Fa just vuit dies, dissabte passat, l'ara President Carles Puigdemont dinava sol en un self service del centre de Girona, prop del seu pis. La seva dona havia anat a passar el dia a Barcelona amb una amiga. Al migdia, quan ja estava alertat del que s'estava cuinant, havia deixat les seves dues filles a càrrec de Jami Matamala, el seu amic i confident. Mentre dinava, va rebre la trucada que esperava: "Baixa urgentment a Barcelona, al Palau de la Generalitat". Un cotxe amb els vidres tintats el va passar a recollir. Començava la setmana més intensa i agitada de la seva vida política.

President per accident

El cotxe oficial va entrar fins a l'interior del Palau de la Generalitat a primera hora de la tarda. Just aquell matí s'havia formalitzat l'esperat acord entre JxSí i la CUP després d'una setmana de negociacions fracassades que abocaven el país a unes noves eleccions. Allà a la plaça Sant Jaume, Artur Mas li va confirmar el que Puigdemont ja sospitava. Que faria un pas al costat i que ell es convertiria en el nou president de la Generalitat.

El primer que va fer el batlle en rebre la notícia va ser comunicar-la al seu entorn més proper. Família, amics i col·laboradors íntims. Tenia poc temps, ja que a les set de la tarda hi havia reunió de l'executiva de Convergència. En acabar el conclau, Puigdemont va sortir-ne, bufanda blava al coll i sense corbata, enganxat a l'encara president. La sessió de flaixos per retratar Mas i Puigdemont va servir per omplir totes les portades dels diaris de l'endemà, però el futur president periodista amb prou feines tindria temps de mirar-se-les. Hi havia una cosa més urgent a fer: preparar el discurs d'investidura. Ho va fer tan bon punt va arribar a casa, al llarg de la nit i durant bona part del matí de diumenge.

Investidura a la gironina

Diumenge havent dinat, i ja des de la tribuna d'oradors del Parlament, va admetre que el discurs no era tan lluït com ell voldria per la manca de temps. Però va tenir l'oportunitat de millorar en el torn de rèplica, on va exportar a l'hemicicle el Puigdemont dels plens municipals de Girona, i de pas es va ficar bona part dels sobiranistes a la butxaca. Enfilant l'AP-7 amb el cotxe oficial rodant de nou cap a Girona, el ja president devia comptar amb un petit moment de pau per pensar en la magnitud del canvi que acabava d'experimentar. Possiblement el primer respir des de dissabte.

Últim "partit" a casa

Dilluns jugava a casa. L'últim partit, això sí, però amb la seva gent. A mig matí va creuar la plaça del Vi i va entrar a la seu del consistori per al Ple de renúncia a l'alcaldia. Va ser una sessió emotiva, amb força expectació mediàtica però que va transcórrer amb senzillesa. I va ser força breu, fet que Puigdemont devia agrair. Més complicada va ser la reunió de després amb l'equip de Govern, no pel to sinó pel contingut, ja que es començava a preparar el relleu a l'alcaldia, un afer que seguiria sense resoldre al llarg de la setmana següent, i al qual se li afegirien més maldecaps per la negativa del Rei (abans, príncep de Girona) a rebre en persona la presidenta del Parlament, i el to desafiant de Rajoy, que el va qualificar d'"hereu" del pujolisme. La tarda tampoc va ser tranquil·la per a Carles Puigdemont. Dimarts tocava la presa de possessió i no només havia de preparar el discurs per dirigir-se als catalans, sinó també la seva promesa del càrrec.

Presa de possessió

Madrid fa temps que té la lupa posada sobre la Generalitat i calia curar-se en salut perquè la jura quedés desafiant però no il·legal. Puigdemont va revisar la fórmula una vegada i una altra abans de sortir escopetejat del seu pis del centre de Girona a dos quarts de cinc de la tarda. I ja a Barcelona, en una de les dependències de Palau, la va tornar a repassar amb els serveis jurídics. "Prometeu complir lleialment les obligacions del càrrec de president de la Generalitat amb fidelitat a la voluntat del poble de Catalunya representada al Parlament?". "Sí, ho prometo". I els advocats de l'Estat, a treballar.

Un alcalde i un "derbi"

Dimecres va ser el seu dia més institucional. El President Puigdemont va poder dedicar-se a prepa?rar la jornada amb relativa tranquil·litat, ja que cap representant polític (ni de l'Estat ni de fora) va trucar per felicitar-lo, ni molt ?menys per debatre assumptes polítics. En canvi, va rebre l'alcalde d'Artesa de Segre, Pere Puigròs. Van passejar pel passadís del Palau i van xerrar amistosament a l'interior del despatx. Possiblement van parlar del derbi que aquella mateixa tarda jugaven l'Espanyol i el Barça en partit de Copa, únic acte previst en l'agenda del President. Ja quan era alcalde de Girona el WhatsApp de Carles Puigdemont treia fum. Essent President, no crec que en faci prou amb un telèfon. Tanmateix, el President no els va treure l'ull de sobre. Les conselleries del primer go?vern independentista s'estaven acabant de perfilar i el cap de l'executiu ho seguia des de la tribuna de Cornellà-El Prat mentre Munir donava la victòria al Barça.

Consellers i entrevista

Els consellers de Puigdemont van prometre el càrrec dijous a mig matí. El President els va demanar lleialtat a ell i al poble de Catalunya. Després, foto de família i primera reunió de l'executiu. Ni el president ni els altres caps polítics estatals li havien trucat encara, així que ?Puig?demont va tenir una mica més de temps per preparar l'entrevista que TV3 i Catalunya Ràdio li van fer a la nit len una de les sales del Palau de la Generalitat. Relaxat, Puigdemont es va escapar de Mònica Terribas i va donar només alguna clau de per on anirien els trets del seu Govern. Res de DUI i una legislatura potser més llarga de 18 mesos.

Les trucades, per fi

Divendres, sí, van arribar les trucades. Després d'explicitar la seva marginació telefònica durant l'entrevista de Tv3, Puigdemont per fi va haver d'enganxar l'orella al telèfon (un dels diversos que ara té). El primer a trucar-lo va ser Pablo Iglesias, de Podem. Li va traslladar la seva intenció de pactar un referèndum per a Catalunya. Després van contactar amb ell Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana, i Iñigo Urkullu. El lehendakari basc es va excusar dient que li va telefonar dijous però que, per un error, la trucada havia anat a parar al Parlament. El líder del PSOE, Pedro Sánchez, també li va trucar. Va oferir-li ponts de diàleg i li va deixar caure la proposta de construir un Estat federal en una conversa que Puigdemont va acceptar des de la "discrepància serena".

La resurrecció a Twitter

Ahir es va notar que la setmana més intensa de la vida política de Puigdemont s'acabava per la seva resurrecció a Twitter. El compte de @KRLS (amb quin dels seus mòbils el deu fer anar?) va abandonar un període amb insòlita falta de tuits i va deixar anar tres piulades presidencials: dos en les quals informava que es dirigia cap a Lleida per presidir l'acte d'arribada del primer nou tren de la línia de la Pobla, amb una sorpre?nent selfie amb el nou conseller de Territori, Josep Rull, i l'alcalde socialista de Lleida, Àngel Ros. I l'altra, una menció als 300 anys del Decret de Nova Planta: "Ens van voler esborrar com a nació. No se'n van sortir. 300 anys despres, volem escriure un nou país. Ens en sortirem". Segurament més tuits seguiran caient abans que el President ocupi lloc d'honor avui a la llotja de Montilivi per presenciar el Girona-Ponferradina.