesta incorporació-

Servei d´intel·ligència

També abans de la desconnexió s´han de tenir preparats -no per entrar en vigor sinó per «eixamplar la base social de l´independentisme» (sic)- un model de seguretat pública, un servei d´intel·ligència, i Seguretat Social i Hisenda pròpies (aquestes dues a la primera etapa).

Finançar el nou estat

Entre les actuacions que s´han d´iniciar després de formar govern hi ha un punt que més d´un pensaria que hauria d´estar previst des de molt abans de fer cap pas: «preveure les fonts de finançament del nou estat durant els primers mesos de funcionament». També s´hi inclouen la creació de passaport i visat (pàg. 19), delimitar el territori del nou país, redactar un avantprojecte de Llei Electoral (fins ara ja es tenien competències i no s´ha dut a terme).

Salari i renda mínims

Dins del Pla de Xoc, es preveu crear un «salari mínim català» d´uns 1.000 euros al mes, força més elevat que l´espanyol actual, de 756. També recuperar la Renda Mínima d´Inserció (pàg. 26), ampliant-ne el pressupost, dedicant-hi 70 milions més als del pressupost executat.

Barcelona World

Es deixa en suspens la seva tramitació (pàg. 32) i es crearà un grup de treball per abordar-ne la revisió, entre Govern, Junts pel Sí i CUP.

Sanitat per a tothom

L´ambiciós objectiu és «garantir l'accés universal a l'atenció sanitària pública a totes les persones que viuen a Catalunya», siguin o no beneficiàries del Sistema de salut i independentment del seu origen. És el de Sanitat un apartat especialment ric en propostes poc concretes que sorprèn que no hagin estat preses encara, com per exemple: reducció del 50% en el temps de les llistes d´espera i d´un 10% en les llistes d´espera quirúrgiques, garantir que els centres hospitalaris integrats al SISCAT siguin tots públics o sense ànim de lucre, reobertura dels CAP 24 hores al dia i 7 dies a la setmana que tinguin un nivell mínim d´activitat, garantir l´accés a tractaments mèdics i farmacològics gratuïts a totes les persones afectades d´Hepatitis C, o garantir que els únics destinataris de les dades mèdiques dels ciutadans siguin els centres de recerca públics.

Reproducció assistida

Les dones lesbianes, les dones sense parella masculina i les dones soles podran accedir en igualtat de condicions a la reproducció assistida. Això significa eliminar l´actual protocol de la Generalitat.

Dipòsits bancaris

Es preveu recuperar l´impost sobre dipòsits bancaris. A la vegada, es reduirà l´impost sobre rendes del treball.

Arxiu Corona d´Aragó

Acordar la titularitat d´aquest arxiu amb l´estat, que és qui l´ostenta actualment.

Mesures fiscals

Com el cas de la sanitat, un altre calaix ple de bones intencions: incrementar el control i inspecció contra el frau fiscal, perseguir l´elusió fiscal realitzada a través d´enginyeria financera, crear una policia fiscal especialitzada...

Pedagogia

Els mesos posteriors a la investidura prometen ser un calvari per als catalans. Segons es diu a la pàgina 41, en aquell període «s´impulsarà des de la societat civil una campanya pedagògica per explicar què és un procés constituent i altres punts necessaris». Sens dubte, TV3 serà una forta aliada pedagògica.

Finançar el Pla de Xoc

Totes les mesures requereixen diners per poder-se dur a terme. Això no ha de ser problema per al nou govern, i la solució és tan fàcil (pàg. 16) que sobta que fins ara les hàgim passat magres: «el govern ha d'establir, entre altres mesures, vies de negociació que permetin reduir la càrrega del deute en el conjunt de la despesa». Oi que sembla fàcil? Es tracta d´«impulsar la renegociació de tots els finançaments estructurats», així com «instar els concessionaris a redefinir els contractes estructurals». Si encara no hi ha prou diners per al Pla de Xoc Social, que ningú s'alarmi, queden més trucs: «establir un calendari de reunions amb els responsables de la banca per estudiar la possibilitat de renegociació del ­pagament». Hi pot haver qui critiqui que si tan fàcil és aconseguir diners per a accions socials, no s'hagi fet els darrers anys. Això no s'explica al document, als Reis se´ls demanen regals i prou.