Al final ha resultat que la famosa «revolució dels somriures» es referia al somriure de Jack Nicholson a El resplandor, era una ganyota de psicòpata a punt d'apunyalar qui se li posés pel davant. A la que ha sortit la discrepància han caigut totes les caretes del simpàtic ratolí Mickey i han aparegut les autèntiques rates de claveguera que s'hi amagaven darrere. Rates de claveguera infectades del virus de la ràbia, que són les perilloses.
Molts independentistes de saló que somreien quan cridaven in-inde-independència envoltats d'avis i nens tot executant curioses coreogafies cada 11-S, han passat dos dies escupint bilis contra els que han gosat dur-los la contrària. Com -diguem-los pel seu nom- tots els feixistes, eren simpàtics mentre se'ls donava la raó, però amb la discrepància afloren insults, amenaces, faltes de respecte, i qui sap si fets pitjors.
Catalunya -torno a dir les coses clares- no està preparada per a la independència. No ho està en primer lloc perquè amb només el 48% dels vots era un suïcidi tirar-la endavant, si el procés no s'hagués estimbat diumenge ho hauria fet més endavant amb conseqüències més tràgiques. Però no ho està sobretot per totes aquestes rates amb ànims de revenja que estan esperant la mínima oportunitat per clavar dentellada als altres, entenent per «altres» qualsevol que ells considerin que no és dels seus. Si aquests que fa hores que insulten i amenacen els membres de la CUP perquè no han acotat el cap davant seu -com abans insultaven ICV, el PSC, el PP o tota persona que no els rigués les gràcies- aconseguissin un bri de poder dins d´aquest nou país que preparen, seria l'hora de passar comptes. Ai dels vençuts, aleshores. Si sense poder no tenen cap vergonya de mostrar el seu ideari feixista i de castigar la discrepància, no costa gens imaginar què farien amb poder a les mans o simplement amb la tranquil·litat de saber que els seus són al poder.
Em repugnen. I em repugnen doblement perquè ho fan tot amb el nom del meu país a la boca.
