Abans-d'ahir totes les conselleries van dur a terme una primera onada de nomenaments d'alts càrrecs. Algunes en van nomenar sis, altres cinc o quatre. Només la conselleria de Salut en va designar un de sol i no va ser, com era lògic, el de secretari general. Això va passar força desapercebut perquè és la Generalitat qui determina els temes d'interès cívic del dia i la seva maquinària de propaganda la que ho remata en el sentit que li rota. Vaig intentar aclarir-ho. El resultat és esgarrifós. Resultà que el conseller de Salut, Toni Comín, va ser qui va demanar a Oriol Junqueras ser conseller de Salut i aquest li va dir que ho seria ja fa mesos. Però el noi no ha tingut temps d'assabentar-se res sobre salut, ni assumir uns criteris, ni detenir contactes per formar un equip. No ha fet res de res ni és capaç de fer-ho.

Té una ignorància enciclopèdica, que diria un graciós. Mai no havia donat cap sensació del contrari. Per tant que ningú se n'estranyi. Comín mai no ha mostrat un polsim d'interès per gestionar res. Però vet aquí que disposa del pressupost de conselleria més gran de la Generalitat (un 40 per cent de total) i gestionarà l'empresa pública més gran de Catalunya. A més, haurà d'obrar en un marc on tot està dinamitat. Ho vaig escriure aquí diumenge i dimarts. Vaig ser crític i ho hauria hagut de ser molt més.

Parafrasejant el que digué Tallyerand respecte a l'assassinat polític del Duc d'Enghien pel bípede Napoleó, el nomenament de Boi Ruiz pot ser un «crim» i el Comín «un error» cosa que pot ser pitjor.

També és un excel·lent paradigma per demostrar maldats que fan dubtar que aquest país pugui ser mai res de bo. La primera és la radical incapacitat del sistema polític vigent per formar bons polítics, o tan sols gestors passables. Els partits són el que tothom sap i la llei electoral només s'hauria de poder escriure en paper higiènic. Per tant, «Madrit» no en té cap culpa: Catalunya és l'única comunitat que manté la primera llei electoral promulgada: totes les altres n'han aprovat d'altres, totes millors. Respecte a sanitat, fins que jo i aquí, el 25 d'octubre del 2011 vaig publicar la primera gran denúncia del sistema, en revelar el cas Innova, a Catalunya ningú no va piular, malgrat que una monstruositat d'aquelles dimensions havia de ser coneguda (i tapada) per centenars de persones.

Els anglosaxons diuen que «dues errades no fan un encert» (two wrongs don't make a right). Avui la ineptitud palesa, flagrant i ràpidament constatada de Comín retrata tot l'independentisme i en particular Junqueras i ERC. Però també afecta, en menor grau, tota l'esquerra, perquè és on hi ha molts babaus ideologitzats que gaudeixen ignorant la realitat concreta. Comín prové d'aquesta corda. Recordar com el psicòpata maoista Louis Althusser va ser venerat a Catalunya hauria de fer vomitar. Estem en un país on hi ha carrincloneria paternalista de fort origen rural, paradoxalment (o no) unida a una immensa capacitat per fer volar coloms, o per fugir d'estudi. En sanitat s'ha arribat al paroxisme més immoral. Es va passar de dir que la sanitat pública catalana era la millor del món a permetre convertir-la deliberadament en un cadàver. Fou a base de munyir-la pel finançament polític i per l'enriquiment personal d'una casta política que continua sent l'estament políticament dominant a Catalunya.

No es va deixar pedra sobre pedra amb una demagògia cínica que es va fer empassar gràcies a la rucada independentista. Mai no es va invocar cap referent en el terreny de l'organització de la sanitat pública, malgrat ser aquesta un gran element definidor dels diversos models de societat. Ho crec, ho constato i no m'acabo de creure que a la sanitat se l'ha pogut destrossar dient que necessàriament seria bona en ser catalana.

Per acreditar-ho es mostrava a la TV Boi Ruiz, mentint pels descosits, amb la qual ja acreditava que no era de fiar. Quan parlava quedava, quant a credibilitat, per sota del venedors de l'ungüent de la serp. Però no passa res, el verbalment esquerrà Comín està instal·lat en els llims. ¿Com no pot sentir una mica de vergonya, juntament amb els que volen fer empassar, impunement, una altra monstruositat, ara amanida d'ignorància pura?