Meticuós, treballador, emprenedor i amb una gran visió de futur. Així defineixen Carles Puigdemont els que han coincidit amb ell al llarg de la seva variada carrera professional, que inclou des de la redacció del diari El Punt fins a la creació de l'Agència Catalana de Notícies i la direcció de la Casa de la Cultura de Girona.
"Ja des de ben jove era un noi molt organitzat i molt més madur que la resta. La seva manera de comportar-se, de vestir... semblava més gran que els altres", recorda el periodista Ramon Rovira, que va coincidir amb ell a El Punt. Ja des d'aquell moment, a més, tenia molt clar el seu posicionament ideològic, i malgrat que el seu entorn s'inclinava cap als moviments d'esquerres, ell ja era un ferm defensor del nacionalisme i va simpatitzar de seguida amb Convergència. "Ja se li veia una inquietud política, des de ben jove va tenir clars els seus plantejaments", subratlla Rovira. Una dicotomia -periodista i polític- que l'acompanyaria al llarg de tota la seva vida i que en alguns moments li va causar problemes, ja que en alguns cercles periodístics no estava massa ben vist que milités en un partit.
Filòleg de formació, tot i que no va acabar la carrera, Puigdemont també va destacar durant la seva etapa a El Punt per un gran domini de la llengua catalana en les seves cròniques. "Em sorprenia perquè era una persona que havia llegit molt i tenia una gran memòria per recordar les coses que li havien comentat", assenyala Rovira. Com que era d'Amer, a vegades s'afegia a un grup de periodistes del diari que també eren de fora i que sovint anaven a dinar junts a Can Roca.
Sense deixar de dedicar-se al periodisme, Puigdemont va començar a ajudar el partit en temes comunicatius, tot i que sempre des d'un segon pla. L'exalcalde de Roses Carles Pàramo, per exemple, recorda que quan va assumir el càrrec va comptar amb l'ajuda de Puigdemont per organitzar comunicativament el consistori. "És una persona molt ordenada, es planifica molt bé el temps i, sobretot, és un gran patriota", assenyala. "No és en absolut un oportunista, sinó que s'ho creu i està disposat a fer els sacrifics que calgui per la gent del seu país", afegeix. Pàramo també destaca la seva "gran humanitat", una "gran estructura mental per saber el que vol" i el "convenciment" per tirar-ho endavant.
Puigdemont també va col·laborar en les campanyes electorals de l'exdiputat al Congrés Josep López de Lerma, amb qui va mantenir una estreta relació des que es van conèixer durant la fundació de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya a Platja d'Aro. "És un home de profundes conviccions independentistes i de tracte afable, que escolta, però ell sempre decideix el que convé fer", assenyala López de Lerma. "No és un home de gestió, sinó d'horitzons grans i oberts. I és aquí on, a partir d'ara, haurà de trobar l'equilibri per gestionar el seu nou càrrec", assenyala.
Mentre va treballar com a periodista, recorda López de Lerma, Puigdemont va mantenir la política en segon terme. "Participava esporàdicament en la vida del partit, però tenia una gran passió periodística. Mai va voler estar a primera fila, sinó en un despatx pensant", assenyala.
Va ser en la seva faceta com a periodista que, un temps després de deixar El Punt i després d'haver impulsat Cat Edicions, va fundar l'Agència Catalana de Notícies, un projecte amb seu a Girona que a molts els va semblar, d'entrada, una quimera. "Quan ens en parlava ens semblava una cosa realment estratosfèrica", admet el periodista Lluís Freixas, col·laborador seu tant a l'Agència com a la Casa de Cultura. Tot i això, no el va sorprendre. "És un home inquiet, una fàbrica d'idees, té un cervell que no para mai", assenyala. "És una persona amb una gran imaginació i creativa, ha parit molts projectes que amb el temps s'han consolidat i ha sabut anticipar-se al que havia de venir", indica.
La seva passió per la comunicació, sumada a un viatge que va fer per Europa durant un any sabàtic, el va fer descobrir el potencial d'internet en un moment en què moltes redaccions encara anaven amb fax. "La primera conversa sobre internet que vaig sentir a la meva vida va ser entre ell i en Vicenç Partal. Jo em sentia com un extraterrestre, i és que ells anaven cinc o sis anys per endavant", admet Freixas. De fet, Puigdemont va aplicar la filosofia online a l'ACN i durant un temps van fer la "travessia del desert", segons Freixas, perquè funcionaven amb webs i correus electrònics quan aquestes no eren unes eines habituals a totes les redaccions.
El periodista David de Montserrat, que també va coincidir amb ell a l'ACN, el recorda com "molt meticulós i exigent en el dia a dia", però com un "visionari" a llarg termini. "El cap sempre li està barrinant, és un avançat al seu temps i el seu entorn no sempre està preparat pel que ell pugui dir", assenyala. També destaca les seves "idees clares" sobre el camí que ha de recórrer Catalunya: "Ell ja era independentista des de l'època en què només ho eren tres o quatre", indica.
La ciutat "lligada al país"
Durant la seva etapa a l'Ajuntament, un dels seus col·laboradors més estrets ha estat Albert Riera, exregidor d'Unió i actualment gerent del consistori. "Puigdemont és una persona que té una capacitat de treball impressionant i una manera de comunicar molt fàcil: sap dir les coses bé i que s'entenguin", assenyala. Riera també coincideix a assenyalar que és una persona de "fortes conviccions, que té molt clars quins són els seus principis", i que "es pren la governança com un servei a la ciutadania". Del seu paper com a alcalde, assenyala que "mai ha entès la ciutat al marge del país ni el país al marge de la ciutat". "No ho ha vist mai com dues coses deslligades, sinó que ha entès que eren una mateixa cosa i que es podien conjugar amb el mateix temps verbal", afegeix.
Finalment, Riera explica que Puigdemont té molt clar que la política "ha de ser un servei" i per un període determinat. De fet, el fins ara alcalde no volia estar més de dos mandats al capdavant de Girona. "És una nova manera de governar i fer política", conclou.
