El problema de la CUP és que sap que la promesa de no investir Mas pot significar també la fi del procés. Podem dubtar de si els interessos independentistes del president en funcions són reals o no, però del que no podem dubtar és que qui ens ha portat fins a on som és ell. És indubtable la capacitat que ha tingut la CDC de Mas de modelar el procés als seus interessos i l'habilitat -amb l'ajuda de l'ANC de Forcadell- per sumar-hi més i més gent. La CUP sap perfectament que molts de CDC no estan d'acord amb els plans de Mas i que esperaven amb candeletes un "no" de l'assemblea d'ahir per agafar les regnes del partit i tornar a girar el curs del riu. I el "sí" vol dir més Mas. Els cupaires més optimistes diuen que "només seran 18 mesos", però si aconsegueix ser investit intentarà allargar tot el que pugui i més perquè en el fons es tracta d'això. I en aquest oceà de dubtes, la CUP no va ser capaç de dir "sí" o "no" i això li va fer perdre l'alta credibilitat política que tenia. La CUP ahir es va posar a l'alçada dels partits tradicionals en una nova versió de la "puta i la Ramoneta" i es va situar en camí de ser la quarta víctima del procés, darrere el PSC, Unió i CDC.
